Política

Eliane Brum

Activista pel clima i especialista en l’Amazònia

“La nostra vida depèn de la supervivència de l’Amazònia”

“Molts científics alerten que bona part de la selva està arribant a un punt de no retorn, és a dir, que emet més CO2 del que captura”

“L’Amazònia està sent literalment menjada al plat d’Europa. Els porcs de Catalunya s’alimenten amb soja que la desforesta”

No n’hi ha prou amb acceptar el col·lapse del clima, cal viure d’acord amb l’actual emergència climàtica

L’activista pel clima, escriptora i periodista brasilera Eliane Brum és especialista en l’Amazònia i assessora de l’exposició Amazònies. El futur ancestral, que es pot veure fins al 4 de maig al CCCB, d’on és resident.

Quina importància té l’Amazònia per al planeta?
És la selva tropical més gran, bàsica per frenar l’escalfament global. Avui el 18% de l’Amazònia està desforestada o en mal estat de conservació. I hi ha altres parts de la selva també molt degradades. Molts científics alerten que bona part de la selva està arribant a un punt de no retorn, és a dir, que emet més CO2 del que captura. L’Amazònia és una gran reguladora del clima. Cadascun dels arbres que conté llança cada dia a l’atmosfera fins a mil litres d’aigua que, després, es converteixen en pluja a Amèrica del Sud. El planeta està totalment interconnectat, de manera que, si l’Amazònia arriba a un punt de no retorn, serà molt difícil aturar l’escalfament global. La vida de tots nosaltres depèn de la supervivència de l’Amazònia.
Qui són els destructors de l’Amazònia?
N’hi ha de legals i d’il·legals. Entre els primers, multinacionals que es dediquen al sector de la soja, la carn i l’activitat minera. I, després, hi ha els extractivistes locals del Brasil. Se’ls coneix com els grileiros perquè, en el passat, per legalitzar l’expropiació o el robatori de terres, es dedicaven a introduir-ne títols de propietat en caixes amb grills, que es menjaven el document i els donaven una aparença d’antiguitat i autenticitat. Ara utilitzen altres tècniques: es dediquen a destruir la selva cremant-la o desforestant-la i promovent explotacions de vacum. És una manera de demostrar que la terra és productiva. I això els permet vendre-la, de manera que fan un gran negoci amb la destrucció de l’Amazònia. I ho fan amb mà d’obra que treballa en condicions comparables a l’esclavitud i expulsant els pobles tradicionals per després vendre aquesta terra.
I els destructors il·legals?
Hi ha mineria il·legal i fusteria il·legal. Envaeixen les terres, talen els arbres i contaminen els rius amb mercuri –que utilitzen per separar l’or–, cosa que ha produït la mort de moltíssims indígenes. I hi ha també moltes faccions de delinqüència organitzada, fortament armades.
Diu que el que passa a l’Amazònia té una repercussió global...
Estem en un moment molt important, amb la llei del marc temporal, que estipula que només els pobles indígenes que estaven físicament a les seves terres ancestrals quan es va aprovar la Constitució del Brasil, el 5 d’octubre de 1988, tindran dret a mantenir aquestes terres. Molts pobles indígenes no hi eren llavors perquè ja n’havien estat expulsats. El Tribunal Suprem va declarar inconstitucional la tesi d’aquesta llei, però el Congrés l’ha aprovat, tot i que encara no s’ha aplicat. La selva està ben preservada allà on hi ha pobles indígenes radicats. Si en són expulsats, la desforestació i la destrucció de l’Amazònia s’acceleren.
Per què critica la gestió de l’Amazònia de Lula da Silva?
Primer de tot: Lula és un demòcrata i el seu predecessor, Bolsonaro, un feixista. Per poder ser investit president, Lula ha hagut de formar un govern de front ampli, amb grans defensors del medi ambient, com la ministra de Canvi Climàtic, i també grans destructors i una part de les elits locals. Paral·lelament, el Congrés actual és el més depredador de naturalesa de la democràcia. En aquest context, és molt difícil aprovar al Congrés mesures de defensa real del medi ambient.
En què s’equivoca Lula?
Representa una esquerra que no ha entès els desafiaments del segle XXI. Creu que l’única manera de reduir la pobresa és a costa de la naturalesa. Com es va treure de la pobresa tanta gent al Brasil? No a través de canvis en la distribució de la renda –el Brasil és un dels països més desiguals del planeta–, sinó de canvis estructurals, amb projectes extractivistes de recursos que, després, es venien a la Xina. És a dir, que qui va pagar la factura d’aquest ascensor social van ser la selva i altres biomes. D’altra banda, Lula és partidari d’explorar l’obertura de noves explotacions petrolieres a l’Amazònia i de dues grans obres d’infraestructures que n’accelerarien moltíssim el procés de desforestació.
Amb el retorn del negacionisme de Trump, tot es complica?
No és aquest el negacionisme que em preocupa, sinó el de la majoria de la població. No n’hi ha prou amb acceptar el col·lapse climàtic, cal viure d’acord amb l’emergència. No és el cas. En reduir-nos a mers consumidors, el capitalisme ha segrestat el nostre instint de supervivència. I estant aquí, he de dir que l’Amazònia està sent literalment menjada al plat d’Europa.
En quin sentit?
A Europa es consumeix part de la carn que desforesta l’Amazònia. Els porcs de Catalunya s’alimenten amb soja que desforesta l’Amazònia. Alguns dels arbres talats i que abans enviaven rius de pluja a l’Amèrica del Sud són convertits en mobles de disseny i altres objectes. L’or de joieries europees –i d’altres parts del món– genera terribles genocidis entre els pobles indígenes. D’altra banda, la UE ha ajornat a un any més la llei per posar fi a la desforestació. És una gran lluita que teniu, la d’entendre que no es pot ajornar més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.