L'enèsim intent d'unitat
Solidaritat i Rcat s'ofereixen a ERC per anar junts a Madrid
El cap de llista pot fer decantar la balança, perquè Bosch veu bé la unió, mentre que Ridao s'hi oposa
Cada cop que s'acosten unes eleccions se sent el mateix rum-rum: negociacions, moviments i contactes per articular una llista única independentista. El resultat sempre ha estat el mateix: rotund fracàs, amb honroses excepcions, com ara la fórmula d'Unitat per Barcelona, que va impulsar el republicà Jordi Portabella a les municipals, però que tampoc no va acabar d'obtenir l'èxit esperat a les urnes.
Ara, aquest soroll es torna a reproduir amb força amb vista als comicis espanyols, després que Solidaritat i Reagrupament s'hagin ofert al futur president d'ERC, Oriol Junqueras, per intentar bastir una candidatura consensuada. La direcció actual, amb Joan Puigcercós i Joan Ridao, era contrària a anar de bracet amb SI i Rcat, tot i que la patacada electoral de les eleccions al Parlament va fer canviar d'opinió la majoria, inclòs Puigcercós. Ridao, però, continua pensant el mateix.
Sense candidat
El gran maldecap per als republicans és que tot aquest procés els ha agafat amb el pas canviat. Per un cantó, hi ha una cúpula interina que s'ha de renovar entre els mesos de setembre i octubre i, per l'altre, que encara no saben qui serà el candidat pel 20-N. Aquest últim aspecte és el quid de la qüestió en el debat sobre si hi ha alguna possibilitat, tot i que sigui remota, d'impulsar una gran coalició sobiranista.
L'escriptor i antic portaveu de la consulta de Barcelona, Alfred Bosch, i l'actual secretari general, Joan Ridao, es disputaran amb tota probabilitat el primer lloc de la llista en unes primàries el 17 de setembre. Bosch, l'home que ha escollit Oriol Junqueras, és partidari de construir ponts independentistes i hi ha alguns sectors del món sobiranista que interpreten que el paper de consens que va exercir durant la consulta pot afavorir l'entente cordiale amb Solidaritat i Reagrupament. Mentrestant, Joan Ridao prefereix ampliar l'espai de l'esquerra nacional i no limitar-se a un “front patriòtic català”. Dues visions completament oposades.
Però si Bosch surt escollit candidat, tampoc no hi ha la certesa que es pugui arribar a una entesa. Ara tot són bones paraules i floretes cap als uns i els altres, però aquest escenari s'ha reproduït moltes altres vegades i, quan ha arribat l'hora de negociar, tot s'ha esquerdat, ja sigui perquè hi havia uns egos molt grans o perquè hi havia massa distàncies en certs punts del programa.
Tot i això, hi ha alguns dirigents d'Esquerra que són més que optimistes. Un d'aquests és l'exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que abans-d'ahir va augurar que Esquerra acabarà tornant a aglutinar Solidaritat i Reagrupament.
En aquest marasme sobiranista, una de les posicions que més han virat és la del portaveu de Solidaritat, Alfons López Tena, que es planteja concórrer plegats amb ERC quan en les municipals va ser un dels que s'hi va oposar més visceralment, perquè considerava que era una força que havia col·laborat molt estretament amb l'“autonomisme”, en referència al seu pas pel tripartit.
L'aparició d'Oriol Junqueras pot haver facilitat aquest relaxament. Això sí, López Tena defensa que l'essència de Solidaritat continua ben viva i que mai s'integraran a Esquerra com pronostica Tresserras. En tot cas, només es tractaria d'un acord puntual. Solidaritat, però, deixa la decisió sobre si han de participar en els comicis a les mans dels seus adherits i per això han posat en marxa una consulta a la seva pàgina web. Dilluns que ve se'n sabran els resultats, però fins ara guanya folgadament l'opció d'anar en coalició i, si no fructifica, la de no presentar-se el proper 20-N.
A l'altra banda hi ha Reagrupament, que va néixer com un corrent intern dins d'Esquerra i que el 2009 va començar el seu trajecte en solitari. Es va autoerigir en les eleccions catalanes com l'alternativa a ERC, però no va aconseguir cap diputat i pocs dies després el seu president, Joan Carretero, reconeixia que el veritable pal de paller de l'independentisme havia de ser ERC. En les municipals van fer un acostament als republicans i ara Carretero ha fet un pas més quan ha anunciat que està disposat a pactar-hi una coalició.
El partit de Joan Laporta, Democràcia Catalana, es manté a l'expectativa. L'expresident del Barça sempre afirma que va entrar en política per “sumar” i no es pot descartar cap moviment seu si al final es construeix una candidatura conjunta. Però les relacions amb Solidaritat són nul·les després que Laporta abandonés l'organització i s'albira molt complicat que puguin compartir un mateix espai. Només s'ha de veure com en cada ple al Parlament Laporta evita coincidir fins i tot amb la mirada amb Alfons López Tena o Uriel Bertran, tot i que seuen a la mateixa filera.
Laporta-Carretero
En les eleccions al Parlament, Solidaritat i Reagrupament van ser dues de les formacions que més van marejar la perdiu en aquest viacrucis en què alguns cops s'ha convertit la unitat independentista. Laporta ja havia festejat amb el partit de Carretero abans de crear Solidaritat i aquests contactes es van multiplicar després. Durant setmanes va haver-hi un estira-i-arronsa i un constant intercanvi de declaracions sobre com es podia cristal·litzar un pacte comú, que mai va acabar de reeixir.
