Política

Dídac Manresa Molins

Alcalde de Breda (ERC)

“Un dels objectius de legislatura és enllestir la redacció del POUM”

“Moltes de les inversions que s’estan fent són en la línia de recuperació del patrimoni, que està molt degradat”

“Les prioritats són la planificació urbanística i qüestions mediambientals com ara instal·lar plaques solars”

Econòmicament tenim fortalesa, però no tenim marge per fer grans inversions cada any
Volem que el centre de dia sigui un espai d’acció integral per donar més cobertura a la gent gran

És la seva ter­cera legis­la­tura al cap­da­vant del muni­cipi sel­vatà. “És tota una experiència vital; érem molt joves”, reco­neix quan està a punt de com­plir deu anys exer­cint de bat­lle. Sem­pre s’havia sen­tit atret per la política. “Soc inde­pen­den­tista des que tinc ús de raó política”, asse­nyala. Es va fer mili­tant d’Esquerra perquè en aquell moment era l’únic par­tit inde­pen­den­tista. “Amb la política muni­ci­pal es pot inci­dir en el dia a dia del vilatà; les teves acci­ons i deci­si­ons tenen un impacte directe en els teus veïns”, des­taca.

Quin balanç fa des del 2015 i en con­cret d’aquest últim any?
El balanç és molt posi­tiu. Sí que és veri­tat que ens hem sotmès a les urnes diver­ses vega­des i hem obtin­gut tres majo­ries abso­lu­tes con­se­cu­ti­ves. És un motiu d’orgull i de satis­facció perquè la gent con­fia en la tasca que fas al cap­da­vant del muni­cipi, però també és una res­pon­sa­bi­li­tat. Cal també un prin­cipi de rea­lisme perquè les neces­si­tats ten­dei­xen a ser expan­si­ves i il·limi­ta­des i els recur­sos per fer-hi front, cada cop més limi­tats.
Quins punts forts té Breda i qui­nes deficiències?
Breda és un muni­cipi amb un terme molt petit. Això implica uns avan­tat­ges, com el fet de no tenir nuclis dis­se­mi­nats, urba­nit­za­ci­ons; sí que hi ha masies. Per tant, el 90% del muni­cipi és nucli, fet que afa­vo­reix la cohesió social i el sen­ti­ment de per­ti­nença, i faci­lita molt la gestió dels recur­sos públics. És un muni­cipi com­pacte basat en les indústries i en els ser­veis. Tenim molt poca acti­vi­tat primària; no arriba al 7%. D’altra banda, no tenim bones con­ne­xi­ons. Això ens ha permès un cert aïlla­ment; no hem tin­gut crei­xe­ments arti­fi­ci­als, a diferència de pobla­ci­ons de la Selva del nos­tre entorn. Tenim 3.900 habi­tants. Crei­xem sobre­tot després de la pandèmia, però no ho fem com altres muni­ci­pis. El preu del sòl és rela­ti­va­ment car perquè és rela­ti­va­ment escàs. El tema de l’habi­tatge és una de les pro­blemàtiques en què s’hau­ria d’inci­dir més. És un tema molt com­plex. Per a un muni­cipi petit com el nos­tre, fer polítiques d’habi­tatge és extre­ma­ment com­pli­cat. Tenim un pla local d’habi­tatge i tenim un tècnic, però ges­ti­o­nem les urgències i les neces­si­tats pun­tu­als. La pla­ni­fi­cació estratègica de les neces­si­tats d’habi­tatge no la pot fer una cor­po­ració de 3.900 habi­tants. Les polítiques d’habi­tatge han de venir de molt més amunt i s’han de fer d’una manera més ambi­ci­osa. Quant als punts forts, des­ta­car la importància del nos­tre nucli històric i del nos­tre patri­moni amb el mones­tir de Sant Sal­va­dor. La pro­gres­siva recu­pe­ració d’aquest con­junt, que al final és història del poble i orgull per a la nos­tra població. També és una font d’ingres­sos a través del turisme i dels visi­tants que puguem rebre en el marc de la visita al ves­com­tat de Cabrera, al Mont­seny, al cas­tell de Mont­so­riu... S’hi està tre­ba­llant en clau de pro­moció econòmica.
Com estan les finan­ces?
Tenim una hisenda rela­ti­va­ment sane­jada. Tenim un pres­su­post apro­xi­mat de 4,5 mili­ons d’euros. Som 3.900 habi­tants. Estem par­lant de 1.200 euros per habi­tant. És un pres­su­post jus­tet, no podem fer gai­res mera­ve­lles. Estem en un endeu­ta­ment del 30%, que no és pre­o­cu­pant; paguem els proveïdors a ter­mini. Econòmica­ment tenim for­ta­lesa, però no tenim marge per fer grans inver­si­ons. Tam­poc tenim recur­sos per fer inver­si­ons grans cada any.
Qui­nes són les línies mes­tres d’aquesta ter­cera legis­la­tura?
Con­ti­nuar amb la pla­ni­fi­cació estratègica; és a dir, repen­sar com volem que sigui el muni­cipi des del punt de vista de mobi­li­tat i urbanísti­ca­ment. Per això estem redac­tant, des de fa uns quants anys, el POUM. Un d’aquests objec­tius de legis­la­tura seria aca­bar-lo. És a dir, a finals del 2024 fer-ne l’apro­vació ini­cial, i abans del 2027, si fos pos­si­ble, l’apro­vació defi­ni­tiva. Per tant, la pla­ni­fi­cació urbanística i també posar ordre en les qüesti­ons medi­am­bi­en­tals. Fa set anys que fem el porta a porta i fa dos anys vam intro­duir la taxa justa, en què hi ha una part vari­a­ble i una part fixa. L’any vinent intro­dui­rem la reco­llida d’una altra fracció, el vidre. També volem pla­ni­fi­car per sec­tors, com ara la zona espor­tiva, i fer millo­res en edu­cació. Un altre dels eixos és el patri­moni. Mol­tes de les inver­si­ons que s’estan duent a terme van en la línia de recu­pe­rar el patri­moni, ja que el tenim molt degra­dat, tant el nucli antic com els equi­pa­ments. També ha de ser la legis­la­tura de les pla­ques solars foto­vol­tai­ques. Volem posar-ne en uns quants equi­pa­ments del muni­cipi, i també hem de fer obres a la bibli­o­teca.
A més del POUM, que entenc que és vital, algun altre gran pro­jecte a des­ta­car?
M’agra­da­ria posar l’accent en el canvi de model que estem duent a terme del cen­tre de ser­veis de Breda. Popu­lar­ment, en diem “cen­tre de dia”, però no actua com a cen­tre de dia. Apro­fi­tant que s’acaba l’actual con­tracte de con­cessió de ser­veis, volem fer una passa enda­vant i con­ver­tir-lo en un espai d’acció inte­gral en l’àmbit rural, que és equi­va­lent a un cen­tre de dia però amb espe­ci­fi­ci­tats en l’àmbit rural. Con­ver­tir-lo en un espai amb hora­ris de cen­tre de dia que ofe­reixi nous ser­veis i una nova car­tera de pos­si­bles usu­a­ris per donar més cober­tura a la nos­tra gent gran. S’està tre­ba­llant amb l’empresa Sumar per implan­tar-ho de cara a l’any que ve. És una opció estratègica i molt necessària en muni­ci­pis amb població enve­llida com el nos­tre.
I de la feina feta aquest any?
Hem aca­bat les obres de Cal Bat­lle, una masia que hi ha a la zona espor­tiva. Hem enlles­tit també les obres de la pri­mera fase del claus­tre. Estem a punt d’aca­bar la urba­nit­zació de l’apar­ca­ment de la zona espor­tiva. Són pro­jec­tes que havíem començat a finals de la legis­la­tura pas­sada i els estem aca­bant a prin­ci­pis d’aquesta. Pro­pe­ra­ment també han de començar les obres de cons­trucció de la nova comis­sa­ria de poli­cia, que ens ha de per­me­tre tenir un nou equi­pa­ment apte i pre­pa­rat per a una poli­cia local que vam crear fa qua­tre anys. Hi ha pre­vista la il·lumi­nació del car­ril bici de la ruta del fer­ro­car­ril.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia