Quan el nom no fa la cosa
Besalú és el centre proveïdor de serveis per als veïns de Sant Ferriol, Beuda i Maià de Montcal
Fa anys es va sospesar demanar que aquest territori fos considerat la subcomarca de la Baixa Garrotxa
L’actual alcalde fa temps que reclama mancomunar la gestió d’alguns dels serveis
Quan a principis d’aquest segle l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó, va proposar crear la comarca de la Baixa Garrotxa, va encetar un encès debat canalitzat a les planes d’aquest diari. El seu raonament era molt lògic: Besalú és un poble que dona molts dels serveis públics als municipis veïns. Utilitzant el llenguatge d’aquella època de l’alcalde, fa de capital de Sant Ferriol, Beuda i Maià de Montcal. De fet, per proximitat, desplaçar-se a Banyoles –en aquell moment no havia entrat en servei tot el tram de l’autovia A-26 fins a Olot– era molt més fàcil. Cal tenir en compte que la comunicació entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany només és per carretera.
Les dades registrades per l’Institut d’Estadística de Catalunya ajuden a entendre la preocupació de l’alcalde. Besalú té una densitat de població de 522,7 habitants per quilòmetre quadrat –les últimes dades d’aquest organisme de la Generalitat són del 2021– i, en canvi, la de Sant Ferriol és de 5,6 habitants per quilòmetre quadrat; la de Beuda, de 5,7, i la de Maià de Montcal, de 28,2. Si es tenen en compte els veïns garrotxins del nord de Besalú, les xifres són proporcionalment similars: Argelaguer té una densitat de població de 36 habitants per quilòmetre quadrat; Tortellà, de 74,8, Sales de Llierca, de 4,4; Montagut i Oix, de 10,07, i Sant Jaume de Llierca, de 126,1. A més, els ajuntaments dels municipis on els seus veïns més serveis utilitzen a Besalú tenen uns pressupostos molt modestos: Sant Ferriol, d’una mitjana de 0,434 milions; Maià de Montcal, de 0,663, i Beuda, de 0,691. En tots tres casos, bona part de les despeses són per a personal i despesa corrent.
Tot plegat demostra –i, a més, té lògica– que Besalú fa les funcions d’una capital de comarca o, més ben dit, que és el centre de serveis dels municipis de la rodalia. Des de la llar d’infants fins al batxillerat, els infants i joves en edat d’escolarització obligatòria van a l’institut escola Salvador Vilarrasa, l’àrea bàsica de salut que hi ha al poble dona servei als municipis mencionats anteriorment, però també als de Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca, Tortellà i Argelaguer, i hi ha molts altres serveis municipals amb usuaris de la rodalia: l’escola de música, el pavelló, la piscina i les altres instal·lacions esportives, la biblioteca, etc.
La petició d’una comarca o d’una subcomarca pròpia per a Besalú, Sant Ferriol, Beuda i Maià de Montcal, segurament, va ser al seu moment una manera d’atraure l’atenció sobre una problemàtica que ofegava Besalú. Sigui com sigui, en el rerefons hi ha la necessitat de mancomunar serveis entre aquests quatre municipis. A part dels ja citats, també hi ha els de proximitat en l’àmbit social i, fins i tot, els de l’àmbit de la promoció econòmica, tant en el sector del turisme com en el del foment de les activitats econòmiques i la gestió de l’espai dedicat a aquestes activitats.
No és qüestió de nom
Potser es tracta només d’entendre’s entre els quatre alcaldes i de fer encara més extensibles les polítiques del Consell Comarcal de la Garrotxa als municipis. Per tant, no és el tema del nom, sinó d’una política comarcal més expansiva a tots els municipis. De fet, l’alcalde, a la vegada que reclama que el Consell Comarcal faci un esforç per donar suport als municipis, reconeix que ja s’està produint en els darrers mesos.
Així doncs, per exemple, a Besalú han demanat durant els últims anys una participació més directa del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa amb noves polítiques que arribin a tots els municipis amb totes les garanties i amb totes les conseqüències. També hi han insistit en l’àmbit de la dinamització econòmica, tot i que en aquest sentit indiquen que els nous plantejaments de l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa, DinàmiG, ja van en la bona línia.
Els ajuntaments han d’assumir la gestió de temes propis i d’altres que no són estricament de la seva competència, com, per exemple, les llars d’infants o, en el cas de Besalú, el manteniment de l’institut escola, però que els assumeixen per una qüestió d’eficiència. En aquest context, els alcaldes de la zona mantenen que no hauria de ser difícil articular un sistema legal per demanar i, en el seu cas, exigir, determinades contraprestacions.
Quant als serveis que són competència de la Generalitat, com els Mossos, Besalú sempre ha remarcat que són una cruïlla de comunicacions entre el trànsit que prové –o s’hi dirigeix– de Girona i Banyoles, Figueres, Olot i el Ripollès pels túnels del Capsacosta. El poble és, doncs, un punt viari de pas de molts de vehicles i un punt on, sempre segons els diferents ajuntaments de torn, cal incrementar la presència policial, tant per temes de seguretat en el trànsit com de seguretat ciutadana. La petició besaluenca va més enllà de les càmeres de control de matrícules que s’hi han instal·lat pel fet de ser l’accés sud principal a la Garrotxa. Així mateix, l’Ajuntament ha lamentat en més d’una ocasió que hagi de continuar finançant part de l’extensió de l’àrea territorial de transport de Girona.
Fins al Mont o des del Mont
Des del punt de vista turístic, Besalú és un dels principals punts d’atracció gràcies al conjunt històric medieval i al barri jueu, amb un dels quatre banys jueus que es preserven a Europa. Amb aquest punt de partida i el poble com a principal centre de serveis turístics, els municipis de l’entorn poden completar aquesta oferta amb altres atractius. El de Beuda ofereix l’església del Sant Sepulcre de Palera, del segle XI, un lloc de pelegrinatge i devoció popular des del segle XII, quan el papa Gelasi II va atorgar indulgències als visitants. A més, té l’església romànica de Sant Fèlix i nombrosos itineraris a l’entorn de la Mare de Déu del Mont, que, per si mateix, és un punt verdaguerià, excursionista i espiritual de primer ordre. Els itineraris naturals, molts vinculats al Mont, són l’atractiu de Maià de Montcal. Els de Sant Ferriol s’ubiquen a la banda oposada. Als tres municipis hi ha moltes ermites, a part de les ja citades de Beuda.
