política
Els governs català i espanyol avancen en el compliment de la “carpeta zero”
Posen el “comptador a zero” en el dèficit de gestió de Rodalies i tanquen els traspassos de beques i fons per a investigació, per un import de 1.520 milions fins al 2026
Mas diu que els acords pendents tindran calendari en breu, però avisa que són “condició imprescindible però no suficient” per a la investidura d’Illa
Socialistes i ERC desbrossen el camí per poder seguir negociant una eventual investidura de Salvador Illa. La Comissió Mixta d’Afers Fiscals i Econòmics (CMAEF) entre els governs català i espanyol, presidida respectivament per les conselleres d’Economia, Natàlia Mas Guix, i Territori, Ester Capella, i pels secretaris d’estat d’Hisenda, Jesús Gascón, i Política Territorial, Arcadi España, ha tancat aquest migdia tres grans acords en matèria de Rodalies, investigació i beques universitàries que suposaran la transferència a la Generalitat d’un import total d’uns 1.520 milions d’aquí al 2026, i que a partir del 2027 suposaran a més un ingrés recorrent de 442 milions més cada any. Es tracta de tres dels punts ja acordats entre ERC i PSOE la tardor passada per a la investidura de Pedro Sánchez, que per tant formen part del compliment de l’anomenada “carpeta zero”, que els republicans han posat com a requisit previ indispensable en la negociació ara en els negociacions amb el PSC per a la presidència de la Generalitat. “És una condició imprescindible però no suficient”, ha puntualitzat en tot cas Mas, que s’ha felicitat perquè avui “es fa net” de moltes qüestions prèvies “que mai haurien hagut d’arribar amb tant de retard”. En aquest sentit, ella mateixa ha recordat que al desembre ja es va concretar un acord similar en el mateix marc del CMAEF per al finançament del desplegament dels Mossos d’Esquadra, i ha explicat que “s’està treballant” per calendaritzar en breu la resta de punts encara pendents per tal que es facin efectius “en les properes setmanes o mesos”, però que no es podien materialitzar en el marc d’aquesta comissió, com el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital o la cancel·lació de 15.000 milions del deute del FLA. “Ens toca transformar acords polítics en acords de governs i blindar-los administrativament”, ha conclòs Mas, que creu que, malgrat que hi pot haver un cert “decalatge”, la negociació per a la investidura d’Illa “pot tirar endavant” així.
Els acords tancats avui destinen d’entrada una xifra de 1.058 milions en els propers tres anys, a què se n’afegiran uns 300 l’any a partir de llavors, que permetran acabar amb el dèficit en la implementació del pla d’acció des del 2016, per un import de 191 milions, però també acabar amb el dèficit d’explotació acumulat del servei, per un import d’uns 850 milions, i també serviran per convertir en ordinaris diversos nous serveis que inclou el pla d’acció, com l’allargament d’horaris a l’R1 o l’R4 o la creació de més línies de Rodalies de Lleida. Tot plegat d’aquesta manera també ho assumeix l’Estat, que transferirà tots els recursos necessaris a la Generalitat perquè sigui ella, com a titular del servei, qui paga el cost a l’operador, Renfe en aquest cas, per bé que en el futur algunes línies les assumirà Ferrocarrils de la Generalitat. A més, l’Estat també destina una partida a sufragar costos que fins ara assumia Territori per dotar serveis alternatius per carretera en cas d’avaria a les línies. “Amb això posem el comptador a zero, aterrem la lletra petita i ens permet ara començar a treballar en el traspàs integral de Rodalies”, ha resumit la consellera Capella, que ha destacat també que l’acord implica acabar amb els recursos judicials que hi havia presentats entre administracions.
Els acords d’avui es completen amb la creació d’un fons anual per finançar projectes de recerca per un valor de 150 milions, i la fixació “per primera vegada en tres dècades” de l’import per al traspàs de la gestió de les beques universitàries, que s’ha fixat en una anualitat recorrent d’uns 2 milions d’euros, per bé que fins al 2026 la Generalitat n’ingressarà 7,9 més en concepte d’endarreriment.
Segons Mas, tot plegat suposa una “correcció petita però rellevant” en l’infrafinançament estructural de la Generalitat, però ha recordat que una eventual investidura d’Illa “requerirà noves propostes i garanties de compliment”. Entre elles, un canvi “estructural i irreversible” en el model de finançament que impliqui tenir “la clau de la caixa”.