Política

Bèstia negra dels EUA

El líder d'Al-Qaida haviavisitat Marbella de jove com a turista amb la seva família durant l'auge del turisme àrab

Al camí que mena de Djedda a Abbottabad hi ha milers de morts. La vida del saudita Ussama ben Laden comença el 10 de març del 1957 a Djedda, ciutat costanera del mar Roig i porta d'entrada a la Meca, en el si d'una família multimilionària, i acaba també en l'abundància, en una mansió a Abbottabad, al nord del Pakistan. Entremig, l'home més buscat del món va deixar la vida acomodada de l'Aràbia Saudita per començar una peregrinació per l'Afganistan, el Sudan i el Pakistan en una croada contra l'infidel articulada al voltant d'una base de dades de gihadistes, “la base”: Al-Qaida, en àrab.

Es va iniciar a la madrassa de la seva ciutat natal, on posteriorment va cursar teologia i economia a la Universitat Rei Abdulaziz. També va estudiar a l'estranger, en escoles d'elit d'Alexandria i d'Europa, on va aprendre anglès.

Compaginava els estudis amb el negoci familiar. El pare, Muhammad, agricultor de l'antic Iemen del Sud que va emigrar a l'Aràbia Saudita, va fer fortuna en el sector de la construcció i les infraestructures i va cultivar relacions amb la monarquia wahhabita regnant dels Saud. La mare, Alia Ghanem, saudita d'ascendència siriana, no era cap de les onze esposes de Muhammad, sinó una mera concubina. El pare va morir d'un accident del trànsit a principi dels anys setanta. Aleshores el petit Ussama nedava entre una cinquantena de germans.

De vacances, la família Ben Laden havia visitat Marbella, durant l'auge del turisme àrab a la zona, i Ussama es divertia en discoteques i festes de xeics i magnats a Puerto Banús. Els biògrafs el descriuen com un jove més aviat tímid i poc procliu a l'hedonisme.

El 1979 va acabar els estudis. Eren els temps de la revolta xiïta a l'Iran, el gran enemic regional dels saudites, i de la invasió de l'URSS a l'Afganistan, esdeveniments que el marcarien profundament. Ussama es congraciava amb les tesis rigoristes de l'islam i advocava per l'estricta aplicació de la xaria, la llei islàmica. L'onada de solidaritat amb la intervenció armada a l'Afganistan va dur el jove Ben Laden, de 22 anys, a traslladar-s'hi amb la família (aleshores ja tenia quatre dones i quinze fills) via Pakistan. En aquesta època col·labora amb diversos serveis secrets, entre els quals, els dels seus botxins, els Estats Units, que aleshores treballaven per perjudicar els interessos soviètics, en plena guerra freda.

En terres afganeses, la fortuna del dirigent terrorista i la recerca de finançament per mitjà del contraban de droga i d'armes hauria servit per crear una xarxa de camps d'entrenament de gihadistes, reclutament de combatents per la causa i adoctrinament extremista, és a dir, l'embrió d'Al-Qaida, nodrit pels grups formats en els camps.

El 1989, després de la retirada soviètica a principi d'any, Ben Laden va tornar a l'Aràbia Saudita, per la porta gran, havent-se forjat una imatge de combatent idolatrada pels seus. No trigaria a trobar arguments per tornar a la càrrega: l'agost del 1990 va esclatar la guerra del Golf i l'Aràbia Saudita va permetre que els EUA utilitzessin el país com a base per defensar els seus interessos a Kuwait, fet que va irritar Ben Laden, que ho va veure com una ocupació. Tot plegat va portar-lo a trencar relacions amb el rei Fahd i a considerar indignes els governants del seu país.

El banquer del terrorisme

Al-Qaida va anar reclutant militants d'arreu del món contra interessos d'Israel, els Estats Units i, per extensió, l'Aràbia Saudita, d'on Ben Laden va haver de marxar el 1992. Immensament ric –l'anomenaven el banquer del terrorisme–, va refugiar-se al Sudan de l'islamista Al-Baixir. La monarquia saudita el va desposseir de passaport.

I van començar els atemptats, el 1992, orquestrats des del país africà i posteriorment des de l'Afganistan. Un esclat en un hotel a Somàlia, una bomba a Nova York, l'abatiment d'helicòpters a Mogadiscio, un atac a Riad, una explosió a la saudita Dahran... Ben Laden va passar a ser sospitós de tots els atemptats que es registraven, com ara l'intent d'assassinat de Hosni Mubàrak a Addis Abeba el 1995.

L'any següent, el guru del terrorisme va abandonar el Sudan per volar rumb a l'Afganistan, on va congeniar amb els talibans i es va relacionar amb el seu líder espiritual, el mul·là Omar. El 1998 van arribar noves fites en el currículum de Ben Laden, com el cop simultani contra les ambaixades dels EUA a Kenya i Tanzània, coincidint amb l'aniversari de l'arribada d'efectius nord-americans a l'Aràbia Saudita vuit anys abans. Resultat: 224 morts.

Amb aquest historial, molt abans de l'11-S, Ben Laden ja era una de les bèsties negres del servei d'intel·ligència nord-americà. Però sens dubte l'atac a les Torres Bessones de Nova York i al centre neuràlgic militar dels EUA, el Pentàgon, amb els 3.000 morts consegüents, van suposar un punt d'inflexió en la lluita contra el terrorisme i la recerca de Ben Laden. La guerra a l'Afganistan va derrocar els seus socis, els talibans, però el terrorista va sobreviure a les bombes llançades a les muntanyes contra l'entramat de cavernes de Tora Bora.

Feia tres anys que no enviava al món cap missatge enregistrat, kalàixnikov en mà, amb aquella planta esprimatxada, producte d'una dieta restringida.

Ben Laden, la Meca dels EUA contra el terrorisme internacional, no s'amagava en un cau. Vivia amb un cert luxe en una mansió pakistanesa.

S'ha escapçat Al-Qaida, però n'ha quedat la base.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.