Esperant l’aigua del Ter-Llobregat

Tan a prop i tan lluny del riu Llobregat. Vallirana espera el dia que s’obri l’aixeta d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i pugui deixar de dependre dels pous repartits pel municipi, que, quan plou, sovint fan que l’aigua surti tèrbola. La connexió amb la xarxa tindrà lloc, en principi, aquest mes de juny. Les obres estan en marxa des del març passat, amb un cost superior als set milions d’euros. Mentrestant, el poble va passar el mes passat a l’estat d’alerta per sequera. Era l’últim municipi de la seva conca fluvial que quedava en estat d’emergència hídrica, sol·licitada per l’Ajuntament i declarada el 28 de febrer del 2024.

L’any passat va ser complicat a Vallirana perquè va es van assolir els mínims històrics de reserves d’aigua. De fet, a l’estiu, entre els mesos de juliol i agost, hi va haver setmanes en què la ciutadania es va haver d’abastir amb camions cisterna. “Si ara em poso al gener de l’any passat, realment pensàvem que l’estiu no el podríem superar. Al final sí que ho vam poder fer i les pluges de finals d’octubre van incrementar el nivell dels aqüífers”, explica l’alcaldessa, Eva Martínez. Actualment, el poble està en la millor situació dels últims tres anys en matèria hídrica. “Hem fet uns esforços ingents per tal de garantir que tothom tingués aigua. Hem estat tot el mandat mirant de garantir que la gent obri l’aixeta i tingui aigua”, continua.

La situació es va complicar especialment el gener de l’any passat, quan un dels principals pous amb què s’abasteix el municipi, conegut com a Barquera 1, es va esfondrar. Més enllà de l’episodi de terbolesa, l’Ajuntament va haver de fer un pou nou. Es tracta d’una de les inversions més fortes de l’any passat. En total, Vallirana té sis pous en funcionament. En el cas del pou Nou, va deixar de donar aigua el 2021, però amb les pluges de l’octubre va tornar a tenir aigua, tot i que ara ja ha quedat sense. “És a dir, estem veient que, si no torna a ploure en els propers mesos, podríem tornar a la situació d’emergència”, adverteix l’alcaldessa.

Des del 2016 l’Ajuntament de Vallirana demana la connexió amb Aigües Ter-Llobregat. Martínez assegura que la situació actual és “anòmala”, però celebra que finalment es resoldrà amb les obres que hi ha en curs, per bé que, com passa sovint amb les obres, provoquen molèsties als veïns, perquè s’han d’anar obrint carrers per instal·lar canonades d’aigua, fet que obliga a tallar la circulació i donar pas alternatiu. Al maig, les actuacions, que van començar a la zona del pou Nou amb la construcció d’un dipòsit i a l’estació de bombeig des de Cervelló, van provocar problemes de subministrament al pou Cantera i es va haver de reforçar la xarxa amb camions cisterna. En qualsevol cas, l’esperada connexió permetrà tenir l’aigua garantida del sistema Ter-Llobregat i alleujarà la dependència actual de Vallirana dels pous, però, lògicament, no evitarà els episodis de sequera. “Si el sistema Ter-Llobregat està en emergència, nosaltres també estarem en emergència”, adverteix la cap del govern municipal.

En aquest sentit, Martínez reivindica un canvi de cultura hídrica que impliqui consumir menys aigua i ser molt més eficients en la gestió d’aquest recurs: “Hem de fer un canvi en la relació que tenim amb l’aigua. D’una banda, la ciutadania ha de fer usos eficients de l’aigua i estalviar-ne, així com les empreses, el sector econòmic, la ramaderia, l’agricultura. I, d’altra banda, els municipis també hem de reivindicar totes aquelles inversions que es fan en infraestructures essencials que moltes vegades no es veuen, però que són molt necessàries.” En altres paraules, les inversions en canonades no llueixen tant com les que es veuen físicament.

Martínez recorda que el 2023 es va crear la Comissió per a la Interconnexió amb Aigües Ter-Llobregat i per a l’Estalvi d’Aigua, que, a part de la representació política i tècnica, està oberta a la ciutadania. En diverses ocasions hi ha acudit el director d’ATLL per explicar la interconnexió i el curs de les obres, i s’hi ha discutit el tema de les tarifes de l’aigua i quines són les actuacions que s’han de fer per estalviar-ne.

En concret, el pla especial d’alerta per sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua prohibeix als particulars la neteja de carrers, paviments o façanes amb mànegues d’aigua (la prohibició no inclou la neteja amb pal de fregar, amb galleda i esponja); obliga els serveis municipals a realitzar la neteja amb la mínima despesa d’aigua indispensable, prioritzant l’ús d’aigua regenerada o no procedent de la xarxa d’abastament; preveu que el reg de jardins i zones verdes es faci només en l’horari de menor insolació (de les vuit del vespre a les vuit del matí); que la dotació per a reg sigui la mínima indispensable; que el reg dels jardins particulars es faci, com a màxim, dos dies per setmana; que no es pugui omplir cap piscina que no tingui un sistema de recirculació; prohibeix omplir fonts ornamentals i netejar el vehicle fora d’establiments comercials dedicats a aquesta activitat, més enllà de vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb esponja i galleda.