CiU planta el PP i permet que Ballesteros governi en minoria
Els nacionalistes es desentenen, a última hora, de l'acord al qual havien arribat amb els populars i aplanen el camí al PSC
La decisió s'emmarca en la línea fixada pels dirigents de la federació
Després de 18 dies d'estira-i-arronses, la incògnita ha quedat finalment resolta. Convergència i Unió va trencar les relacions, de manera abrupta, amb el Partit Popular, pel qual havia mostrat predilecció la candidata Victòria Forns, fa tan sols dos dies. Atesa aquesta ruptura, l'escenari final és un govern en minoria del PSC, amb Josep Fèlix Ballesteros al davant. Així doncs, la llista més votada en les passades eleccions del 22 de maig és la que governarà la ciutat durant els propers quatre anys, tot i que amb la vigilància constant i persistent de nacionalistes i populars, que seguiran amb lupa el desenvolupament de tot el mandat municipal. Tot i la transcendència de la decisió que havia de comunicar, l'únic argument de Forns per justificar el trencament amb Alejandro Fernández –que avui valorarà la decisió de CiU i el nou panorama polític– va ser el següent: “Des de CiU a Tarragona hem arribat a la conclusió que aquesta fórmula no és la més convenient per a Tarragona en aquests moments”. Al matí, el líder del PP, en una emissora mostrava la seva incomoditat per no rebre cap trucada de CiU.
Desautoritzada, mai
Forns, però, va reconèixer que la reclamació d'una divisió equitativa de l'alcaldia, per part del PP, “és del tot legítima i perfectament democràtica”. En cap cas, la cap de llista nacionalista no va fer pública l'última oferta plantejada als populars –només els oferia un any d'alcaldia– i es va limitar a explicar que “són interioritats que s'han de quedar en la intimitat”. Des de CiU es va tornar a insistir que “sempre ha estat tot obert” i que “potser hi va haver precipitació des del PSC i des del PP perquè mai va existir un pacte”.
Enmig d'una sala de premsa plena a vessar i expectant, la portaveu convergent també va negar que se sentís desautoritzada per l'estructura del seu partit i va descartar dimitir. Preguntada una vegada i una altra per les causes reals del trencament, va assegurar que la decisió s'havia pres únicament en clau tarragonina; una circumstància, però, difícil de creure, atès que finalment s'han complert les directrius fixades pels dirigents nacionals de CDC i pel mateix president Mas, de les quals, precisament, havia renegat Forns. Quant a la renúncia a l'alcaldia, des de Convergència es va repetir que estan “preparats per governar”, però no volien fer-ho “a qualsevol preu”.
Missatge al PSC
Després de passar de puntetes per la separació amb el PP, Forns va subratllar que “CiU és la clau per a la governabilitat” i va enviar un missatge al nou govern: “Esperem que els regidors del nou equip de govern hagin llegit molt bé els resultats i abandonin la prepotència”.
REACCIONS
REACCIONS
LES FRASES
Càlculs de poder
Tota negociació comporta vaivens, flexibilitat, renúncies. Quan el repte és objectivament lloable, com seria el cas d'un procés pacificador, tot el soroll és digerible. Quan es tracta del que es tractava, no tant. Després de com han anat les coses a Tarragona, es poden pensar tres coses: o el principi d'acord entre CiU i el PP no era gens consistent i només tenien en comú un rival; o CiU ha jugat amb el PP –és compatible amb la primera possibilitat– per aconseguir una contrapartida del PSC que no ha transcendit –Forns mateixa diu que s'ho guarda per a ella–, o els dirigents de la federació nacionalista a Barcelona han fet un cop de puny d'última hora i han fet prevaldre el respecte a la llista més votada. Aquest respecte no hauria d'estar per sobre de qualsevol altra legitimitat democràtica, però tampoc se l'ha de transgredir amb qualsevol excusa, com és un simple càlcul de poder. A última hora, CiU, que després de ser la més poc afavorida a les urnes ha demostrat molta inseguretat, haurà pensat que Alejandro Fernández potser empetitiria la seva candidata si hi convivia en igualtat de condicions. Vés a saber.