Política

Francina Armengol

Presidenta del Congrés dels Diputats

“S’ha normalitzat el que semblava impossible de veure i perdurarà”

“L’auricular podia semblar una molèstia o esforç innecessari i es veu amb la normalitat de reconèixer el nostre patrimoni lingüístic”

“Pens i sent en català i valor enormement que a la casa de la nostra democràcia es puguin defensar idees en la meva llengua”

Els visitants et diuen que els fa sentir el Congrés més seu, més proper”

“Es tracta de sumar, de practicar el diàleg. De hablar, falar, hitz egin... de parlar.” Francina Armengol (Inca, 53 anys) obria amb una invitació plurilingüe el primer discurs com a flamant presidenta del Congrés en el ple del 17 d’agost del 2023, abans d’acudir a la biblioteca personal per convocar el poeta Salvador Espriu a l’hemicicle i recitar els versos de La pell de brau (1960). “Recorda sempre això, Sepharad / Fes que siguin segurs els ponts de diàleg. / I mira de comprendre i estimar / les raons i les parles dels teus fills.” Un any després, la cambra que presideix viu diàriament la fita d’escoltar totes les parles com a primer Congrés plurilingüe, i ho fa amb una quotidianitat tan rutinària i exempta d’estridències que sembla contradir la història que ha portat fins a aquest moment. Per aixecar acta d’aquesta fita en el seu primer aniversari, la presidenta del Congrés atén aquest diari per fer balanç de l’ús del català, el basc i el gallec al Congrés.

La legislatura que va néixer amb la seva cita de La pell de brau, de Salvador Espriu, aviat incorporava les parles de tots i normalitzava el plurilingüisme a l’hemicicle del Congrés. Quin balanç en fa, de com ha estat aquest procés, que no fa tant molts dels diputats i exdiputats de la cambra deien que seria impossible de veure?
El balanç no pot ser més que positiu, i ho és per diversos motius. El més evident és que, com bé diu, el que semblava impossible de veure no només ha estat possible, sinó que s’ha normalitzat. Això significa que allò que es va viure com un gran canvi, avui ja és una realitat acceptada pels grups i que perdurarà en el temps. També és un balanç positiu perquè el Congrés d’avui s’assembla més a Espanya que el Congrés de les passades legislatures. Es deia que fer servir el català, el gallec o el basc a l’hemicicle rompia Espanya, però és exactament el contrari: la cus. A qui no viu en un territori de realitat plurilingüe, li acosta la realitat de les comunitats amb llengua pròpia, i a qui tenim la sort de la riquesa lingüística, ens permet defensar les nostres idees com les sentim i les pensam, en la nostra llengua. Estam, per tant, garantint també un dret lingüístic dels diputats i de les diputades. Tot això és cohesionador es miri per on es miri i, en conseqüència, bo per al conjunt de la societat.
Com ha canviat el dia a dia del primer Congrés plurilingüe a l’hora de governar els plens, en la feina dels taquígrafs i de les taquígrafes i a l’hora d’elaborar el diari de sessions?
Ha estat un canvi important i, és clar, ha comportat un procés d’adaptació, però ja està més que assumit. Vam començar per l’ús de les llengües als plens, després vam passar a les comissions, i el mes d’abril passat vam posar a licitació els serveis de traducció, interpretació, transcripció i subtitulació que han de garantir l’ús de les llengües oficials a la cambra durant els propers quatre anys. No ha estat en cap cas senzill, i jo estic enormement agraïda als treballadors i treballadores que no només ho han fet possible, sinó que ho han fet en un temps rècord. A poc a poc tota la maquinària que implica tenir un Congrés multilingüe s’ha anat posant en marxa i amb la licitació es consolida el procés de tot aquest any de feina. La rebuda, tant pel personal de la cambra com pels diputats i diputades, ha estat bona.
La imatge icònica de seure en un escó i posar-se l’auricular s’ha dessacralitzat? Des de la tribuna de premsa es percep que alguns diputats i diputades no se’l posen però sí que estan llegint atentament els subtítols a les pantalles de l’hemicicle per no perdre el fil dels debats.
Crec que forma part de tot el procés de normalització que comentàvem. El que en un primer moment podia semblar una molèstia o un esforç innecessari, avui es veu amb la normalitat que implica reconèixer el nostre patrimoni cultural i lingüístic. A més, la modificació del reglament per permetre l’ús de les llengües cooficials va coincidir en el temps amb un procés per modernitzar l’hemicicle: això va permetre, com diu, que tant les pantalles que fan servir els diputats per votar com les que s’utilitzen als laterals de l’hemicicle incorporessin noves funcionalitats relacionades amb el plurilingüisme. Fa un any només podies escoltar el ple en castellà, ara pots escoltar-lo en qualsevol de les quatre llengües i decidir si vols traducció simultània a través d’uns auriculars o subtítols a les pantalles.
El Congrés ha celebrat aquesta legislatura la seva tradicional jornada de portes obertes en l’aniversari de la Constitució i una altra els dies 14 i 15 de juny. És cert que molts ciutadans que han visitat el Congrés lloen el canvi plurilingüe?
Sí, i per a mi no hi ha major orgull. Sovint tenc l’oportunitat de coincidir amb grups de visites que es fan al Congrés i aturar-me a xerrar una estona amb ells sobre el nostre dia a dia, sobre els plens, sobre la situació política. És habitual que les visites que venen de territoris amb llengua pròpia ho comentin com un fet positiu, que els fa sentir el Congrés més seu, més proper. També m’ha passat amb periodistes, amb familiars, amb amics... Em passa a mi mateixa, que pens i sent en català i valor enormement que a la casa de la nostra democràcia es puguin defensar idees en la meva llengua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.