Més conselleries, funcions reassignades i nous secretaris

El canvi de govern a la Generalitat també ha comportat modificacions en l’estructura dels departaments i fins i tot de la seva nomenclatura, que estan recollides en el decret 133/2024 que publicava dilluns el DOGC, que deroga el decret del 10 d’octubre del 2022 que va establir l’estructura vigent fins ara després de la marxa de Junts del govern. El canvi més evident ara és la creació de dues noves conselleries, per arribar al rècord de 16. La d’Esports, que agafa les funcions que fins ara feia la secretaria general de l’Esport, dependent de Presidència –com ara la direcció de polítiques esportives i el foment de l’activitat física i del teixit esportiu–, i la de Política Lingüística, que assumirà les funcions de la secretaria de Política Lingüística que depenia de Cultura –de promoció i foment de la llengua–, però a la qual a més s’encarrega la coordinació de les mesures dels diversos departaments i que garanteixi a més l’ús del català a les institucions. Hi resten adscrits, també, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull.

En els departaments ja existents, a banda, hi ha alguns canvis rellevants d’assignacions. Així, Territori, que conserva tot allò relacionat amb la planificació urbanística, l’habitatge, les infraestructures i la mobilitat, guanya pes i es converteix en un macrodepartament en absorbir també tot el que fa referència a l’acció climàtica, que en la legislatura anterior s’havia agrupat amb agricultura. Ara tornen a Territori, doncs, les polítiques de desenvolupament sostenible i qualitat ambiental, del medi natural, la gestió de l’energia i l’impuls de les renovables, l’aigua, els residus o els serveis meteorològics. En aquesta conselleria destaca el nomenament de Manel Nadal com a secretari de Mobilitat i Infraestructures, càrrec que ja va ocupar amb els governs de Pasqual Maragall i José Montilla. Al macrodepartament s’hi incorporarà Jordi Terrades com a secretari general.

La rebatejada Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, així, es queda bàsicament aquests aspectes, a més del desenvolupament del món rural.

Encara hi ha dos departaments més, però, que guanyen competències significatives. D’un cantó, Justícia i Qualitat Democràtica, que recupera la gestió d’Afers Religiosos i també agafa la de Processos Electorals, totes dues en mans de Presidència aquests últims anys. També Drets Socials i Inclusió guanya competències destacades: el recentment traspassat ingrés mínim vital, la renda bàsica universal –que segons els acords amb ERC ara es rellançarà després que el mateix PSC l’hagués aturat la legislatura passada, i que fins ara gestionava Presidència– i les polítiques de migracions, refugi i ciutadania, que ara corresponien al Departament d’Igualtat i Feminismes, una fuga que, per cert, ja ha provocat les queixes de l’anterior consellera, Tània Verge. Malgrat que ha perdut algunes funcions, Presidència continua sent el gran departament del govern, la sala de màquines que, a més de totes les competències clàssiques de coordinació interna, funció pública, comunicació, autogovern, relacions institucionals i administració local, continuarà gestionant les polítiques de telecomunicacions i ciberseguretat per primer cop assignades el 2022.

A Igualtat i Feminismes, Sònia Guerra serà la secretària general. La consellera Menor ha escollit la secretària de polítiques feministes del PSC, que, a més d’estar al capdavant del departament, serà la responsable de l’Institut Català de les Dones. Des del 2016, Guerra és diputada socialista per Barcelona al Congrés. S’afegeix a Pol Gibert, que serà secretari general d’Empresa i Treball, departament liderat per l’exconvergent Miquel Sàmper, i al també diputat Raül Moreno, que ho serà de Drets Socials i Inclusió.

En total ja hi ha nomenats quatre dels setze secretaris generals de departament. De moment, la resta de consellers treballaran amb els secretaris generals d’ERC, ja que no hi haurà un nou Consell Executiu fins al 27 d’agost. Una situació de consellers del PSC i “segons” d’ERC al sottogoverno, ben diferent de la d’altres canvis de govern.