“Mai es podrà dir que vam deixar un govern sense rumb”

Ja ho vam mani­fes­tar. D’entrada, és un èxit dels impor­tants a la comarca del grup de for­ces inde­pen­dents. Ens vam que­dar amb qua­tre i el resul­tat era molt satis­fac­tori, i ens donava mol­tes opci­ons de com­bi­nació.

Sí, és clar, qua­tre de nos­tres i qua­tre de la CUP ja gai­rebé sumàvem, i més un suport en el ple de la inves­ti­dura. Què va pas­sar? Veníem d’un tri­par­tit que va pro­vo­car molt de males­tar en la ciu­ta­da­nia i un ambi­ent una mica hos­til. Era un mal govern.

Fa qua­tre anys hi havia el procés i incor­po­rar un regi­dor del PSC, que ara s’ha fet sense publi­ci­tar-ho, estava mal vist. Sem­bla men­tida com can­vien les coses i sem­bla que ens n’obli­dem i més un par­tit com Junts. Estem d’acord que vam aga­far aquesta opció [pacte Junts i Inde­pen­dents], que era la que no ens afa­vo­ria tant a nosal­tres per fer un govern fort. Però que la nos­tra posició per­me­tia un govern per cal­mar els ànims. La suma del pri­mer i del segon era el que la gent dema­nava. Per això, es va fer un pacte molt sen­zill, sense aspi­ra­ci­ons. L’únic que es dema­nava era con­fiança, que fóssim un.

No estem par­lant d’una sola cosa, sinó de mol­tes. Que es fan les coses d’ama­gat o es tira pel dret, sense con­sul­tar el teu soci. O vols impo­sar el teu punt de vista sense arri­bar a un acord amb el teu soci. I al final, dius: “Per què em neces­si­tes?” Aquí Inde­pen­dents vam començar a valo­rar si ens feia més mal que bé estar en l’equip de govern. Tor­nava a haver-hi situ­a­ci­ons des­a­gra­da­bles, ten­ses entre els dife­rents mem­bres. Els regi­dors d’Inde­pen­dents van començar a mos­trar el seu males­tar. Va cos­tar pren­dre-la, però mai de la vida posa­rem el càrrec pri­mer. La cadira no ens farà per­dre el nord. Ara estem una mica per­duts i s’ha fet evi­dent que...

La situ­ació que s’ha donat amb empre­sa­ris, tre­ba­lla­dors de la casa, enti­tats, és la manera de fer, per impo­sició, sense cri­teri i sense dia­lo­gar. I va en con­tra de la manera de gover­nar: més trans­pa­rent, més par­ti­ci­pa­tiva.

Al cap d’una set­mana de dei­xar el govern, ja ens esta­ven con­vo­cant per fer una moció de cen­sura. No sortíem del govern per fer una moció. No sortíem perquè en Pep fos l’alcalde. Sortíem perquè no estàvem d’acord. La va lide­rar la CUP, però no la pots fer sense tenir en compte la llista amb més vots. Sense fer aquesta moció de cen­sura, l’equip de govern està en la situ­ació que ho ha de con­sen­suar tot per tro­bar tres socis per tirar enda­vant aquell pro­jecte. Molta gent no va enten­dre per què vam donar suport al pres­su­pos­tos. I això s’ha demos­trat que va ser una bona decisió. I mai es podrà dir que vam dei­xar un govern sense rumb. Tre­ba­lla per a un pro­jecte que té pres­su­post i aquest any i mig s’ha vis­cut del pro­jecte mar­cat per l’apro­vació que teníem nosal­tres. No hi havia experiència de govern, són tots nous. Mol­tes vega­des al món muni­ci­pal no pots actuar de manera uni­la­te­ral i et pots tro­bar en situ­a­ci­ons des­a­gra­da­bles.

L’equip de govern ha tirat coses enda­vant, ara amb Inde­pen­dents o ERC o la CUP. Hem donat suport, tot i estar dece­buts, a alguna pro­posta. Si el poble té una neces­si­tat, l’equip de govern té pos­si­bi­li­tats de pac­tar amb la CUP o ERC. No sé per què es quei­xen perquè poden anar fent el que volen.

Això s’ha de posar en con­text. Va ser sem­pre a cor­re­cuita, ens van dir: “Heu de donar una res­posta imme­di­ata.” Però si no fas par­ti­ci­par l’opo­sició de la situ­ació, que de vega­des pot ser d’emergència, i ho poses sobre la taula amb pres­ses... De vega­des no es tenen prou dades per donar-hi el resul­tat favo­ra­ble. Quan això pas­sava, s’estava tre­ba­llant en la moció de cen­sura. Dos grups, Som-hi - ERC i la CUP tenien molt clar que aquest acord no era bo i era un risc. Per tant, el nos­tre sen­tit de vot va ser d’abs­tenció. El poble dema­nava una reso­lució, però la CUP i ERC ens van adver­tir que no era prou sòlid. El no es podia jus­ti­fi­car per­fec­ta­ment. Si posem en con­text que estem en el no. I nosal­tres ens vam abs­te­nir perquè ells esta­ven segurs que la pro­posta no era cor­recta. El mis­satge que ens va arri­bar és que allò no era segur.

No hi ha una direcció clara d’allà on anem. El fet d’actuar a la babalà, que un govern de mino­ria hau­ria de ser molt més hàbil a fes­te­jar l’opo­sició. Quan tens un pro­jecte i vols anar cap a una certa direcció, neces­si­tes com­panys de viatge. No sabem quin és el pro­jecte de Junts a Santa Coloma. No se sap la intenció que tenen en mol­tes coses. Pre­o­cupa el fet que enti­tats han par­lat de l’alcal­dessa com una men­ti­dera. T’arriba des de dife­rents àmbits que en el ple es diuen coses que no són veri­tat. Això ens pre­o­cupa molt. Al final, et dona una inse­gu­re­tat, ens pre­o­cupa que l’equip de govern creï males­tar a la ciu­ta­da­nia, al tei­xit asso­ci­a­tiu, als indus­tri­als. Aquest debat ja l’hem tin­gut en els plens. La soci­e­tat pro­posa, l’Ajun­ta­ment deci­deix. Això ells veuen que és la seva manera de fer i, en canvi, hi ha mol­tes mane­res de fer. El regi­dor acom­pa­nya les enti­tats i la ciu­ta­da­nia a asso­lir els seus objec­tius, i que hi hagi més bona con­vivència, que és el que pen­sem nosal­tres. Per això, aca­bem deci­dint que és millor mar­xar.

Jo valo­ra­ria les polítiques que hem impul­sat Inde­pen­dents: el canvi més trans­for­ma­dor ha estat la reco­llida porta a porta [va començar el 2022]. Hem estat en unes xifres al vol­tant del 85% o el 87%. L’equip de govern va una mica a remolc de les pro­pos­tes que ja vam ini­ciar, com ara el canvi de llums, de pla­ques foto­vol­tai­ques, ara sem­bla que el pro­jecte ja té forma. No sé si el procés és lent o el fem lent. En defi­ni­tiva, l’objec­tiu és aquest. En el pres­su­post hi era i que­dava reflec­tit i veiem que està fun­ci­o­nant. I el tema de l’apar­ca­ment con­ti­nua essent caòtic. Vam pro­po­sar crear llocs d’apar­ca­ment i senya­lar molt millor els recor­re­guts del poble. Ara hi haurà apar­ca­ment en un solar i s’hau­ria de paci­fi­car la plaça Far­ners, que és una demanda que corre des de fa temps. Els petits detalls no es cui­den.