Montilla adverteix que si fracassa l'acord creixerà el "radicalisme"

José Montilla no afluixa. Encara que la vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega i els socialistes extremenys i andalusos van aplaudir ahir el ministre Pedro Solbes per la seva intervenció de dijous al Congrés posant encara més aigua al vi del finançament, el president de la Generalitat va tornar a respondre –hi havia expectació– amb contundència, un cop Solbes ha dinamitat la tàctica del PSC de posar sordina al debat.

Així que ahir Montilla, en la trobada dels socialistes catalans a Vilopriu (Baix Empordà), va respondre a l’amenaça de Solbes de fer una llei de finançament de manera unilateral que ell no entén d’imposicions –contra imposicions, “raons”– ni mals acords, i que ni els socialistes catalans ni el govern de la Generalitat les acceptaran. I, atenció, Montilla feia les declaracions amb el pin de primer secretari del PSC. La resposta del govern va arribar del vicepresident Josep-Lluís Carod, que avisa d’una LOAPA financera del PSOE. La Generalitat no estaria obligada a acceptar un model imposat, perquè qualsevol acord l’ha de signar en la Comissió Mixta amb l’Estat. Es quedaria amb el model actual i podria recórrer al Tribunal Constitucional.

Montilla va avisar ahir els seus –en un discurs, per cert, ofert en directe pel 3/24, fet que demostra la intencionalitat– que han d’estar “preparats per a tot”, però en un nou esforç de català optimista, va dir que no considera cap altre escenari que l’acord. També amb aquest argument el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, va evitar lligar la sort dels pressupostos de Solbes al finançament, tal com reclama Artur Mas com a arma negociadora.

Montilla va fer el seu primer cop de força amb un històric discurs a Madrid en què va avisar que una mala actuació del govern espanyol a Catalunya –vegeu Renfe, apagada, aeroport i Estatut encallat– provocaria una mena d’“adéu, Espanya” maragallià que ell no desitja, i la desafecció cap a Espanya. Montilla continua reivindicant l’Espanya plural, però el procés de desafecció el pot patir ell mateix cap als barons socialistes, als quals ahir va acusar d’embolicar-se en la paraula Espanya i en la solidaritat per defensar només interessos econòmics territorials. I va dir més. Va dir que hi ha territoris que amb els diners catalans sufraguen serveis que no hi ha a Catalunya. Reflexió que signarien els seus socis d’ERC. I va fer un segons avís a l’executiu de Zapatero: “Si no aconseguim un encaix múltiple i complex, ens veurem desbordats pel radicalisme, els extremismes creixeran i deixarem d’ocupar la centralitat”.

Centralitat. Paraula clau per entendre també la fermesa de Montilla, que fa fer al PSC el paper de la CiU de Jordi Pujol en un procés que va camí de substituir Zapatero com a millor cap de cartell dels socialistes a Catalunya. La sort final dependrà de com acabi el procés. n