Els Estats Units tanquen al Pakistan l'època Ben Laden

Un assalt de 40 minuts va posar fi ahir a deu anys de recerca. Deu anys ocupant l'imaginari col·lectiu d'un poble, el nord-americà, ferit en l'orgull. Deu anys de vídeos, de missatges gravats, d'amenaces, d'evasives, de rumors. Deu anys de guerres, d'atemptats, de morts. La matinada de dilluns, el president dels Estats Units, Barack Obama, anunciava oficialment la mort d'Ussama ben Laden, la cara del terrorisme, l'home més buscat del món, el responsable del pitjor atemptat en sòl nord-americà. “Els EUA han matat Ben Laden, líder d'Al-Qaida, el terrorista responsable de l'assassinat de milers d'homes, dones i nens innocents”, afirmava Obama en una compareixença d'última hora descrita com a dramàtica per la majoria dels mitjans de comunicació del país.

N'hi havia per això i molt més. Washington ha posat fi a un malson dilatat en excés, i alhora obre noves incògnites. La mort de Ben Laden deixa un futur esperançador per als uns, però ple d'incerteses per als altres, que temen noves represàlies terroristes. No en va, ahir mateix els serveis d'intel·ligència dels EUA van redoblar la vigilància i la seguretat conscients que la lluita contra Al-Qaida, malgrat la desaparició del seu líder, no s'atura. “Ben Laden és mort; Al-Qaida, no. Els terroristes intentaran venjar-lo, i nosaltres hem d'estar i estarem vigilants i resolutius”, va afirmar el director de la CIA –i futur secretari de Defensa–, Leon Panetta. “No hem d'oblidar que la lluita per aturar Al-Qaida i el seu sindicat del terror no s'aturarà amb la mort de Ben Laden”, va expressar, al seu torn, la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton. “És més, hem d'aprofitar aquesta oportunitat per renovar i redoblar els nostres esforços”, hi afegia.

L'1 d'abril passat, una dotzena de persones, entre elles set treballadors de les Nacions Unides, morien a l'Afganistan en un atemptat en represàlia per la crema de l'Alcorà en una església de Florida. Una acció organitzada pel controvertit pastor Terry Jones, el mateix que va provocar una intensa polèmica quan, el 2010, va anunciar que cremaria exemplars del llibre sagrat de l'islam durant el novè aniversari de l'11-S, una amenaça que, finalment, no va complir. Amb la mort de Ben Laden, el cop assestat a Al-Qaida és, en paraules de Panetta, “molt dur”, però, almenys ahir, no s'havien produït amenaces de cap tipus.

Això no vol dir que els EUA no hagin començat a moure's. El Departament d'Estat va enviar una alerta a totes les seves ambaixades i consolats de cara a possibles esclats de violència contra edificis nord-americans i va aconsellar als seus ciutadans a l'estranger que limitin les sortides. Alhora, Washington va incrementar la seguretat al sistema de metro i als autobusos i l'autoritat portuària de Nova York també va fer el mateix amb els aeroports.

Per la seva banda, l'agència de policia global, la Interpol, va emetre una alerta internacional en què instava a incrementar les mesures de seguretat i evitar represàlies de la mateixa Al-Qaida o de grups terroristes inspirats en l'organització fins ara liderada per Ben Laden.

La Interpol va posar els seus 188 països membres en “alerta màxima”. Tota cautela és poca, consideren, en vista de la incertesa que ha generat una situació que es produeix enmig de les revoltes al Pròxim Orient i al nord de l'Àfrica. “La lluita continua, no defallirem”, concloïa Clinton, que va anunciar la seva intenció de reforçar la cooperació amb tots els països socis. “Els EUA han enviat un missatge molt clar: no importa quant temps caldrà, hi haurà justícia”, afegia l'expresident George W. Bush, el mateix president que va iniciar la guerra contra el terrorisme; el mateix president que va perseguir durant vuit anys, sense èxit, Ussama ben Laden; el mateix president que va demanar que es capturés el líder d'Al-Qaida “viu o mort”. Bush va rebre la trucada d'Obama, que el va informar de la mort de Ben Laden abans d'anunciar-la públicament.

Totes les alertes s'enviaven després de la compareixença d'Obama –la matinada de dilluns–, un discurs que va servir al president per retre homenatge a les víctimes de l'11-S i detallar alguns aspectes de l'operació contra Ben Laden. Alguns, però no tots. Filtracions de membres de l'administració van permetre saber que l'operació tenia com a missió “matar” el líder d'Al-Qaida, no capturar-lo. Un cop trobat l'amagatall, situat en una zona urbana d'Abbottabad, al nord d'Islamabad, i establert el moment adequat per actuar, els operatius nord-americans van abatre Ben Laden d'un tret al cap. Segons fonts d'intel·ligència, les proves d'ADN realitzades al cos confirmarien la identitat del líder d'Al-Qaida.