política
Font-romeu protesta emmordassant el símbol de la República Francesa
El consistori municipal aprova per unanimitat la “revisió” del Tractat dels Pirineus en un ple a l'aire lliure
Denuncia que l'Estat francès els té abandonats
El consistori municipal de Font-romeu va adoptar dimarts al vespre per unanimitat la demanda simbòlica de “revisió” del Tractat dels Pirineus per tal que el poble pugui “tornar” a Catalunya i deixar França. El vot es va fer al ras davant les obres de la futura escola on el municipi ha invertit quatre milions i on el Ministeri d'Educació francès vol suprimir mestres.
Al davant del batlle, Jean-Louis Demelin, i dels regidors hi havia la Marianne –símbol de la República Francesa– envoltada amb una bandera catalana i emmordassada. A l'acte, que es va fer a nou graus sota zero, hi van assistir mestres i pares d'alumnes, i també altres habitants de poblacions veïnes de l'Alta Cerdanya. D'altra banda, avui està previst que es manifestin a Perpinyà tots els càrrecs electes de la Cerdanya nord-catalana davant la Inspecció d'Acadèmia, delegació del Ministeri d'Educació francès.
L'Alta Cerdanya i el Capcir denuncien el fet que se suprimeixin mestres a les escoles de muntanya i, en general, es queixen de “la poca atenció” que l'Estat fa a aquestes comarques de la Catalunya del Nord. En cas d'una hipotètica “revisió” del Tractat dels Pirineus, com demanen a Font-romeu, cal tenir en compte que es passaria de la sobirania francesa a la sobirania espanyola a través de l'autonomia catalana.
La suposada frontera natural
El 7 de novembre del 1659 a l'illa de Kompatzia, o dels Faisans, situada sobre el riu Bidasoa i que comparteixen els municipis d'Hendaia i Irun, es firmava el Tractat dels Pirineus. Regnaven Felip IV, a la corona hispànica, i Lluís XIV, el Rei Sol, a França. La signatura no només polia els últims serrells de la complexa guerra europea dels Trenta Anys, sinó que, com a dany col·lateral, escapçava Catalunya pel nord d'una manera irreparable fins avui dia. Les dues corones estaven en guerra des del 1635 i per anar a la guerra uns i altres havien de passar per Catalunya. La corona francesa va obtenir el comtat del Rosselló (que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i trenta-tres pobles de la Cerdanya, uns contorns fronterers acabats de marcar pel Tractat de Llívia del 1660. Per legitimar aquestes partions es va imposar l'argument de la suposada frontera natural històrica que representaven els Pirineus. El tractat no va ser notificat oficialment a Catalunya fins a les Corts celebrades el 1702, 43 anys després.
