El consens pel català, enlaire

Venen dies decisius per al Pacte Nacional per la Llengua, la gran eina de país que ha d’ajudar a preservar el català i revertir-ne la degradació en l’ús social. Un mes i mig després de demanar en comissió parlamentària als grups un esforç per tancar un consens, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha intensificat els contactes amb totes les parts però de moment no se’n surt d’atreure els suports que desitjaria, amb la qual cosa haurà de decidir si continua esperant que s’hi sumin o presenta un pacte l’última versió del qual de fet tothom té sobre la taula des de fa setmanes i ja inclou la majoria d’aportacions dels grups, també els que es resisteixen a signar-lo. I és que la CUP ja ha anunciat que no el signarà, i Junts no ha estripat les cartes però recela de l’actitud del govern i manté congelades les negociacions sine die, en espera sobretot de veure’n la reacció a una sentència del Tribunal Constitucional que fa mesos que està al caure, i que dirà si és paper mullat o no el decret pactat per una àmplia majoria del Parlament la passada legislatura contra les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per imposar un 25% de castellà a l’escola, les quals malgrat tot no han cessat.

“A veure com actua el govern davant les noves ingerències judicials, fins que no ho expliqui no hi entrarem”, insisteixen fonts de Junts. “Volem saber què vol fer, què està preparant, perquè no tenim cap escenari”, deixen clar, ja que recorden que la seva fins ara ha estat una actitud molt “dòcil”, i res fa pensar que ofereixi cap resistència a una eventual sentència contrària. Els juntaires, a més, lamenten que l’esborrany de pacte que tenen ara “és més un pla de govern que de país”, i hi troben a faltar compromisos de les entitats, sindicats o col·legis professionals... Tot i haver-ne congelat la signatura, això sí, Junts assegura que continua treballant el text internament “per si hi ha un canvi d’actitud”, i la setmana passada per exemple va presentar una moció perquè el govern garanteixi l’ús del català entre els professionals sanitaris i dels serveis socials. “Si mantenen la mateixa actitud que fins ara no s’entendria que entréssim en el pacte”, insisteixen, en tot cas. I és que, més que el contingut en si, el que exigeixen és que el president Salvador Illa i l’executiu “siguin un referent”, en el sentit que faci totes les intervencions públiques en català o tingui una posició més contundent contra les vulneracions de drets lingüístics. “La conselleria ha de marcar la línia de política lingüística a tot el govern”, resumeixen, cosa que ara no passa.

“Si no fa un canvi radical el govern en molts àmbits no cal que compte amb nosaltres”, etzibava al conseller la portaveu de Junts, Mònica Sales, fa unes setmanes al Parlament. “Vol el seu grup treballar amb el govern?”, la instava en canvi Vila, qui, en al·lusió a la sentència, assegurava que respondrà a qualsevol eventualitat “amb el suport i col·laboració de tots els grups”, però volia evitar “avançar-se als esdeveniments”. Entretant, això sí, l’executiu ja ha aprovat mesures que s’inscriuen “en l’esperit” del pacte, com un pla de xoc específic dotat amb 9 milions per donar resposta a la demanda de classes per a adults.

Qui sí que ja se n’ha desmarcat del tot és la CUP, que tot i que valora la feina de la conselleria, ja va anunciar que no signarà el pacte. “Quan es posin sobre la taula mesures concretes a votació les votarem, però el que no farem és participar d’una operació política que forma part d’aquest procés de pacificació per part del PSC i el PSOE amb l’objectiu de preservar la unitat del seu regne”, etzibava la diputada Laia Estrada, que corol·lava: ““Per treballar ens hi trobaran, però per participar de fotografies, escenificacions i rentats de cara, no”. Segons Estrada, si s’implementessin les mesures proposades ajudarien a mitigar els efectes de la “desídia i irresponsabilitat” amb què creu que han actuat governs anteriors sobre la llengua, però també expressava dubtes sobre com actuarà el govern davant una eventual sentència negativa del TC. “Està molt bé aquesta recopilació de mesures, però quan arriba l’Estat i diu que això és paper mullat, què fem?”. “Un veritable Pacte Nacional per la Llengua s’ha de fer contra l’Estat, no de la mà, perquè la principal amenaça que té aquí és l’Estat espanyol”, cloïa.

Entretant, fonts consultades d’ERC constaten que en el contingut del pacte ja gairebé tothom hi està d’acord, ja que s’han acceptat la majoria de les aportacions dels grups i entitats. I com que no volen que es perdi més temps per aplicar-les, collen perquè el text se signi en breu, ja que també va tard respecte el termini de cent dies que s’havien fixat en el seu pacte amb el PSC per investir Illa. En aquest sentit, els republicans confien que Vila desencalli el pacte en poques setmanes i això obligui Junts a posicionar-se. “No té sentit vincular un pacte pel futur del català en tots els sectors a una sentència puntual ”, ressalten.

Pel seu cantó, PSC i Comuns es mostren amoïnats per la situació del català i també advoquen perquè es tanqui l’acord. De fet, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, suggeria la setmana passada el contrari que Junts: que precisament el pacte nacional sigui la resposta, i no el fre que l’atura, davant les hostilitats judicials contra la llengua a l’escola