Política

Aeroports: petits gestos

Catalunya té majoria en la “junta de vigilància” del del Prat però no en la privatització

La Generalitat accepta la cogestió dels de Reus, Girona i Sabadell però no el traspàs per no haver d'assumir el dèficit d'Aena

Sense acord en el fons de competitivitat

Després d'una rebaixa de les expec­ta­ti­ves des del front català el dia abans, una Gene­ra­li­tat amb vuit mesos de rodatge i un govern espa­nyol del PSOE que esgota la legis­la­tura sota l'amenaça d'elec­ci­ons anti­ci­pa­des es van reu­nir ahir en la pri­mera comissió bila­te­ral cele­brada en dos anys. En el catàleg de ges­tos de l'Estat, que va des de tras­pas­sos efec­tius fins a la cre­ació de ponències i grups de tre­ball, la gran nove­tat recau en el model aero­por­tu­ari. Cata­lu­nya tindrà majo­ria en una “junta de vigilància” del Prat, però no tindrà veu en l'adju­di­cació de la con­cessió perquè la cre­ació de l'òrgan fis­ca­lit­za­dor i la pri­va­tit­zació de l'aero­port seran simul­ta­nis.

El pre­si­dent del front català de la comissió i cap de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, posava fi a dues hores de reunió amb “satis­facció mode­rada” per poder fir­mar una “majo­ria deter­mi­nant” cata­lana en el Prat pri­va­tit­zat. Perquè, en la “junta de vigilància”, dels 9 mem­bres 4 seran d'Aena i 5 seran cata­lans (2 de la Gene­ra­li­tat i un de l'Ajun­ta­ment bar­ce­loní, 1 del pra­tenc i 1 de la soci­e­tat civil). Pel vice­pre­si­dent espa­nyol de Política Ter­ri­to­rial, Manuel Cha­ves, la “junta rec­tora o de vigilància” per­met que Cata­lu­nya tin­gui “una majo­ria deter­mi­nant” a l'hora de “por­tar a terme una vigilància i un segui­ment del con­tracte i apro­var-ne qual­se­vol modi­fi­cació”. Cha­ves, però, va dei­xar clar que no tindrà veu en la tria d'una empresa con­ces­sionària perquè es crearà abans del 31 de desem­bre, quan es pre­veu apro­var també el con­curs. La incògnita de si la con­ces­sionària del Prat serà com­pe­ti­dora de la de Bara­jas o la mateixa firma es manté. I el calen­dari, alhora, resulta amenaçat per un pos­si­ble avançament elec­to­ral de les gene­rals al novem­bre.

Evi­tar números ver­mells

Pel que fa als aero­ports de Reus, Girona i Saba­dell, la crisi con­di­ci­ona la solució. Tot i exi­gir la des­clas­si­fi­cació del catàleg de bases d'interès gene­ral per poder assu­mir-ne el traspàs, la Gene­ra­li­tat n'accepta ara la cogestió amb “majo­ria deter­mi­nant” però en refusa el traspàs per no haver d'assu­mir el dèficit d'Aena. “No pro­ce­dia per raons defi­citàries tant de l'Estat com de la Gene­ra­li­tat”, adme­tia Cha­ves. “No desis­tim d'assu­mir-ne la titu­la­ri­tat, però ara exis­teix l'incon­ve­ni­ent del dèficit”, cor­ro­bo­rava Duran. En el cas del d'Alguaire, l'aero­port adop­tarà ser­veis dua­ners abans del 31 de juliol per poder rebre vols de fora de l'espai Schen­gen, sobre­tot del Regne Unit i Rússia, per poten­ciar la tem­po­rada d'esquí al Piri­neu.

On la comissió bila­te­ral s'enca­lla és en els 1.450 mili­ons del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat, tot i que Duran “no perd l'espe­rança”. Però no va expo­sar la recla­mació de cobrar el 20% de la pri­va­tit­zació d'Aena: “És l'opinió per­so­nal del con­se­ller Mas-Colell”.

LA XIFRA

759
milions és el saldo deutor de l'Estat corresponent a la liquidació del 2008 que va certificar ahir la bilateral.

Equiparació laboral amb el País Basc

La comissió bilateral Estat-Generalitat va aprovar ahir la creació d'un grup de treball per planificar el traspàs a Catalunya de les bonificacions a la contractació d'àmbit autonòmic que el PNB ja va arrencar del govern espanyol al setembre a canvi del seu vot a favor del pressupost del 2011 al Congrés. La reclamació d'aquesta eina laboral de polítiques actives va la va fer la consellera de Treball amb el tripartit, Mar Serna. El líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, va subratllar el valor d'arrencar el control de les bonificacions que es paguen als empresaris perquè facin contractes incentivats en uns moments en què la taxa d'atur s'acosta al 20%.

El traspàs al País Basc de les bonificacions empresarials va originar l'atac del líder del PP, Mariano Rajoy, pel risc de trencar la caixa única de la seguretat social. Al mateix temps, el País Valencià que presideix Francisco Camps es va afegir a la reclamació si no suposa la ruptura de la caixa única”, mentre que les Balears i Andalusia van exposar la seva disposició a estudiar-ne el traspàs. La partida destinada a bonificacions pot suposar un 60% del pressupost autonòmic de polítiques actives.

En l'àmbit laboral, a més de reforçar-ne la inspecció, a partir del 30 de juliol, el govern català assumirà algunes funcions del nou reglament d'estrangeria, com ara autoritzar les sol·licituds de treball dels estrangers residents a Catalunya, els estudis de formació i la mobilitat del personal d'investigadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.