política
El sector de Junqueras vol avançar el congrés d’ERC
Recorden que el límit segons els estatuts acabaria el 10 de setembre, i recullen signatures per dur-ho al consell nacional
L’exlíder republicà constata que el context en la II República era “millor” que l’actual per aplicar l’amnistia
El sector afí a l’expresident d’ERC Oriol Junqueras vol avançar el congrés per renovar la direcció del partit, ara previst per al 30 de novembre. Fonts properes així ho han expressat avui tot recordant que, segons els estatuts de la formació, quan plega un president hi ha un termini màxim de tres mesos per triar-ne un de nou. I com que Junqueras va deixar el càrrec oficialment el 10 de juny, l’endemà de les eleccions europees -tot i que ja ho havia anunciat després de l’executiva del 15 de maig- el termini acabaria el 10 de setembre, data abans de la qual en tot cas ja és impossible celebrar el congrés, per tots els passos previs que cal encetar, com a mínim, gairebé dos mesos abans.
Un cop confirmada la investidura de Salvador Illa com a president, fet que descarta la possibilitat d’una repetició electoral que sí que justificava una pròrroga en els terminis oficials, el sector de Junqueras, que inicialment ja proposava celebrar el congrés molt abans del que es va programar, tornarà a maldar ara per a un avançament, que el sector oposat veu com una maniobra per evitar que creixi i es consolidi una alternativa prou forta com per discutir el seu lideratge. En aquest sentit, els junqueristes ja han començat a recollir signatures per dur la qüestió a un consell nacional que, si ho aprovés, podria obligar l’executiva a avançar els terminis previstos.
El context de l’amnistia
Entretant, precisament, Junqueras ha impartit aquest matí un curs d’història a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, sobre l’amnistia de 1936, en un auditori gairebé ple en què no ha ofert cap concessió per parlar de l’actualitat política, tampoc en un intent previ dels mitjans en què ha insistit que avui només venia a parlar d’història. Això sí, a preguntes del públic, al final de la seva conferència ha constatat que el “context” que oferien els resultats electorals durant la II República era “millor” que l’actual per a l’aplicació de l’amnistia, en aquell cas la que es va aprovar el febrer de 1936 per al govern de la Generalitat protagonista dels Fets d’Octubre de 1934. En aquest sentit, Junqueras ha recordat que a les eleccions al Parlament del 1931 ERC i els seus aliats van obtenir 69 diputats de 85, i el front d’esquerres que també liderava ERC en va obtenir 40 de 54 en els comicis a corts del febrer de 1936. Unes majories molt més àmplies, doncs, que les actuals. “El context és senzillament diferent”, ha recordat com a historiador, per reblar que, com a polític, pensa que el d’aleshores “era millor”. “A vegades volem buscar analogies quan les situacions són molt diferents”, ha puntualitzat al seu torn el també historiador Carles Santacana, que ha recordat, per exemple, que, a diferència de la II República, l’amnistia actual l’ha aprovat un partit que havia estat absolutament d’acord amb l’aplicació del 155, o que als anys 30 la mesura es va aplicar més enllà de Catalunya, ja que hi va haver altres sectors implicats per exemple a Astúries.
En l’única referència directa que ha fet a l’actualitat política més o menys recent, això sí, Junqueras ha lamentat avui com hi ha àudios en què se sent un ministre, Jorge Fernández Díaz, com “dona instruccions” a un jutge com és Daniel de Alfonso, llavors director de l’Oficina Antifrau, perquè l’investigui a ell i la seva família per si els poden imputar algun delicte. “‘Doncs inventa, li diu el ministre en l’àudio, i ’la fiscalía te lo afina’ és la següent frase”, constatava avui Junqueras. “I no ha passat res de res... bé, ha passat que jo estic inhabilitat”, ha lamentat.
