Aturar les ocupacions il·legals
Tordera té 150 habitatges ocupats i la policia local va evitar el 2024 una vuitantena d’intents d’entrar a pisos
L’Ajuntament vol desencallar diferents licitacions, com la del servei de recollida de la brossa
La nova regidoria de Política Lingüística busca el compromís de l’administració en l’ús del català
Les ocupacions il·legals d’habitatges a Tordera s’han convertit en un mal endèmic en el municipi, que es veu incapacitat per frenar un fenomen que sembla que no té aturador. La particular idiosincràsia de la població, amb un munt d’edificis buits construïts, o gairebé, durant el boom immobiliari –l’any 2006 s’en van iniciar 1.242 i el 2007, 964– ha generat un efecte crida que en certs moments ha tensionat la convivència per culpa de determinats grups vinculats a la delinqüència, alguns dels quals de multireincidents. La situació encara es complica més perquè la gran majoria de les propietats pertanyen a grans tenidors, bancs i fons voltor, que no responen quan els reclamen que denunciïn la situació o que, com a mínim, prenguin mesures extres de seguretat que evitin l’entrada arbitrària i indiscriminada de gent en els pisos. L’Ajuntament reclama des de fa temps no només una major actuació policial per part de la policia catalana –els efectius locals són insuficients, malgrat que l’any passat van aconseguir aturar una vuitantena d’ocupacions–, sinó un enduriment legislatiu que posi fi a la impunitat d’uns delinqüents que reincideixen convençuts que el càstig serà mínim. L’any 2017 Tordera va radiografiar per primer cop la situació dels pisos ocupats en el municipi i la xifra obtinguda va ser de 126 habitatges afectats, en els quals vivien unes 400 persones. El 67% eren al centre i al barri de Sant Andreu. Tot i això, dels 126 pisos ocupats, la majoria, 93, eren al nucli urbà. Vint-i-set cases de les urbanitzacions també estaven ocupades. El 34% de les ocupacions les va fer una única persona i el 25%, dues, i la majoria tenien edats compreses entre els 26 i els 45 anys. Del grup de persones que s’apropien d’un pis sense permís, l’Ajuntament té localitzades la gran majoria d’aquelles que formen part de col·lectius desfavorits i que entren dins la roda de les ajudes dels serveis socials. L’escenari dibuixat el 2017 no difereix gaire de l’actual. El consistori ha actualitzat les dades i a falta de fer la ronda d’identificacions que correspon cada dos anys mantenen que a la població hi ha 150 habitatges ocupats i la majoria, una vuitantena d’immobles, es mantenen dins del nucli urbà, inclosos els veïnats de Sant Pere i Sant Andreu. La resta es distribueix entre les diferents urbanitzacions del terme municipal. De tots, n’hi ha tres d’especialment conflictius, amb greus problemes de convivència i que generen pràcticament totes les intervencions policials que es fan en aquest àmbit. Aquest mateix dilluns, l’alcaldessa, Elisabet Megías, i la regidora de Seguretat, Nàdia Cantero, tenien previst reunir-se amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, per traslladar-li la problemàtica i estudiar possibles solucions.
No defallir davant l’incivisme
Actuar contra les conductes incíviques també s’ha convertit en un dels reptes més complexos que ha d’afrontar el govern de Tordera. Més enllà de la instal·lació de càmeres a les illes de contenidors –el mal ús d’aquest espais és un dels punts negres del municipi–, han augmentat les sancions, s’han posat en marxa nous serveis com el de recollida de mobles vells, poda, andròmines i trastos i a finals d’any es van afegir nous aparells de vigilància al polígon de Can Verdalet i al polígon de Can Buscà i la presència de noves càmeres al nucli urbà, veïnats i els accessos a les urbanitzacions de les Ferreres (carretera d’Hortsavinya) i Terra Brava. D’altra banda, aquest passat mes de febrer es va posar en marxa la nova ordenança de circulació i mobilitat, que endureix algunes sancions i posa l’accent en el control i el bon ús dels patinets elèctrics, que s’han multiplicat en els darrers temps. La norma va aconseguir el suport de la gran majoria del plenari, 15 regidors de 17.
L’any 2024 Tordera va funcionar amb uns pressupostos prorrogats, però aquest any ha aconseguit tirar endavant uns comptes que fixen, a parer del govern, les prioritats en el benestar social, la millora de les infraestructures i la seguretat ciutadana. Tot i això, un dels aspectes clau correspon a desencallar les licitacions pendents, tant de serveis com ara la recollida de les escombraries i la neteja dels edificis municipals, com d’obres, una de les quals correspon a la coberta dels vestuaris i els accessos d’entrada del pavelló dels Països Catalans. Una actuació que ha de resoldre els problemes de filtracions d’aigua a les instal·lacions esportives que daten del 2005.
Una regidoria pel català
El municipi altmaresmenc ha estat un dels primers arreu de Catalunya a posar en marxa una regidoria de Política Lingüística lligada al compromís de l’administració local amb el manteniment i la promoció de la llengua catalana en tots els àmbits del dia a dia a la població i en un moment d’emergència com l’actual. El departament, sorgit d’una proposta d’ERC, ha posat en marxa diferents iniciatives, com ara la diagnosi de la llengua, el disseny d’un logotip, el reglament d’ús de la llengua catalana entre els treballadors municipals i un decàleg de bon ús, entre d’altres. Paral·lelament, el consistori treballa en avançar en la digitalització de l’administració pública amb la voluntat de facilitar els tràmits que han de fer els ciutadans i que s’ha traduït en la posada en marxa d’una app que ja té més de 700 usuaris. Aquesta aplicació s’afegeix a l’estrena del web Participa360 (participació ciutadana) i la molt propera app de dinamització del comerç local orientades a estalviar visites presencials a l’ajuntament i facilitar l’accés a la informació.
D’altra banda, el govern de Tordera s’ha pronunciat a favor de trobar una solució a la congestió de trànsit de la carretera GI-600 on mor l’últim tram de l’autopista C-32. Solució que demana tornar a posar sobre la taula el perllongament de la via ràpida amb el qual també hi estaven d’acord els ajuntaments de Blanes i Lloret. L’any 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el projecte que la Generalitat va aprovar el 2018 perquè l’estudi d’impacte ambiental, que avalava el traçat escollit, no s’ajustava a allò que marca la llei del canvi climàtic.
