política
Sánchez exigeix al Suprem l’aplicació de l’amnistia i Feijóo imputa parcialitat al TC
“El text de la llei d’amnistia és absolutament clar. La voluntat del legislador, també. Tan clara com les lletres i el text de la mateixa llei.” La ministra portaveu Pilar Alegría es mostrava així de taxativa ahir a l’hora d’exigir al Tribunal Suprem que apliqui la llei d’amnistia l’endemà de la rebel·lió del jutge instructor Pablo Llarena i de la sala segona del tribunal, que han forçat el dret fins a reinterpretar el significat de la malversació per sostenir que hi ha benefici personal patrimonial en negatiu (no emportant-se diners a la butxaca sinó per un pretès estalvi dels líders del procés no pagant de la seva butxaca l’1-O). En un moment decisiu per a la continuïtat de la legislatura estatal i per al naixement de la catalana amb la investidura de Salvador Illa, però, qui agita la desconfiança sobre el sistema és el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que admet que esgotarà els terminis per presentar el recurs contra l’amnistia al Tribunal Constitucional perquè hi veu parcialitat. “No oculto que tenim dificultats per acceptar la imparcialitat del nostre Tribunal Constitucional”, va dir Feijóo ahir a Onda Cero després d’atribuir-se la col·locació al TC de l’ariet del sector conservador més dur i combatent de l’amnistia, José María Macías, com un dels seus.
Del 7 a 4 al pírric 7 a 5
La taca de parcialitat que Feijóo imputa al TC enerva el govern de Pedro Sánchez perquè arriba després de la renovació del poder judicial pactada pel PSOE i el PP. “Atempta contra l’estat de dret. És de màxima gravetat que estigui contínuament posant en qüestió la legitimitat de les institucions”, va dir Alegría. Feijóo hi al·ludia perquè dos magistrats del TC, l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo i l’ex alt càrrec de La Moncloa Laura Díez, provenen del govern. Gràcies al pacte PSOE-PP, però, el TC, al qual els líders del procés han de recórrer buscant empara en l’amnistia, ha reduït la majoria de 7 a 4 a un pírric 7 a 5 encara a favor dels progressistes precisament per la incorporació del dretà Macías, que Feijóo ha premiat després de combatre l’amnistia perquè és “la ruptura del marc constitucional” i d’atacar Félix Bolaños per “cinisme”. Macías ha cobert la vacant d’Alfredo Montoya, que renunciava al TC el juliol del 2022 després d’un ictus.
Pérez Tremps i Macías
Si bé en la sentència de l’Estatut el progressista Pablo Pérez Tremps va patir la recusació dels seus companys al TC només per haver col·laborat en un estudi d’autogovern, el TC, en vista de la promiscuïtat dels conservadors amb les declaracions de to polític durant el procés, va canviar el desembre del 2021 la seva doctrina de recusacions per evitar que dos ultraconservadors espanyolistes com Enrique Arnaldo i Concepción Espejel s’haguessin d’apartar de les sentències sobre el procés i la va reinventar sota la premissa que “ningú pot ser desqualificat com a jutge per raó de les seves idees”. “L’afinitat ideològica no és en si mateixa causa de recusació”, és el manament que regna ara i que va néixer just després que el TC sí que acceptés la inhibició de Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez en casos del procés perquè tots dos són progressistes.
