Dos governs i tres abocadors, a examen
La ciutat vallesana ha de posar nota a un mandat que ha tingut dos governs (ICV-EUiA-CiU i PSC-CiU) i a la resolució pendent de la problemàtica dels abocadors de Can Planas, Elena i Almar
Cerdanyola tanca el 22 de maig un mandat que es va iniciar envoltat de crits i retrets després que ICV-EUiA i CiU –i amb el suport a l'ombra del PP– tanquessin un acord de govern en minoria que deixava fora el PSC, el partit més votat. La inestabilitat d'un govern en minoria, i les difícils relacions personals entre els caps dels dos partits del govern –Toni Morral (ICV-EUiA) i Consol Pla (CiU)– van fer que el govern local no acabés el mandat. El setembre del 2009, Morral expulsava Pla del govern i dies més tard es donava per trencat el pacte. El desembre del mateix any, el PSC i CiU presentaven una moció de censura a Morral. Carme Carmona (PSC) accedia a l'alcaldia després que el 24 de setembre el portaveu socialista Antonio Cárdenas, renunciés a l'acta de regidor per dedicar-se a les seves responsabilitats professionals. Des d'aleshores, el govern local està en mans dels socialistes i els nacionalistes.
Abocadors: passat, present i futur
El mandat 2007-2011 a Cerdanyola ha tingut com a denominador comú la no-resolució del problema de tres abocadors dins del terme municipal. Can Planas, Elena i Almar, representen el passat, el present i el futur de la ciutat en l'àmbit de la gestió del territori i el medi ambient. L'abocador de Can Planas, situat en el que ha de ser el nou eixample de Cerdanyola –el Centre Direccional– va ser clausurat l'any 1995 després de rebre residus de tota mena des del 1982. Tot i que el ple havia aprovat el maig del 2009 un projecte de restauració, el nou govern PSC-CiU va demanar el desembre del 2010 un nou estudi per disposar de més alternatives. La pressió del PP i també de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors van donar peu que el gener d'aquest any, s'aprovés una consulta al comissari de Medi Ambient de la Unió Europea per buscar la solució definitiva a Can Planas. Els grups municipals –i els del Parlament, aquesta mateixa setmana– s'han compromès ha aplicar a Can Planas la resolució que dicti finalment Europa. Mentrestant, el planejament d'una part del Centre Direccional, està aturat. L'abocador Elena –situat també al Centre Direccional– s'ha omplert durant aquest mandat amb bales de residus metropolitans provinents d'ecoparcs. L'experiència ha generat uns ingressos de 3 milions d'euros a les malmeses finances municipals, però des que es va iniciar el procés de rebliment el novembre del 2007, les pudors i les molèsties han anat augmentant i el projecte ha anat guanyant detractors –menys ICV-EUiA– que s'oposen a més abocadors d'aquesta mena a la ciutat. Però el futur dels abocadors a Cerdanyola té l'amenaça del clot d'Almar. Durant l'últim mig any, ha sortit a la llum –malgrat l'opacitat de l'Ajuntament i la Generalitat– l'existència d'aquest projecte que està a tocar de Bellaterra i Sant Cugat. De mica en mica, tots els partits s'han acabat oposant al fet que al clot d'Amar s'hi portin residus.
Ajuntament endeutat
Un dels aspectes que ha marcat el tram final d'aquest mandat i que marcarà els tres primers anys del nou govern, és el compliment d'un pla de viabilitat econòmica per aconseguir que el consistori augmenti la seva capacitat d'estalvi i pugui reduir un endeutament a llarg termini que actualment és de quasi 27 milions d'euros.
Els reptes del futur més immediat de Cerdanyola impliquen que durant el pròxim mandat es trobi la solució final a l'abocador de Can Planas i, paral·lelament, s'acordi el desenvolupament urbanístic del Centre Direccional. Dins la trama urbana, la prioritat és l'execució del projecte europeu Urban per regenerar els barris i els equipaments a l'entorn del riu Sec –especialment Can Xarau i la zona del carrer Riu Sec–. Aquesta actuació s'ha de completar amb la promesa recuperació del riu per part de la Generalitat que, en no haver-se fet, ha deixat com a provisional la passarel·la que el creua a l'altura del passeig del Pont. Aquest també ha de ser un mandat clau perquè Cerdanyola i la UAB deixin de viure d'esquena. I perquè la ciutat hi digui la seva en el pla de regulació d'usos del nou parc natural de Collserola. La reclamació de l'hospital comarcal Ernest Lluch, s'arrossegarà un mandat més.
Onze candidats i, ara, Bellaterra
Els cerdanyolencs podran triar entre onze llistes. A més dels partits amb representació municipal, ERC i Compromís esperen tornar al ple, com ael 2003. Ciutadans s'hi va quedar a les portes ara fa quatre anys i Gent per Bellaterra es torna a presentar. Entre les novetats, hi ha SI-Rcat, Plataforma per Catalunya i Gent per Cerdanyola, promoguda per l'històric exdirigent del PP, Antonio González. La constitució del nou govern no ha de reviure la mala maror de fa quatre anys perquè ara el PSC i ICV-EUiA diuen que el partit més votat ha de formar govern. I els veïns de Bellaterra s'estrenaran per primer cop en l'elecció del seu president, després que al juliol es constituís l'entitat municipal.
R
Q