política
El delegat a Perpinyà rebutja parlar de “Catalunya Nord” per “respecte” a l’Estat francès
Només es refereix, davant les preguntes de Junts i ERC al Parlament, a la denominació oficial de “Pirineus Orientals” i “Occitània” per “conservar la neutralitat institucional”
Prioritza apostar per la difusió de la llengua, però evitarà organitzar actes “d’alta cultura” adreçats “només a catalanoparlants”
“L’Estat francès només reconeix la denominació de ‘Pirineus Orientals’, i jo des de la delegació he de conservar la neutralitat institucional; en un territori que no és Espanya per respecte hem de conservar la denominació oficial de l’Estat”. Ras i curt, el director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, ha respost així aquest migdia les preguntes que li han adreçat en la seva compareixença a la comissió d’afers institucionals al Parlament els representants de Junts i ERC, que li han fet notar que en cap moment durant la seva intervenció -tampoc en la rèplica- s’ha referit com a “Catalunya Nord” o ”del Nord” al territori on és ara el màxim representant del govern. “Abans hi havia Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénnés, però des del 2016 es van ajuntar per crear la regió d’Occitània”, ha puntualitzat, tot insistint alhora que el departament es diu concretament “Pirineus Orientals”.
“Ha dit que vostè és el primer delegat que viu a Perpinyà, i és també el primer delegat que no sap on viu, perquè no anomena el territori com a Catalunya del Nord”, li havia etzibat abans el diputat de Junts Agustí Colomines, que li ha recordat que el seu càrrec penja del Departament de la Presidència, i no del d’Acció Exterior, justament perquè el territori que cobreix “pertany a un àmbit cultural gran de la catalanitat”. De fet, fonts consultades per El Punt Avui de l’anterior govern apunten que si el càrrec, creat el 2003, no s’anomena oficialment “delegat” és per diferenciar-ho dels que ho són a l’estranger, tot i que oficiosament des que es va crear majoritàriament hom s’ha referit a aquesta figura com la del delegat a la Catalunya Nord.
El grup d’ERC ja va entrar el 7 de març, el mateix dia que el president Salvador Illa va fer una visita a aquest territori, una pregunta per escrit al govern, que encara no se li ha respost, en què feia notar que el president Pere Aragonès o abans el president Quim Torra s’havien referit a “Catalunya Nord” en les convocatòries quan ells hi havien fet visites oficials, i recordava que aquesta denominació està acceptada pel Consell General dels Pirineus Orientals “com a equivalent del francès Pyrénées-Orientales”, fins al punt que figura en algunes senyals oficials a la xarxa viària, com provava fins i tot amb una foto en el mateix document. En la convocatòria de la visita del president Illa, en canvi, s’hi feia referència tot just com a “demarcació del sud de França amb vincles històrics amb Catalunya”. “S’ha produït algun canvi de criteri pel qual el govern de la Generalitat no es pugui referir a la Catalunya Nord com a “Catalunya Nord”?, interrogava la pregunta d’ERC, que avui ha repetit en comissió la diputada Marta Vilalta. “És mala fe, desconeixement o canvi de criteri?”, ha etzibat.
Precisament, la diputada del PSC Ivana Martínez també ha evitat avui utilitzar el terme “Catalunya Nord”, en dir que és “clau” tenir “llaços forts amb els Pirineus Orientals i l’Estat francès”. Això sí, ha demanat que el català sigui una de les prioritats en l’actuació del govern al territori. “Fomentar la nostra llengua és vital per millorar l’economia i les relacions, és necessari que tingui un paper clau el català i l’esforç per aconseguir-ho ha de ser un 100%”, ha considerat.
El foment del català
Precisament, Person, que va ser nomenat a principi d’octubre, també ha remarcat que apostarà per la llengua catalana i les activitats per promocionar-la, com prova l’augment de la subvenció a la Bressola des dels 650.000 als 800.000 euros anunciat precisament per Illa en la seva visita, i que, amb les aportacions que hi fan altres entitats del sud i del nord de la frontera, confia que serà “suficient” per contribuir a la sostenibilitat econòmica del projecte. “L’ús de la llengua continua sent extremadament minoritari en l’espai públic i els mitjans de comunicació, i en l’àmbit associatiu també, tot i que una mica menys”, havia apuntat el delegat en una primera intervenció avui, tot i que en la segona la seva descripció ha estat més dura encara: “Potser es té una imatge massa positiva de l’estat de la llengua catalana als Pirineus Orientals; s’ha perdut, no es parla i estem fent molta feina per la seva difusió”, ha exposat, després que Colomines li hagués retret que rebi molta gent en francès a la Casa de Perpinyà. “Ens agradaria que tingués el català com a prioritat de comunicació”, li ha reclamat.
En aquesta línia, Person també ha explicat que hi ha hagut un canvi en les directrius de les activitats que organitza. “Fins ara es feien molts actes del que jo anomeno ‘alta cultura’, i ens hem d’adaptar una mica més al territori, que és el segon departament més pobre de França”, ha descrit. La intenció, segons ell, ha de ser que no hi vagin “sempre les mateixes persones, i sempre catalanoparlants”. “La idea és la difusió de la llengua per a les persones que no la parlen i la volen recuperar”, ha reflexionat. Les mateixes fonts consultades de l’anterior govern ja han lamentat també que hagi vingut a assimilar l’“alta cultura” al fet de “fer actes en català”.
En la mateixa línia, el delegat també s’ha hagut de justificar després que Vilalta li ha demanat explicacions sobre per què la nadala amb què la institució felicita cada any les festes enguany es va enviar inicialment “de manera inèdita i sorprenent” només en francès. “La nadala es va enviar a una de les llistes d’excel en francès i després en català, es van enviar en tots els casos en els dos idiomes però és cert que per una columna vam trigar unes hores entre un enviament i l’altre”, ha explicat Person.
Això encara no ha estat tot. Colomines i Vilalta també li han recriminat que, al cap de poc d’accedir al càrrec s’anul·lés, “de manera arbitrària i injustificada”, l’entrega que s’havia de fer a la casa del premi Veu Lliure a l’escriptora turca Pinar Selek, dissident amb el règim d’Erdogan. “Em vaig trobar amb uns comptes gens brillants i havia de fer una selecció dins les activitats de la Casa”, ha justificat avui Person, que ha recordat que el premi no es va cancel·lar perquè va parlar amb Òmnium Cultural, que té la seu a tocar, i finalment es va fer el lliurament allà. El cert, però, és que el mateix Illa va intervenir aleshores oferint la Casa de nou per fer l’acte, però els organitzadors del PEN català ho van rebutjar, i van denunciar que Person els havia justificat l’anul·lació inicial pel fet que “l’activitat prevista no s’ajusta completament a les competències i a l’àmbit d’actuació” de la seva institució. Les mateixes fonts consultades avui de l’anterior govern, a més, han negat la nova explicació que ha donat l’actual delegat: “Ha dit que no hi havia diners per l’acte censurat del novembre. Fals. Ell mateix ha parlat de l’existència d’un romanent per l’exercici 2024”, han recordat, després que Person hagi apuntat, en efecte, al principi de la seva intervenció a un romanent d’uns 40.000 euros que s’havia incorporat al pressupost d’enguany, d’uns 320.000.
Davant les preguntes de Colomines, que li ha reclamat que potenciés la “mancomunitat cultural” que agrupa les associacions municipalistes, i del diputat dels comuns Lluís Mijoler, que li ha preguntat quin suport donava als ajuntaments que han estat perseguits per parlar en català als plens, Person s’ha limitat a explicar que està fent una ronda per reunir-se amb els 226 alcaldes del territori “amb la idea de fomentar la col·laboració i cooperació amb Catalunya”. Això sí, en les trobades, ha explicat, els informa principalment sobre les subvencions que hi ha obertes per al període 2021-2027 -dotades amb 2,2 milions en una primera convocatòria el 2024, i amb 796.000 en la segona que s’acaba d’obrir- en el marc de l’àrea funcional de l’espai transfronterer que està reconeguda per la UE. “La nostra feina és ajudar Perpinyà i la regió a mirar més cap al sud, que vegin que a l’altre costat de la frontera hi tenen un aliat de pes”, ha resumit. El diputat de Junts, tanmateix, li ha retret, sense obtenir-ne rèplica, que “no acaba d’entendre” el paper de la Casa de Perpinyà en aquesta convocatòria d’ajuts, ja que ha passat de liderar-la en anys precedents a ser subsidiària dels projectes que presenta la delegació i la Diputació de Girona i, en menor mesura, la Universitat de Girona. També les mateixes fonts de l’anterior govern han confirmat que en aquest cas hi ha hagut una “pèrdua de poder decisori de Perpinyà”.
PP i Vox, entretant, han demanat un cop més avui el “tancament immediat” de la Casa, que consideren que és una despesa innecessària, com ho és l’ajut a la Bressola, que fomenta “deliris expansionistes” i que continua tenint “un component polític molt marcat”, ja que està pensada com una “estructura d’estat” que exerceix competències que no li són pròpies. “No acceptarem una delegació que, entre altres, té la missió de la cooperació entre els catalans del nord i del sud”, ha etzibat el diputat popular Pau Ferran.