Diana Canals Batlle
Alcaldessa de Verges (JFP-AMUNT)
“L’objectiu és situar Verges al mapa com un referent cultural”
“El repte a llarg termini és situar-nos com un poble molt viu, amb entitats molt actives, apostant per la cultura i el patrimoni”
“Donar-nos visibilitat és molt important per a un municipi com el nostre, però en aquest procés cal ser molt curosos”
La gent vol un poble amb vida de dilluns a divendres i no un poble que sigui només de dos dies Verges és molt petit. Si no anem a crèdit, les inversions no passen dels 40.000 euros
Diana Canals, alcaldessa de Verges (JFP-Amunt), defensa la necessitat de treballar per situar el municipi com un referent cultural al mapa de l’Empordà. De motius, no li’n falten. La processó de Verges, amb la Dansa de la Mort com a joia de la corona, és un referent, juntament amb La Sopa i la mateixa realitat del municipi, integrada per un teixit social i cultural molt viu. Això, però, i segons remarca, s’ha de fer amb cura, evitant caure en la massificació de visitants que es pot donar un cop un municipi salta de nivell i passa a ser conegut. La processó de Verges està enllestint la seva candidatura per presentar-la a la Unesco per ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat. Els reptes, però, són molts. El municipi, segons explica, amb les limitacions d’un pressupost petit, continua treballant per aconseguir fer un aparcament, enllestir el tram que falta del carrer Ample i avançar en la reforma de Can Punton, un edifici cedit per la família de l’escriptora Caterina Albert, i on s’ha previst un equipament cultural de primer nivell, amb un centre dedicat al cantautor Lluís Llach.
Quins són els principals reptes que té al davant Verges?
A mitjà termini, hi ha temes importants. Abordar la falta d’aparcament en seria un. La gent aparca a qualsevol lloc i això genera problemes de convivència. Si aconseguim solucionar aquest tema amb un pàrquing, els podríem arreglar. Em preguntes, però, pels grans reptes? Ens va quedar pendent arreglar el carrer Ample.
És important?
Sí, és l’únic que ens falta del nucli antic per integrar, més tota aquesta part de Verges que ja està arreglada. Per aquest carrer passa la processó abans de girar pel carrer dels Cargols. I també ens falta un tall del rec de la part de baix del poble. Amb això aconseguiríem a mitjà termini tenir tot el nucli antic arreglat amb el paviment que queda. Un altre, i important, és la candidatura de la processó de Verges com a patrimoni immaterial de la Unesco.
Preservació, cultura i promoció. Tot al mateix pot.
S’està treballant molt bé i crec que es presentarà l’any vinent. Tot està molt ben encarrilat. És un projecte molt positiu i ens donarà, en cas de concretar-se, encara més visibilitat de la que tenim. Però també ens planteja un repte important, perquè l’objectiu és situar Verges al mapa com un referent cultural.
On és el però?
Donar-nos visibilitat és molt important, però segur que en aquest procés cal ser molt i molt curosos. Perquè no se’ns escapi de les mans, haurem de fer més processos de control.
La preocupa la massificació?
Sí, aquest és un problema que afecta molts municipis. Potser el repte a llarg termini és situar-nos com un poble molt viu, amb entitats molt actives, apostant per la cultura i el patrimoni. La candidatura de la Unesco, si acaba tirant endavant, ens donarà molta, molta visibilitat. Sap una cosa?
Digui, digui.
Sempre que em pregunten quants habitants té Verges, quan els dic 1.200, la gent se sorprèn. Perquè com que el nostre municipi es veu molt, per una cosa o per l’altra, es pensen que és més gran. Però realment som petits, molt petits. És que al final Verges és un poble de tradicions. Segurament, la processó és més de cara cap a fora i La Sopa sempre ha estat més per viure-la entre tots a la plaça. És un dia en què fins i tot la música ens sobra, perquè ens passem l’estona parlant amb la gent que fa temps que no veiem. Tradicions que es complementen, com veu.
És cert, no ens deixem La Sopa!
Estan molt actius. Formen part de la Federació de Sopes de Catalunya. Estan anant a les trobades anuals que hi ha cada any i col·laboren cada vegada que tenim un àpat, que és molt sovint. Ens ajuden en moltíssimes coses i realment intenten donar molta visibilitat i potenciar tot el que és la sopa i la tradició.
Deixem la processó i La Sopa per centrar-nos en un tema que preocupa tots els alcaldes i alcaldesses. El de la pandèmia de la falta d’habitatge.
Sí, és una problemàtica greu. Pensi que, de pisos de lloguer, o cases, és igual, no n’hi ha, a Verges. Molts dels nostres joves han marxar perquè no troben on viure. Les cases del nucli antic només les poden comprar persones amb una capacitat econòmica molt alta i com a segona residència. La gent del poble no es pot permetre el luxe de comprar la casa al preu que s’està venent. El preu de l’habitatge està molt per sobre de les capacitats d’una família de renda mitjana.
Alguna alternativa?
Una de les coses bones que hem tingut en aquest sentit ha estat que una empresa ha comprat a la Sareb uns pisos ocupats. Amb això disposarem d’onze pisos de lloguer al poble. Seran per a famílies que es podran quedar a Verges. I això és molt positiu. I també és molt positiu que hi hagi moltes cases al nucli antic que s’estiguin arreglant.
Una bona notícia, certament.
Són propietats que venen d’alguna herència i les han deixat a algun familiar. Els hereus les estan arreglant per venir-hi a viure. Perquè al final ser una ciutat dormitori no agrada a ningú. La gent el que realment vol és un poble amb vida. I que aquesta vida sigui de dilluns a divendres i no un poble que sigui només de dos dies.
I parcel·les municipals per fer habitatge?
No tenim res. El que sí que tenim és un POUM, que vam aprovar fa relativament poc, el juliol del 2023. Jo vaig arribar quan ja estava aprovat. S’hi preveuen diferents zones per desenvolupar. Hi ha diversos propietaris que s’han de posar d’acord, però encara ho tenim molt aturat. Nosaltres, de terrenys municipals en zones urbanitzables, no en tenim, ni tenim edificis. En tenim un, de municipal, Can Punton.
Can Punton?
El va cedir la família de l’escriptora Caterina Albert. Però en aquest espai hi va un equipament cultural. Can Punton és l’edifici civil més alt de Verges. Altres pobles del voltant ho tenen millor perquè disposen de molt de terreny. I sap greu, perquè ara justament que la Generalitat està apostant per aquest tema...
Què s’hi preveu, a Can Punton?
Un equipament cultural. La part dels baixos es va arreglar a finals de l’any passat, és on hi ha el centre de visitants i on hi ha d’anar una exposició permanent dedicada a Lluís Llach.
Un edifici singular.
És del 1808. A la part de dalt hi ha unes pintures realment molt apreciades. Són noucentistes i experts de la Generalitat ens van dir que realment estaven molt bé. Però fer aquesta intervenció requereix molts i molts diners.
Amb el pressupost que tenen, lògicament no és gens fàcil...
El pressupost de Verges és molt petit. Si no anem a crèdit, les inversions no passen dels 40.000 euros. Nosaltres no hi podem aspirar ni de broma. Tenim moltes ganes de fer-ho. Ara estem pendents d’un primer informe del tècnic de la Generalitat que va venir. Si hem d’anar a buscar finançament, ho hem de fer amb un molt bon informe. En el sentit de convèncer de la importància de preservar-lo. És una feina de tots. Crec que tots els alcaldes i alcaldesses que han passat per l’Ajuntament de Verges han fet veritables actuacions per anar millorant.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.