“Es tracta de sumar, i no de posar afegitons a ERC”

Estem construint un tercer espai obert a les forces independentistes i amb sensibilitat social, i ens agradaria que l'acord d'ERC i RCat facilités les coses i possibilités el replantejament de certes estratègies amb l'objectiu de sumar. Vull deixar clar que el tercer espai té voluntat de disputar la victòria. No es tracta de posar afegitons a ERC, sinó que volem acords per eixamplar l'espai. Per això, a banda de la coalició amb Reagrupament, estem constituint un bloc cívic amb un bon nombre de líders locals, de barri, del comerç o dels serveis socials. Això és el que toca en unes eleccions municipals, en què el més important és resoldre el dia a dia, la quotidianitat de la gent.

És una visió equivocada, perquè, quan vam iniciar els contactes amb ells, la primera sorpresa va ser constatar que el 50 per cent dels seus membres abans no militaven enlloc, el 30 per cent havien estat militants de CiU i el 20 per cent, d'ERC. Per a nosaltres va ser una grata notícia que vam conèixer després. Perquè vull deixar clar que els contactes per fer possible aquesta coalició van començar abans de les eleccions al Parlament.

L'acord respecta la independència de cada partit i es basa en un denominador comú prou ampli per treballar junts en la campanya, primer, i en el grup municipal, després. Avui, això és tot; ni més ni menys.

S'ha de donar temps al temps per tal que la gent es ressituï al lloc que li pertoca per construir l'espai polític que ens permeti sumar. El que no suma sinó que més aviat resta és posar condicions com que els vots no sumin per a ERC a la Diputació o no acceptar cap candidat que hagi tingut relació amb el tripartit, quan ERC fa quatre anys que està a l'oposició a Barcelona. Entre altres coses, perquè, en 32 anys de govern socialista a la ciutat, molta gent que no ho és hi ha tingut relació indirecta, tant de les formacions polítiques com de la societat civil.

L'endemà de les eleccions, a Hereu li vam dir: “Hem de canviar de model”. La resposta va ser: “Continuarem amb el mateix, perquè ens ha anat prou bé”. Volíem anticipar-nos al que ja vèiem que no funcionava. Jo sé que el motiu pel qual no vam entrar al govern és aquest. Vam renunciar a allò tan conegut de la poltrona. Vam demostrar que som un espai polític diferent, que tenim personalitat pròpia. Ara volem construir un tercer espai que sigui més ampli del que representa ERC.

Seria bo. Hi ha temps fins al 31 de març. El millor serien unes eleccions primàries obertes a la ciutadania com fa el Partit Demòcrata, que és la manera democràtica incontestable de fer-ho i on, òbviament, ningú pot vetar ningú sinó que tothom presenta qui vol.

És bo que els candidats es triïn en primàries. Ara bé, hi ha una gran diferència entre tenir primàries als estatuts, com ERC, que fer-les sobrevingudes per resoldre una situació que no t'agrada, que és el cas del PSC. Els representants dels partits no hem d'intervenir en els afers interns dels altres. El PSC es debat avui entre dos candidats dels quals no coneixem encara el model de ciutat. No em vull definir per cortesia i perquè el procés no està prou avançat per saber qui defensa què.

Aquí no hi entrem. No opinaré fins que no sàpiga qui és el candidat del PSC i què defensa.