Política
Euskadi, a anys llum
El ministeri xifra en 5.255 euros per habitant el finançament basc mentre que el catalans amb el nou model en rebran 2.239. Catalunya quedarà 5,6 punts sobre la mitjana i Euskadi, 76
Una de les grans fites que se suposa que ha aconseguit la negociació del nou finançament és que Catalunya no segueixi despenjant-se en el rànquing de recursos per càpita per sota de la mitjana de l'Estat. Fins ara, la capacitat en recursos dels catalans partia d'un índex superior a 120 sobre una mitjana de 100, però un cop repartits els diners per a la solidaritat queia fins al 94, sis punts per sota la mitjana del conjunt de comunitats. Amb el nou model, Catalunya ha d'aconseguir, l'any 2012, quedar-se en un índex 105,6, segons les estimacions de la conselleria d'Economia, és a dir, 5,6 punts per damunt de la famosa mitjana. Aquests maldecaps tenen ben poc a veure amb la còmoda situació que proporciona el règim de concert de què gaudeixen Euskadi i Navarra. Segons les dades de la conselleria d'Economia, mentre els catalans es despengen de 123 fins a 94 per fer una aportació a l'anomenat anivellament, els bascos s'ho miren impassibles des d'un índex 176. I és que el concert econòmic exclou aquests territoris de cap aportació a la solidaritat.
Amb el nou model la distància sideral que separa Euskadi, i en menor mesura Navarra, de la resta de comunitats experimentarà un canvi mínim, condicionat exclusivament pels diners addicionals que injectarà l'Estat al sistema de règim comú. És a dir, el que pujarà serà el llistó de la mitjana de finançament d'aquests territoris, però el sistema de concert no s'haurà mogut ni una polzada.
Segons un estudi de l'Institut d'Estudis Fiscals del ministeri d'Economia sobre la Liquidación del sistema de financiación autonómico en el ejercicio 2006, Euskadi disposava fa tres anys d'un finançament per habitant de 5.255 euros, més del doble del que tenien les comunitats de règim comú -2.226 euros-. En aquell exercici, Catalunya disposava de 2.143 euros per habitant, un cop aplicades les variables de la població ajustada. I tot plegat per finançar unes competències pràcticament idèntiques.
Més del doble per a Euskadi
El nou model no canviarà gaire les coses. Enfront d'aquest 5.255 euros per habitant de què disposava Euskadi el 2006, Catalunya aconseguirà 2.239 euros per habitant el 2012. És a dir, més del doble a favor d'Euskadi. A més, tenint en compte que la xifra catalana no s'assolirà fins que el model s'hagi desplegat plenament i sempre i quan l'economia creixi de manera que els ingressos tributaris augmentin un 3 per cent anuals durant aquest període. La diferència és una mica menor però igual de notable en el cas de Navarra, que comptava el 2006 amb un finançament de 4.794 euros per habitant.
El peculiar sistema de què disposen bascos i navarresos -que es remunta al segle XIX, es va mantenir durant el franquisme i el 1978 va ser ratificat per la Constitució- permet que aquests territoris no facin cap mena d'aportació a la famosa solidaritat perquè Euskadi i Navarra recapten els seus impostos i paguen una quantitat a l'Estat, l'anomenat cupo.
El cupo és el que aporten aquestes comunitats a les polítiques comunes de l'Estat, és a dir, Defensa, Afers Exteriors, Casa del Rei i Fons de Compensació Interterritorial -en un percentatge de 6,24%-. L'informe de l'Institut d'Estudis Fiscals alerta, però, que aquesta situació tan avantatjosa no casa amb els preceptes constitucionals que en l'article 138 obliguen a l'aplicació efectiva del principi de solidaritat per garantir l'equilibri entre comunitats i adverteix que la diferència entre Estatuts dels diferents territoris no poden implicar privilegis econòmics o socials.
Intents sense resultats
Superar aquest greuge era un dels objectius del nou model de finançament. De fet, l'Estatut del 30 de setembre incloïa una disposició addicional que establia que en un termini no superior als quinze anys la capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s'havia d'equiparar a l'obtinguda aplicant el concert econòmic. Aquest precepte va desaparèixer. Però no només de l'Estatut.
També el programa electoral amb què el PSOE va arribar al govern l'any 2004 es comprometia a fer que "el principi d'igualtat proclamat a l'article 138.1 i 2 de la Constitució [...] implica la necessitat de convergència de resultats entre l'aplicació del sistema comú i els sistemes forals". No obstant, aquesta intenció es va aigualir en el programa del 2008 i ni s'ha ensumat en el procés de negociació del nou sistema.
Evidentment, tampoc Euskadi i Navarra mostren cap inclinació per replantejar la fórmula del seu finançament. A la conselleria d'Economia encara es recordar la irada resposta que, des de tots els àmbits del ventall polític, va provocar una visita d'Antoni Castells al País Basc en què va suggeriment la idea que també Euskadi faci una aportació a la famosa solidaritat.
Res indica, doncs, que aquest panorama hagi de canviar ni tan sols en un llarg termini. I, mentrestant, Catalunya, un dels territoris que més aporta a la solidaritat, continua permanentment instal·lada a l'ull de l'huracà del greuge territorial.
Amb el nou model la distància sideral que separa Euskadi, i en menor mesura Navarra, de la resta de comunitats experimentarà un canvi mínim, condicionat exclusivament pels diners addicionals que injectarà l'Estat al sistema de règim comú. És a dir, el que pujarà serà el llistó de la mitjana de finançament d'aquests territoris, però el sistema de concert no s'haurà mogut ni una polzada.
Segons un estudi de l'Institut d'Estudis Fiscals del ministeri d'Economia sobre la Liquidación del sistema de financiación autonómico en el ejercicio 2006, Euskadi disposava fa tres anys d'un finançament per habitant de 5.255 euros, més del doble del que tenien les comunitats de règim comú -2.226 euros-. En aquell exercici, Catalunya disposava de 2.143 euros per habitant, un cop aplicades les variables de la població ajustada. I tot plegat per finançar unes competències pràcticament idèntiques.
Més del doble per a Euskadi
El nou model no canviarà gaire les coses. Enfront d'aquest 5.255 euros per habitant de què disposava Euskadi el 2006, Catalunya aconseguirà 2.239 euros per habitant el 2012. És a dir, més del doble a favor d'Euskadi. A més, tenint en compte que la xifra catalana no s'assolirà fins que el model s'hagi desplegat plenament i sempre i quan l'economia creixi de manera que els ingressos tributaris augmentin un 3 per cent anuals durant aquest període. La diferència és una mica menor però igual de notable en el cas de Navarra, que comptava el 2006 amb un finançament de 4.794 euros per habitant.
El peculiar sistema de què disposen bascos i navarresos -que es remunta al segle XIX, es va mantenir durant el franquisme i el 1978 va ser ratificat per la Constitució- permet que aquests territoris no facin cap mena d'aportació a la famosa solidaritat perquè Euskadi i Navarra recapten els seus impostos i paguen una quantitat a l'Estat, l'anomenat cupo.
El cupo és el que aporten aquestes comunitats a les polítiques comunes de l'Estat, és a dir, Defensa, Afers Exteriors, Casa del Rei i Fons de Compensació Interterritorial -en un percentatge de 6,24%-. L'informe de l'Institut d'Estudis Fiscals alerta, però, que aquesta situació tan avantatjosa no casa amb els preceptes constitucionals que en l'article 138 obliguen a l'aplicació efectiva del principi de solidaritat per garantir l'equilibri entre comunitats i adverteix que la diferència entre Estatuts dels diferents territoris no poden implicar privilegis econòmics o socials.
Intents sense resultats
Superar aquest greuge era un dels objectius del nou model de finançament. De fet, l'Estatut del 30 de setembre incloïa una disposició addicional que establia que en un termini no superior als quinze anys la capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s'havia d'equiparar a l'obtinguda aplicant el concert econòmic. Aquest precepte va desaparèixer. Però no només de l'Estatut.
També el programa electoral amb què el PSOE va arribar al govern l'any 2004 es comprometia a fer que "el principi d'igualtat proclamat a l'article 138.1 i 2 de la Constitució [...] implica la necessitat de convergència de resultats entre l'aplicació del sistema comú i els sistemes forals". No obstant, aquesta intenció es va aigualir en el programa del 2008 i ni s'ha ensumat en el procés de negociació del nou sistema.
Evidentment, tampoc Euskadi i Navarra mostren cap inclinació per replantejar la fórmula del seu finançament. A la conselleria d'Economia encara es recordar la irada resposta que, des de tots els àmbits del ventall polític, va provocar una visita d'Antoni Castells al País Basc en què va suggeriment la idea que també Euskadi faci una aportació a la famosa solidaritat.
Res indica, doncs, que aquest panorama hagi de canviar ni tan sols en un llarg termini. I, mentrestant, Catalunya, un dels territoris que més aporta a la solidaritat, continua permanentment instal·lada a l'ull de l'huracà del greuge territorial.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.