Groenlàndia decideix el seu futur enmig del desig d’independència i les amenaces de Trump

Riquesa mineral

La seva riquesa mineral ha situat Grenlàndia es troba al mig de la pugna geopolítica pels recursos de l’Àrtic. Concretament, Groenlàndia amaga una quarta part de les terres rares, (38,5 milions de tones) que hi ha en el planeta, vitals per a la indústria tecnològica. El desgel està deixant al descobert aquestes riqueses minerals objecte de desig de les grans potències, i especialment de Trump.

Els dirigents groenlandesos han respost als desitjos expansionistes de l’inquilí de la Casa Blanca deixant clar que la seva terra no està en venda.

La retòrica del president dels EUA, que fins i tot ha amenaçat amb l’ús de la força per prendre el control de l’illa, ha impulsat les veus a favor de la independència. Segons un recent sondeig publicat pel diari danès Berlingske i el groenlandès Sermitsiaq, el 85% dels groenlandesos rebutja ser part dels Estats Units i només un 6% s’hi mostra a favor.

Porta oberta a decidir

Les enquestes també mostren que la majoria dels groenlandesos vol la independència. La retòrica de Trump, que fins i tot ha amenaçat amb l’ús de la força per prendre el control de l’illa, han impulsat les veus a favor de la independència, una opció que va començar a agafar força a partir del 2008, quan es va aprovar la llei d’autogovern, que obre la porta als groenlandesos a decidir el seu futur mitjançant la celebració d’un referèndum sobre la independència.

Des d’aleshores els partidaris de mantenir els vincles amb Dinamarca han anat perdent pes i diversos partits han canviat la seva posició. A l’actual parlament totes les forces polítiques són favorables a la independència, només difereixen en els ritmes.

El Parlament, el Inatsisartut, compta amb 31 diputats elegits entre sis partits polítics, dels quals formen part de la coalició governant. Tenint en compte que a l’illa àrtica es fan pocs sondejos d’opinió, no està tan clar com en altres eleccions europees quin podria ser el resultat. Però una enquesta feta per Verian el gener passat suggeria que el partit socialdemòcrata Inuit Ataqatigiit podria obtenir el 31% dels vots i superar el governant Siumut per un 9%, de manera que tots dos partits podrien continuar governant en coalició, com fins ara.

Simiut ha promès un referèndum sobre la independència després de les eleccions, la qual cosa podria ajudar-lo a atreure vots, i permetre-li elegir al nou primer ministre. El cap de govern procedeix del partit amb més escons, càrrec que actualment ostenta Múte Egede, del partit Inuit Ataqatigiit.

Però, Naleraq, el principal partit de l’oposició, ha anat guanyant popularitat amb la seva política independentista i la seva aparent disposició a col·laborar amb els EUA. Qupanuk Olsen, que és la influenciadora més popular de Grenlàndia, es presenta per Naleraq, i amb més de 500.000 seguidors a TikTok i 300.000 a Instagram, té la millor plataforma en línia des de la qual fer campanya.

Relació complicada

Dinamarca i Groenlàndia porten unides des de fa més de tres segles, però la relació ha estat sempre complexa. En els últims temps s’ha tensionat molt més en descobrir-se pràctiques qüestionables per part de Copenhaguen com ara la separació de nens inuit de les seves famílies en la dècada de 1950 amb l’excusa d’integrar-los a la societat danesa o la coneguda com a campanya de l’espiral, un programa per limitar el creixement de la població a Groenlàndia, pel qual els metges danesos van implantar centenars de dispositius intrauterins a nens i dones sense el seu consentiment, en les dècades de 1960 i 1970.