Aguirre denega l’amnistia a Puigdemont i Mas pel cas de la trama russa del procés

El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, continua actuant al ritme de la seva pròpia agenda, independentment de les crítiques que li puguin caure fins i tot des de les mateixes instàncies que tenen causes obertes contra l’independentisme. A partir d’aquesta lògica, el jutge ha decidit no aplicar la llei d’amnistia als presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, acusats dels delictes de malversació i alta traïció en el procediment que té obert per les suposades connexions entre l’entorn del govern de Putin i el procés sobiranista. Segons el raonament de l’instructor, ambdós expresidents exercien un rol de “lideratge i control de les accions que prenien els seus quadres directius” i podien, per tant, “suspendre o modificar” els contactes amb els representants russos.

En la mateixa línia, Aguirre ha derivat el procediment al Suprem a dos dels 13 investigats, el mateix Carles Puigdemont i el diputat de Junts Francesc de Dalmases, per la seva condició d’aforats.

Es dona el cas que fa tot just un mes, l’Audiència de Barcelona ja va instar el jutge a deixar estar aquesta investigació ja que la última pròrroga decretada per seguir practicant diligències, no s’ajustaria a dret. Malgrat aquest advertiment, l’instructor a decidit tirar pel dret a decidit no només no aplicar l’amnistia als afectats, sinó que afegeix un nou delicte als acusats, el de pertànyer a una organització criminal, a més dels de malversació i alta traïció. A més de Puigdemont, Mas i Dalmases, en aquest afer també s’investiguen a Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell. La tesi del jutge és que tots plegats formaven part d’una trama amb connexions amb el govern rus amb l’ànim d’afavorir un procés de secessió, que suposava “una amenaça efectiva i real” i “un ús efectiu de la força contra la integritat territorial”, arguments que, a parer, seu justifiquen una acusació d’alta traïció, una modalitat delictiva que queda fora de la llei d’amnistia. D’acord amb la seva interpretació, cal entendre per amenaça la “probabilitat alta” que la traïció es portés a efecte i, al seu parer, poc abans de la declaració d’independència de l’octubre del 2017, “la ingerència russa va estar a un sol pas de fer els seus fruits”. Si no va arribar a fer-se efectiva, afegeix Aguirre, va ser perquè “l’expresident Puigdemont va tenir pànic, és a dir, va tenir un grau molt alt de por i temor, pel que implicava per a Catalunya i ell mateix continuar amb la DUI i l’entrada a l’òrbita del neoimperialisme rus de caràcter iliberal i antidemocràtic, contrari a la democràcia liberal de la UE”. Després de la fallida DUI, afegeix el magistrat, el “perill real i efectiu” va continuar existint, atès que des de l’entorn de Puigdemont “van continuar aprofundint-se les relacions amb les més altes esferes del Kremlin” per part de Josep Lluís Alay, assessor de l’expresident, i del seu advocat Gonzalo Boye. Per sustentar la seva tesi que la causa no és amnistiable, el jutge es remet a una resolució del Parlament Europeu del mes de febrer passat que denunciava la ingerència russa en processos democràtics de la UE, cosa que a parer seu demostra que l’amenaça del Kremlin “no està centrada exclusivament en Catalunya, sinó que afecta d’altres països com són Alemanya, França, Itàlia i Letònia”.

Per justificar que enviï el cas de Puigdemont i Dalmases al Suprem i no al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Aguirre explica se’ls imputa la pertinença a una organització criminal part dels membres de la qual van cometre fets punibles a l’estranger. I, sobre això, el jutge apunta que l’”organització criminal” de la qual formarien part “d’una o altra forma” els investigats -delicte que introdueix per primera vegada a l’exposició raonada, sense que constés a la peça separada sobre la ingerència russa- es va iniciar el 2010, amb el nomenament d’Artur Mas com a president de la Generalitat.

Tant bon punt s’ha conegut aquesta decisió d’Aguirre, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha tirat d’ironia preguntant-se si també se li atribuirà a Puigdemont “la mort de Kennedy” i ha avisat que la justícia “buscarà totes les atrocitats que vulgui i, si no se’n surt, buscarà la rebel·lió i, si no, una altra cosa” perquè es tracta d’una “persecució directa” als líders independentistes. “Aquesta cúpula judicial té segrestada la democràcia”, ha lamentat, i ha retret al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que arribés a un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb el PP: “Aquells que deien que el controlarien per la porta del darrere”. Sobre la mateixa qüestió també n’ha parlat la presidenta de Junts i expresidenta del Parlament Laura Borràs, que ha lamentat que “hi ha fixacions que són perennes” i “jutges que són justiciers”. En un missatge a X, ha fet costat a Puigdemont i al diputat de Junts Francesc de Dalmases i els ha transmès que “hi ha suports que són inamovibles i es reforcen davant la injustícia”.