Miquel Reverter
Alcalde de Castellfollit de la Roca (+Castellfollit-AM)
“El cingle és viu i l’Ajuntament no el pot controlar tot sol”
“Què passaria si Monistrol, Collbató i Olesa haguessin de fer el manteniment de tota la muntanya de Montserrat?”
“Som un municipi de només 0,68 quilòmetres quadrats i urbanísticament quasi és un Tetris per fer-hi coses”
El finançament als petits municipis no està resolt i això és un problema que és crònic
L’alcalde analitza en aquesta entrevista els avantatges i inconvenients de ser el poble més petit de Catalunya en extensió territorial. També explica els maldecaps que comporta a l’Ajuntament haver de gestionar una de les joies geològiques més importants de Catalunya, la cinglera basàltica.
Ser el poble més petit de Catalunya genera més avantatges o més problemes?
Tenim 0,68 quilòmetres quadrats i el que pot semblar un avantatge també té els seus problemes. No tenim el hàndicap d’haver d’arreglar grans extensions de camins, però sí el del poc espai que tenim a l’hora de fer qualsevol cosa, urbanísticament quasi és un Tetris. L’Ajuntament no disposa actualment de cap terreny ni de cap propietat fora dels equipaments municipals. A vegades, això dificulta tirar endavant segons quines accions, com per exemple en habitatge nou.
Expliqui’s.
Tot el terreny edificable de Castellfollit està en mans privades i tot això ens limita. Si tinguéssim terreny municipal, ens agradaria poder construir alguna promoció de pisos exclusivament per a joves, amb ajuda, és clar.
Només per a joves?
Hi ha habitatge buit, habitatges per rehabilitar i habitatges tancats de propietaris que prefereixen no llogar-los, o que són pisos turístics, i no ajuda a fer que hi hagi prou habitatge per als joves.
Semblaria més una problemàtica de grans ciutats.
Som la porta d’entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un poble turístic i, com a tal, des de la pandèmia fins ara, hi ha hagut un augment considerable dels pisos turístics. És molt legítim que el propietari en comptes de llogar-ho amb una renda normal en faci un ús turístic, però això va en detriment de l’oferta. El mercat de lloguer a Castellfollit és complicat.
La cinglera és un altre problema?
Tenim la meitat del poble al cim d’una cinglera, que és un patrimoni geològic del país únic, un patrimoni que s’ha de preservar, que és com un ésser viu i que té un procés natural cap a la desaparició, però que ningú s’alarmi. Ens toca gestionar el moment i hem de vetllar i fer el màxim possible per preservar-la.
I com es fa aquesta gestió?
L’Ajuntament de Castellfollit de la Roca mai de la vida podrà fer-ho sol. Hem fet diferents reunions amb diferents administracions i gràcies a elles hem pogut avançar molt en la prevenció sobretot de les esllavissades i en neteges finançades.
Quin és el paper de l’Ajuntament?
Hem fet la part que ens tocava, tenir endreçat el tema dels habitatges de la cinglera, detectant habitatges buits, els que no tenen recollida d’aigües en condicions, fent informes i plans en el cas de les cases que mai no es podran rehabilitar i que puguin caure i, per això, fem prevenció, sobretot lluitant contra les filtracions.
Què falta, doncs?
Un finançament fix per part d’alguna administració supramunicipal. Si no se’ns ajuda econòmicament a fer el manteniment de la cinglera...
Però fins ara no els han ajudat?
L’Institut Geològic ha instal·lat sensors de moviment i escaneja la cinglera en uns punts geolocalitzats; la UPC fa uns quants anys que monitora uns punts concrets de la paret, etc. Però si no es fa una bona neteja de vegetació tota aquesta feina no serveix per a res. Queda pendent, doncs, el finançament anual per fer una neteja a la cinglera que és inassumible per a l’Ajuntament.
No hauria de ser difícil. És una de les postals del país.
No vull que sigui la cançó enfadosa, però sempre faig la comparació –salvant molt les distàncies i que ningú no em malentengui– següent: què passaria si Monistrol, Collbató i Olesa haguessin de fer el manteniment de tota la muntanya de Montserrat? Seria inviable. Hi ha altres monuments geològics al país on les administracions estan abocant molts més recursos.
Doncs per què costa tant trobar ajuda econòmica?
Tenim una situació de finançament deficitària, com molts ajuntaments, i no podem escanyar encara més els veïns. Per a un municipi de 0,68 quilòmetres quadrats que no té cap polígon industrial, que té poca indústria, l’única via de rebre ingressos és a través de l’IBI, la Generalitat, la Diputació i altres impostos que es cobren. A part d’això, és un problema crònic: el finançament a petits municipis no està resolt.
Quin ajuntament es van trobar?
Quan vam entrar el 2015, hi havia un deute estratosfèric, l’Ajuntament devia 1,7 milions d’euros, cosa que és una barbaritat per a un pressupost municipal d’un milió. Amb els anys, s’ha pogut anar eixugant amb molts esforços. Tot i així, encara que tinguéssim deute zero, un ajuntament com el nostre sempre s’hauria d’endeutar per fer cosetes, però han de ser útils per al poble i s’ha d’anar amb molta cura.
Amb aquesta limitació territorial i de recursos, en què estan treballant?
En l’obertura d’un nou carrer d’accés al barri vell. És una reivindicació històrica i ho tenim tot força embastat. L’Ajuntament va adquirir l’antic museu de l’embotit i l’antic cinema, estem redactant el projecte d’enderroc i haurem d’esperar un nou pla d’obres. És un vial molt important per esponjar el barri vell, on viuen més de tres-cents veïns, amb els seus cotxes, i això s’ha de regular bé. També hem de regular l’accés de turistes a la zona i dels vehicles d’emergència, que ara tenen problemes per entrar-hi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
