Un cas de tortures de 2002 a Via Laietana

La campanya pel tancament de la prefectura de policia espanyola a la Via Laietana i la seva conversió en un espai de memòria ha comptat avui amb el colpidro testimoni de Carles Miquel Jacobo, detingut i torturat en aquestes dependències policials el 2002.

Jacobo va ser detingut quan tenia 18 anys, acusat de fer esclatar explosius en entitats bancàries. Després de la seva detenció n’hi va haver més d’altres membres integrants de l’Assemblea de Joves de Gràcia, entitat que va patir la persecució policial amb un escorcoll a la seva seu.

En un parlament carregat d’emoció, ràbia i també determinació, que ha hagut de parar en un moment en recordar els maltractes rebuts, Jacobo ha explicat que el d’avui és el primer cop que explica el seu cas en públic, més de 20 anys després dels fets. “Avui sento un alliberament”, ha dit abans de fer notar que el seu cas és de present i que els episodis de tortures a Via Laietana van molt més enllà dels anys negres del franquisme.

La detenció de Jacobo es va produir a l’hospital de la Vall d’Hebron després que li esclatés un còctel molotov a les mans. En el seu testimoni ha narrat com recorda els crits entre els policies i els metges que l’atenien i que es resistien a autoritzar la detenció, i com després de posar-li les manilles a l’hospital va començar un infern de tres dies.

Els policies que el van maltractar a la prefectura van agredir-lo amb la mà oberta, estirades de cabell, vexant-lo constantment, drogant-lo per aconseguir d’ell la declaració inculpatòria que buscaven. “Em feien mirar al carrer on hi havia la meva mare amb bosses de menjar que ella creia que em feien arribar, quan aquells tres dies vaig estar quasi sense menjar res”, ha recordat.

La detenció de Carles Miquel Jacobo va ser responsabilitat de l’inspector José Javier Martín Puja, conegut amb el sobrenom de Jordi. El policia no en va tenir prou amb la detenció que temps després el va estar intimidant per aconseguir que el jove actués com a informant de la policia. “Avui, amb 41 anys, encara el continuo dient que no, que segueixo militant”, ha dit girant-se cap a la façana de la prefectura.

El cas, que es va conèixer com el dels Tres de Gràcia, va acabar amb els altres dos detinguts veient com s’arxivava l’acusació en contra seva, i amb Jacobo condemnat a l’Audiència Nacional a dos anys de presó. El seu cas el va jutjar l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Jacobo ha recordat que anys més tard, l’inspector que el va detenir va ser condemnat a presó per proxenetisme.

També avui, ha intervingut Emili Chalux, president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, que ha mostrat l’adhesió de l’entitat a la campanya que lidera la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC. Abans que l’ACAT ja havien mostrat el seu compromís amb la iniciativa per fer tancar la prefectura el CIEMEN i l’Ateneu Barcelonès. Chalaux ha recordat la implicació de la seva entitat en el cas de l’operació Garzón amb la detenció dels independentistes abans dels Jocs Olímpics, cas que va acabar amb una condemna a l’Estat Espanyol per no haver investigat les tortures que aleshores es van practicar