El jutjat amnistia l’exalcaldessa de Figueres, pendent de judici per desobediència arran de l’1-0
El jutjat penal 2 de Figueres ha amnistiat l’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, que estava pendent de judici per desobediència arran del referèndum de l’1-O, segons recull en una informació l’Acn. Tan bon punt la llei va entrar en vigor, l’advocat de la defensa, Carles Monguilod, va presentar l’escrit al jutjat demanant l’aplicació de l’amnistia i la fiscalia va avalar el seu criteri, considerant que era un dels supòsits que preveu la normativa. La interlocutòria del jutjat penal 2 examina els fets pels quals la fiscalia acusava Marta Felip i resol que “la conducta descrita té un encaix perfecte en la llei”. Recull l’articulat que subratlla que són objecte d’amnistia els actes que van tenir lloc amb la intenció de “convocar, promoure o procurar” el referèndum.
La defensa de l’exalcaldessa de Figueres, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, va entrar l’escrit al jutjat el mateix dia que la llei d’amnistia va entrar en vigor. L’advocat remarcava que havien resolt fer la petició perquè una llei és “d’aplicació obligada” però defensava que, en cas d’anar a judici, no hi hauria pogut haver una sentència condemnatòria perquè Marta Felip “no va cometre cap acte que es pugui considerar delicte segons el Codi Penal”.
La convocatòria i celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va tenir nombroses derivades a la via penal, una d’elles les que afectaven alcaldes i alcaldesses de Catalunya acusats d’un presumpte delicte de desobediència. L’aleshores alcaldessa de Figueres estava entre ells i, de fet, encara tenia pendent el judici.
El jutjat d’instrucció 6 de Figueres va considerar que hi havia indicis de delicte i la causa va anar a parar al jutjat penal 2 de la capital altempordanesa. Hi va haver un primer intent de vista oral, el febrer del 2023, però es va suspendre per la vaga de lletrats de l’administració de justícia i quedava pendent que el jutjat assenyalés un altra data.
Segons recull la interlocutòria del penal 2, després de la petició de la defensa, la fiscalia va avalar el mateix criteri i, al seu informe, apuntava que els fets recollits a l’escrit d’acusació podien tenir “encaix” en la llei d’amnistia. La fiscalia sostenia que Marta Felip, com a alcaldessa, va promoure o almenys “consentir” l’obertura dels col·legis electorals i que va fer tasques de “direcció, organització, seguiment, informació i supervisió” de l’1-O a través de les seves xarxes socials.
Analitzant la llei i el relat de fets, el jutjat conclou: “Allò que és cert és que la conducta descrita a l’escrit d’acusació del ministeri fiscal com a realitzada per part de Marta Felip té un encaix perfecte en el supòsit de fet que recull la lletra b) de la citat precepte per definir l’àmbit d’aplicació de la llei orgànica”.
Aquets supòsit és el que considera que s’ha d’aplicar l’amnistia “als actes comesos amb la intenció de convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes que van tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017 per qui no tenia competències per fer-ho”.