Netanyahu adverteix que “es reserva el dret a reprendre la guerra”

El pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu, s’ha diri­git aquest dis­sabte a la tarda (hora cata­lana) al seu país per pri­mera vegada d’ençà que, dime­cres pas­sat, va anun­ciar-se un acord d’alto el foc amb la milícia pales­tina Hamàs per posar fi a quinze mesos de con­flicte a la Franja de Gaza. Un acord, que segons ha avançat Qatar, entrarà en vigor aquest diu­menge a 2/4 de vuit del matí (hora cata­lana) després de 471 dies de guerra i més de 46.000 morts. El pri­mer minis­tre isra­elià ha amenaçat de no avançar en l’acord si la milícia pales­tina no faci­lita la llista dels tres pri­mers ostat­ges que han de ser alli­be­rats aquest diu­menge. El pacte obli­gat a donar aquesta infor­mació amb ante­lació als medi­a­dors, extrem que encara no s’hau­ria produït.

Durant la inter­venció, el pri­mer minis­tre isra­elià ha agraït la medi­ació tant a l’admi­nis­tració de Joe Biden com del pre­si­dent electe dels Estats Units, Donald Trump, però ha adver­tit que Israel es reserva el dret a repren­dre els com­bats a Gaza sí és neces­sari. Ha avi­sat que Israel com­batrà “de for­mes noves i amb molta força” a l’encla­va­ment palestí si fra­cassa el pla de pau, decisió a la qual, ha dit, han donat ple suport tant Biden com Trump.

L’acord amb Hamàs ha pro­vo­cat una crisi dins del govern de coa­lició isra­elià lide­rat pel Likud, el par­tit del pri­mer minis­tre. Els mem­bres de la for­mació d’extrema dreta Poder Jueu, del polèmic minis­tre de Segu­re­tat Naci­o­nal, Ita­mar Ben-Gvir, que va amenaçar d’aban­do­nar l’exe­cu­tiu d’apro­var l’acord de treva, mate­ri­a­lit­zant aquest diu­menge l’amenaça del seu líder. Han anun­ciat aquest dis­sabte que aban­do­na­ran el govern, la qual cosa farà per­dre a Neta­nyahu la majo­ria par­la­mentària.

Segons l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs, aquest diu­menge ha de començar una pri­mera fase que pre­veu un alto el foc de sis set­ma­nes, en els quals es pro­duirà un inter­canvi gra­dual de 33 ostat­ges per uns 1.900 pre­sos pales­tins, període durant el qual s’ini­ci­a­ran les nego­ci­a­ci­ons d’una segona fase en la qual es com­ple­ta­ria l’alli­be­ra­ment de tots els cap­tius i s’avançaria cap al final de la guerra.