Barcelona 2.0, Girona 1.5, Tarragona 0.5

Tra­di­ci­o­nal­ment, les cam­pa­nyes elec­to­rals, com el fut­bol i tants altres camps, s'han pres­tat a la uti­lit­zació de símils bèl·lics. Tot i que no m'entu­si­asmi la idea, per­me­tin-me, doncs, que cai­gui en aquest recurs (afor­tu­na­da­ment sense tenir-ne experiència directa i pre­vi­si­ble­ment sense gaire gràcia) per refe­rir-me a l'estat de cam­pa­nya digi­tal. La bata­lla entre els dos bàndols és molt desi­gual. Men­tre a la capi­tal el front dels can­di­dats apro­fita unes tro­pes nom­bro­ses i força ben arma­des per sot­me­tre la població a un bom­bar­deig cons­tant d'infor­mació, a la resta del país els com­bats són molt més igua­lats i sovint és la ini­ci­a­tiva popu­lar la que va davant de la classe política. Expli­quem-ho.

Els mit­jans fan la força. A Bar­ce­lona, els par­tits més potents tenen uns equips de comu­ni­cació que, amb un impres­si­o­nant arse­nal tec­nològic, seguei­xen i publi­quen els movi­ments dels seus can­di­dats minut a minut. D'aquí que ahir al matí, des de terra ferma, es pogués veure Por­ta­be­lla al timó d'una golon­drina quan l'embar­cació pro­ba­ble­ment encara nave­gava. O que els comp­tes de Twit­ter d'Hereu, Trias i Por­ta­be­lla no pares­sin de piu­lar a velo­ci­tat de ver­ti­gen durant el debat tele­vi­siu de la nit. Acti­vi­tat 2.0 total.

Girona, 1.5 graus en l'escala de Twit­ter. Si en aquesta impro­vi­sada escala de mesura el 2.0 implica l'apro­fi­ta­ment màxim dels recur­sos, està clar que Girona no hi arriba. Amb tot, gràcies a l'acti­vi­tat de Car­les Puig­de­mont (@KRLS) i de la CUP tam­poc en surt mal­pa­rada en com­pa­ració a ciu­tats com Tar­ra­gona o Lleida, on l'acti­vi­tat és molt menor. A Bar­ce­lona, els comp­tes dels can­di­dats s'enge­guen de bon dematí i ja no paren. A Girona, la cosa és molt més raci­o­nal i pau­sada. Ras i curt: @hereu2011 o @xavi­er­trias poden fer en un dia més piu­la­des que tots els can­di­dats giro­nins junts.

Per posar-hi dades, si els alcal­da­bles giro­nins van pen­jar divuit comen­ta­ris fins pri­mera hora de la tarda, els llei­da­tans es van que­dar en deu (inclo­ent-ne un de l'alcalde @angel­ros­do­mingo que apos­tava per “con­ver­tir Lleida en una ciu­tat 2.0”). A Tar­ra­gona, però, la calma és abso­luta: fins a la mit­ja­nit només se n'havien pen­jat tres: dos de @ser­gi­de­los­rios i un de @arga­sentís. Un 0.5 sent gene­ro­sos. Això, com­bi­nat amb l'enginy dels elec­tors (com l'actor Quim Mas­fer­rer pen­jant imat­ges dels can­di­dats d'Arbúcies o Hos­tal­ric) o molts d'altres rea­no­me­nant el PSC, equi­li­bren la bata­lla.