Carlos Cordón Núñez
Alcalde de Cerdanyola del Vallès (PSC)
“Estem aportant estabilitat política a Cerdanyola”
“El gran projecte de ciutat, que estem tirant endavant des de fa uns anys de la mà de la Generalitat, és el Parc de l’Alba”
“Nosaltres estem defensant un model d’oci familiar, transversal i plural, obert a tothom des del primer dia”
Tot i que aquest mandat tenim 14 regidors de 25, sempre intentem parlar amb tothom Des del govern, el que estem fent és potenciar i consolidar un eix modernista de la ciutat
Carlos Cordón (1984) és alcalde de Cerdanyola del Vallès des de l’any 2019. En les darreres municipals va veure com la ciutadania contribuïa a la continuïtat del seu projecte socialista amb una majoria absoluta de 14 regidors. Cordón també és vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Quina valoració fa dels cinc anys i mig com a alcalde?
Estem satisfets perquè la ciutat per primera vegada des dels anys vuitanta té un govern que repeteix un segon mandat. Estem aportant estabilitat política a Cerdanyola, el que jo creia que era una de les coses més importants que necessitava, perquè gràcies a l’estabilitat després pots tirar endavant un projecte de ciutat. És veritat que hem tingut una pandèmia al primer mandat que ens ha impedit tirar projectes endavant més ràpid del que voldríem, però els valoro positivament sobretot per l’estabilitat.
Quins són els dos principals reptes de la ciutat?
Hi ha un repte compartit amb el país: l’habitatge. Vinculat amb això, seguir oferint habitatge d’emergència a les famílies que més ho necessiten i, també, sobretot el gran projecte de ciutat, que estem tirant endavant des de fa uns anys de la mà de la Generalitat, que és el nostre Parc de l’Alba. Ens ha de permetre créixer com ja ens està permetent créixer a nivell d’empresa de coneixement, però també amb 5.000 habitatges. I aquesta és una resposta a una necessitat actual, però és històrica perquè la ciutat ha anat expulsant la gent jove, perquè no ha tingut la capacitat de créixer, i fruit també de tenir una universitat i més agents estratègics. Els preus del lloguer i de compra han anat pujant i molta gent ha hagut de marxar. També hi ha altres reptes que englobo en l’espai públic, que tenen a veure amb la neteja, la seguretat i els equipaments.
Quan es començaran, doncs, a veure pisos al Parc de l’Alba?
Hi ha un planejament aprovat. Hi ha parcel·les d’habitatge ja comercialitzades, venudes a empreses constructores que ja estan fent projectes. Aquest any, si tot va bé, començarem a fer els carrers que falten de tot el parc, bàsicament des del Parc Científic fins a la part ja consolidada. I això ens permetrà poder començar a construir. Per tant, ja ho veiem molt a prop. És un projecte molt gran dels anys 60, que ha tingut moltes versions, que es va aprovar entre el 2019 i el 2020.
Quina és l’aposta de l’Ajuntament per millorar la mobilitat a la zona?
Hem de treballar per implementar una oferta de transport públic. Nosaltres creiem en la construcció del túnel d’Horta. No només és important per a l’Ajuntament de Cerdanyola, hi ha tot un teixit d’altres ajuntaments, també el teixit empresarial i econòmic de la comarca que fa molts anys que el defensa perquè seria la manera de connectar amb Barcelona i la resta del Vallès a través del ferrocarrils amb una estació propera al Sincrotró Alba. És una infraestructura que ha de decidir tirar endavant la Generalitat. És evident que fins que no hi hagi molta gent vivint aquí, segons quines decisions no es podran prendre. Nosaltres des de ben d’hora hem de dir que necessitem infraestructures de transport, de la mateixa manera que necessitem també serveis sanitaris, com per exemple un CAP, i estem treballant amb la Generalitat per poder donar resposta a futures necessitats. Estem parlant que en els propers deu anys segurament es consolidarà la zona.
Han decidit tornar a prorrogar el contracte de neteja viària i recollida de residus. Per què?
Hi haurà un nou contracte, s’està treballant en els plecs de la nova licitació. Hem estat reflexionant sobre els diversos sistemes i el que estem preparant és una renovació total del parc actual: contenidors, bateries, tota la infraestructura de parc de vehicles, i serà un sistema actualitzat. És cert que venim d’un contracte del 2010 prorrogat. El nou contracte, si tot va bé, estarà en vigor el 2026.
Descarten el porta a porta?
No és la manera justa de seguir avançant en reciclatge per la densitat de població i la realitat urbanística de la ciutat. Es mantindrà a Bellaterra i es crearà el porta a porta comercial.
Amb majoria absoluta, quina relació tenen amb l’oposició?
Bona, amb alguns partits tens més afinitats però hem seguit treballant amb la mateixa convicció que el mandat passat. Teníem com a objectiu trencar els blocs i vam aprovar pressupostos i projectes importants amb col·laboració d’En Comú Podem, Ciutadans o Junts. La voluntat continua igual. Tot i que aquest mandat tenim 14 regidors de 25, sempre intentem parlar amb tothom. Si repasseu votacions, n’hi ha poques que surtin només amb vots del govern.
El pressupost, però, s’ha aprovat sense suport de l’oposició i amb crítiques, per exemple, a la partida dedicada a festes.
El que haurien de fer alguns partits és, a les properes municipals, dir clarament al seu programa que no estan d’acord amb les festes que fa el govern actual i què farien. I que la ciutadania ho valori. Nosaltres estem defensant un model d’oci familiar, transversal i plural, obert a tothom des del primer dia. I el que creiem és que la ciutadania hi dona suport perquè tot el que fem s’omple de gent.
També ha estat criticada la moratòria fins al 2028 de les sancions relacionades amb la zona de baixes emissions (ZBE) a residents amb vehicles sense etiqueta.
El compromís de l’Ajuntament és millorar la qualitat de l’aire. No ens podem comparar amb municipis de la primera corona metropolitana quant a transport: no tenim metro, no tenim el contracte de transport públic pel que fa a autobusos actualitzat, tenim la Renfe com la tenim. El que vam fer és explicar a la ciutadania que això s’havia d’implementar però que obriríem un període d’escolta per si havíem de fer modificacions. La conclusió és que la població de Cerdanyola necessita una mica més de temps. És cert que és poca gent, però el que no podem fer és avançar deixant un col·lectiu de persones fora. Comencem ja a sancionar els vehicles de fora. Ho vinculem al 2028, en què tindrem, si tot va bé, un transport interurbà ja en mans de la Generalitat. Per altra banda, el 2026 tindrem el nou contracte de transport urbà.
La construcció del nou poliesportiu al ZEM Riu Sec acumula dos anys de retard.
Les obres havien d’haver començat la primavera del 2023 i començaran la primavera del 2025. La pandèmia va retardar molts projectes. El finançament de les administracions es va redirigir a altres prioritats. Aquesta és l’explicació que ens han traslladat des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha fet el projecte i farà les obres. A finals del 2026 hauria d’estar acabat el pavelló i començarien les piscines.
Hi ha diversos projectes en marxa, en diferents etapes, de recuperació de patrimoni.
El que estem fent és potenciar i consolidar un eix modernista de la ciutat: Ca n’Altimira –que serà la seu de la ciutat del coneixement–, la Torre Vermella, la Torre Llopis i amb Ca n’Ortadó, l’antic museu d’història que va deixar de ser-ho fa més de quinze anys. La voluntat és recuperar-lo. Estem avançant en tots aquests fronts. Formen part d’un projecte de museus i memòria. En aquest mandat hem creat per primera vegada la regidoria de Memòria Democràtica, Museus i Arxiu Històric; la volem seguir potenciant.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.