La sentència del TJUE sobre l’escó de Puigdemont i Comín es publicarà el 26 de setembre

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre el rebuig de l’Eurocambra a reconèixer l’escó de Carles Puigdemont i Toni Comín el 2019 el proper 26 de setembre, segons ha confirmat aquest divendres.

En concret, tal i com recull l’ACN, la justícia europea haurà de decidir si opta per seguir el criteri de la sentència sobre la immunitat de Junqueras i del propi advocat general del tribunal, que considera que obligar els eurodiputats a jurar la Constitució “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal; o si, per contra, avala la decisió de l’aleshores president Antonio Tajani –i que ara també ha seguit Roberta Metsola amb Comín– de negar l’escó per no haver jurat la carta magna.

La sentència és d’una gran rellevància, ja que el Parlament Europeu ha optat en aquesta legislatura per negar l’escó a Comín al·legant que el seu nom està exclòs de la llista d’eurodiputats enviada per la Junta Electoral Central, que només inclou els que han jurat presencialment la Constitució a Espanya.

De fet, fonts parlamentàries han confirmat que esperen a la publicació de la sentència del TJUE per decidir què fer amb l’escó de Comín. Ara bé, en una decisió feta pública l’11 d’abril, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE, Maciej Szpunar, ja reiterava que la llei electoral espanyola era contrària a l’europea per imposar un tràmit als eurodiputats per accedir al seu càrrec.

Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts, que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. La JEC va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, de manera que en la llista definitiva no apareixien ni Puigdemont ni Comín. Tampoc hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.

D’aquesta manera, l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, no els va reconèixer com a eurodiputats. Puigdemont i Comín van prendre l’escó finalment el desembre del 2019, quan l’aleshores president, David Sassoli, els va admetre arran de la sentència sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.

Malgrat aconseguir finalment l’escó, Puigdemont i Comín van demandar l’Eurocambra per la negativa de Tajani a reconèixer-los des del principi – i aquest és el cas que es sentenciarà el 26 de setembre.

La sentència de primera instància sobre aquesta qüestió emesa pel Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) avalava la decisió de Tajani. Els serveis jurídics del Parlament Europeu, a més, van afirmar durant la vista que Sassoli va reconèixer la condició d’eurodiputats a Puigdemont i Comín “probablement de forma il·legal” perquè l’Eurocambra “mai va rebre la notificació que van ser escollits a Espanya”.

Els dirigents independentistes, però, van recórrer al TJUE, que ara s’haurà de pronunciar després que l’advocat general avalés les tesis dels independentistes. L’opinió de l’advocat general no és vinculant, tot i que el TJUE acostuma a seguir els seus arguments abans dictar sentència final.

Ara, la sentència no permetrà només dictaminar si es va atorgar de forma correcte o no l’escó de Puigdemont i Comín en l’anterior legislatura, sinó que permetrà desencallar la situació del propi exconseller de Salut de cara a aquest mandat. Això sí, en cas de sentència favorable, i si l’Eurocambra no el reconeix fins passada la publicació de la sentència, Comín es perdrà com a mínim els dos primers plens de la legislatura.