guerra a europa
Macron obre la porta a enviar forces de pau a Ucraïna quan s’hagi negociat la pau
També veuria bé la creació d’un exèrcit europeu, però creu que la falta de consens actual no ho fa factible
El president francès, Emmanuel Macron, ha obert aquest dijous la porta a l’enviament de forces de pau a Ucraïna, “dins d’un marc planificat”, una vegada s’hagi negociat la pau al país. “No excloem, dins d’un marc planificat amb els nostres aliats, poder comptar amb forces que, una vegada negociada la pau, puguin contribuir a garantir la seguretat d’Ucraïna”, ha dit Macron, en una xerrada amb internautes.
El mandatari francès, no obstant això, ha exclòs l’enviament de soldats al front de guerra a Ucraïna i ha aclarit que França mai ha estat en favor de “l’escalada” com sí que ho ha mostrat el president de Rússia, Vladímir Putin, qui “ha sacrificat a generacions d’ucraïnesos i russos”.
El president francès ha avançat que “quan vagi en uns dies a Washington”, dirà al president estatunidenc, Donald Trump, que “no pot ser feble” amb Putin. “El seu interès estratègic és el mateix que el nostre (...) Li diré que aquesta no és la marca de fàbrica (de Trump). Com seràs creïble davant la Xina si ets feble davant Rússia?”, s’ha preguntat.
Macron ha explicat que li dirà a Trump que una actitud pusil·lànime davant Putin també obrirà la porta al fet que l’Iran —aliat de Rússia— desenvolupi les seves capacitats atòmiques i també pot posar en perill la sobirania de Taiwan, cobejada per Pequín.
El president gal també ha refutat les acusacions de Trump sobre el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, a qui va titllar d’“un dictador” per seguir en el poder sense haver celebrat nous comicis en 2024.
Macron ha dit que Zelenski és “un president legítim” i ha aclarit que no es poden celebrar eleccions “en un país amb 1.000 morts diaris” de tots dos bàndols a causa del conflicte. “Volem la pau, no la capitulació”, ha reiterat el president gal, quan Washington i Moscou comencen a crear el terreny per a negociar la pau a Ucraïna amb Kíiv és un segon pla i la UE pràcticament descartada de la taula.
Macron ha reconegut que els últims moviments de Washington, com l’inici de les converses amb Rússia de manera bilateral o comentaris preocupants per part dels EUA, “han inquietat als europeus”.
Per això, Macron va organitzar dues reunions amb països europeus, membres de la UE o de l’OTAN, així com el Canadà, els passats dilluns i dimecres, a fi de discutir una posició comuna.
Una conclusió és que “els europeus hem d’augmentar la nostra despesa de defensa” per a ser independents, ha resumit. Però també ha insistit que aquestes inversions han de fer-se per a desenvolupar “capacitats de defensa comuns” i ha demandat a la resta de socis del continent gastar més i fer-ho en equips europeus, no estatunidencs.
També ha descartat, de moment, “un exèrcit europeu” per falta de consens, encara que reconeix que aquest “pot ser l’objectiu final” i ha proposat que es llanci un gran préstec europeu, com en l’època de la covid, per a poder sufragar inversions en l’àrea de la defensa i la seguretat.
