La fiscalia demana al jutge Llarena que rectifiqui i amnistiï Puigdemont, Comín i Puig

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat un recurs d’apel·lació contra la negativa del jutge del Suprem Pablo Llarena d’aplicar l’amnistia a l’expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. En el seu recurs, la fiscalia opina que la decisió de Llarena “no és ajustada a dret” i li demana que dicti una nova resolució on apliqui l’amnistia i deixi sense efecte l’ordre de detenció que pesa sobre els tres líders del procés. L’argument de la fiscalia, diametralment oposat al de Llarena, és clar. En cap moment, diu, va haver ànim d’enriquir-se personalment ni cap mal als interessos financers de la UE, que són les excepcions que marca la llei per no perdonar la malversació de cabals públics.

En el seu recurs, la tinent fiscal de l’Alt Tribunal María Ángeles Sánchez Conde i el fiscal en cap Penal Joaquín Sánchez Covisa deixen ben clar que “el Ministeri Fiscal discrepa” de la decisió de Llarena . “El fiscal no discuteix que els fets investigats siguin constitutius d’un delicte de malversació, el que discuteix és que existeixin indicis que en la malversació perseguida en aquesta causa concorri també un ànim superposat i deliberat d’enriquir-se personalment”, apunta la fiscalia en el seu escrit.

El ministeri públic opina que la llei d’amnistia concreta que no es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics a les finalitats objecte de la norma “quan no hi hagi hagut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”. Al seu parer, la voluntat de legislador és “clara” i la norma que la desenvolupa “admet una interpretació absolutament conseqüent i coherent amb aquesta decisió”. “No hi ha altra opció que l’aplicació de l’amnistia interessada”, insisteix. Pel que fa a l’argument dels interessos financers de la UE, una altra de les excepcions de l’amnistia, remarca que “no només no hi ha constància alguna que el capital gastat en la realització el referèndum procedís, tot o en part, de fons europeus”, sinó que “tampoc és possible admetre que les despeses requerides per materialitzar la votació tinguessin virtualitat lesiva alguna -directa o indirecta- per als interessos financers de la UE”. En aquest sentit, assenyala que la pròpia sentència en els seus fets provats reconeix que els impulsors del referèndum que han estat processats eren perfectament coneixedors que el referèndum no acabaria en la creació d’un estat.

D’altra banda, pel que fa a la qüestió d’inconstitucionalitat que planteja el Suprem sobre el delicte de desobediència previst a la llei d’amnistia, la fiscalia adverteix que la resolució no determina en absolut la norma concreta que qüestiona ni tampoc els preceptes concrets constitucionals que es consideren infringits.