Rajoy nega l’operació Catalunya i lloa el 155
Ironies, mofes, abús de la paraula cony com si fos una interjecció comodí per a totes les respostes en la setmana del 8-M... Tot això i més va tenir la compareixença ahir en la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya de Mariano Rajoy, president espanyol entre el 2011 i l’1 de juny de la moció de censura –amb la icònica imatge de la bossa de mà de Soraya Sáenz de Santamaría reposant al seu escó buit com a símbol del final quan el desallotjat vivia l’adeu a La Moncloa en una sobretaula al restaurant Arahy del carrer Alcalá–, i que va aprofitar la citació per negar-ho tot i per vanagloriar-se del 155. “No tinc cap coneixement de l’existència d’una anomenada operació Catalunya. Sí que conec les actuacions de dirigents de Catalunya molt qualificats vulnerant la llei i la Constitució en unes accions que van donar lloc a l’aplicació de l’article 155 i a la condemna d’aquells dirigents pel Tribunal Suprem”, va desafiar Rajoy abans de dedicar-se un elogi públic. “Estic absolutament orgullós d’haver aturat un cop d’estat en una regió espanyola. Aquest és el meu llegat”, va etzibar Rajoy davant de Gabriel Rufián (ERC), amb qui se les va tenir com se les va tenir també amb Josep Pagès (Junts), Jon Iñarritu (EH Bildu), Gerardo Pisarello (Comuns-Sumar) i Manuel Arribas (PSOE) enmig d’un ambient crispat perquè 20 diputats del PP es van erigir en grada d’animació a còpia de corejar els acudits de Rajoy i d’intimidar la resta dels portaveus amb insults i grolleries fins i tot per al president de la comissió, el socialista català Arnau Ramírez, que va haver de governar el desvergonyiment amb crides reiterades a la bona educació.
Rajoy va ser fidel a la seva devoció per la rèplica parlamentària i es va bregar en duels amb tots els portaveus. Quan Jon Iñarritu (EH Bildu) va mostrar el llibre Una España mejor llegit i marcat amb notes adhesives per indagar en les reunions amb Jordi Pujol i en les ordres a la policia patriòtica, Rajoy va tenir la immodèstia d’exhibir-ne un exemplar que també duia ell a sobre com si fos la seva gira promocional i va gosar recomanar-lo a l’audiència. “Llegint el que llegia, vostè, com a president, mai va preguntar: «Què està passant aquí?»”, va exigir Iñarritu. “Si la policia patriòtica era un invent del PP, em pot explicar per què es van investigar els papers de Bárcenas, l’operació Púnica i l’operació Lezo?”, va rebatre Rajoy. Qui li va respondre va ser Rufián: “Potser és perquè vostès robaven tant que a la policia li sobrava temps per investigar-ho.”
Judes i les 155 monedes
Després de donar la volta al motiu de la seva citació –“L’operació Catalunya sí que va existir però va ser ideada pels governants de Catalunya per passar per sobre de la llei”–, Rajoy va caure en el cos a cos amb Rufián sobre l’octubre del 2017. “Li podria parlar de Judes Iscariot, senyor Rufián. Sap qui és? Quan Puigdemont dubta entre convocar eleccions o declarar la DUI, rep un tuit de 155 monedes de plata”, li va etzibar Rajoy a Rufián quan el republicà li va dir que sí que sap qui és Judes per al PP i és l’extresorer popular Luis Bárcenas. Rufián va equiparar Rajoy al Vito Corleone de la ficció de Mario Puzo portada al cinema per Francis Ford Coppola i li va oferir un consell enverinat: “Li recomano un advocat per al futur. L’any que ve hi ha un judici pel cas Kitchen i és probable que vostè acabi a la presó.” “No em cal advocat”, va refutar.
“Preguntin per Andorra”
Tot i escapolir-se en les qüestions sobre el ministre de l’Interior, Jorge Moragas [cap seu de gabinet] o José Villarejo, Rajoy sí que es va mostrar entusiasmat de parlar sobre la trama andorrana que va arruïnar la Banca Privada d’Andorra (BPA) i els banquers Joan Pau Miquel i Higini Cierco. “Preguntin per Andorra”, va arribar a exigir a Rufián (ERC) i Pagès (Junts), tot i que suposava entrar en la liquidació de Banco de Madrid. “Les decisions de Banco de Madrid no eren del govern espanyol, eren de reguladors com el Banc d’Espanya i dels andorrans i dels tribunals. I si hi ha un perjudicat, als tribunals”, va dir Rajoy, que va reprotxar a l’independentisme que cregui abans la justícia andorrana (que el té imputat) que l’espanyola. Pagès va arrencar a Rajoy un fil d’on estirar quan li va donar peu a parlar del Ministeri de l’Interior amb el PP i després amb el PSOE sobre Pegasus, i l’expresident va concedir que “estaria bé que vinguin ministres socialistes” a dir-hi la seva sobre l’espionatge. “El PSOE està obsessionat amb Villarejo i s’entén, el van condecorar molt”, va arribar a fer mofa Rajoy.
“Convocar eleccions”
Després d’un xoc viu amb Manuel Arribas (PSOE) –“Jo havia de saber què van fer 11.000 policies i el president d’ara no havia de conèixer què fa el ministre de Transports sent a més el dos del PSOE?”, va dir l’expresident– i amb Pisarello –“Com Fujimori i Nixon, entrarà en la història universal de la infàmia”, va dir el diputat de Sumar–, Rajoy va exigir la dissolució de les Corts: “Per set vots, senyors del PSOE, han perdut la dignitat. Què hi fa un mediador salvadoreny? El més sensat és convocar eleccions i que els espanyols decideixin. No es pot seguir així.”
“Mai he vist Villarejo”
El següent compareixent va ser l’exministre Jorge Fernández Díaz, que va tornar a repetir la teoria que la seva cèlebre frase de “la fiscalía te lo afina” –estant amb Daniel de Alfonso– és falsa i que en realitat hi diu: “La fiscalía... En fin... Ah”, i va negar reunions amb policies patriòtics: “No he vist mai el comissari José Villarejo.” “Si em pregunten qui és M. Rajoy, no cal ser doctor en ciències polítiques. I no és una aparició mariana. Ara, d’aquí a voler dir una altra cosa ja...”, va ironitzar Fernández Díaz.