Comença la successió?

José Bono va ser el pri­mer pre­si­dent autonòmic amb ganes de volar del niu per ins­tal·lar-se a Madrid. Cor­ria l'any 2000 i el man­xec neces­si­tava fer el salt a la secre­ta­ria gene­ral del PSOE com a pas previ per con­que­rir La Mon­cloa. Intent fallit! A María Dolo­res de Cos­pe­dal també fa temps que el ves­tit de pre­si­denta de Cas­te­lla-la Manxa se li ha fet petit. La diferència amb Bono, però, és que el soci­a­lista arros­se­gava més de vint anys d'experiència al cap­da­vant del govern ter­ri­to­rial, i De Cos­pe­dal encara no ha cele­brat ni el seu pri­mer ani­ver­sari. El 2008, es va posar a les ordres d'un Mari­ano Rajoy en hores bai­xes con­fi­ant, però, que quan s'iniciés la remun­tada la secre­ta­ria gene­ral del PP seria una bona pla­ta­forma per con­ver­tir-se en una actriu de pri­mera fila dins l'escena política esta­tal. Sabia, però, que el peatge era ram­pi­nyar al PSOE un dels seus feus històrics i també en aquest cas José Luis Rodríguez Zapa­tero li va faci­li­tar molt la feina.

Tot i que aquest era el tracte, sem­bla que la baro­nessa popu­lar hagi reca­lat a Toledo per acci­dent. Sobre­tot perquè no s'esforça gens a dis­si­mu­lar-ho, irri­tant els pocs caps visi­bles del PP que sí que s'han cre­gut la importància de pre­si­dir un govern autonòmic. En un moment en què els falta gent per repar­tir tant poder acu­mu­lat, el pre­si­dent espa­nyol ha dele­gat en els càrrecs ter­ri­to­ri­als la direcció de la sala de màqui­nes del par­tit: “Els que for­men part de l'exe­cu­tiu de Rajoy ja tenim mol­tes res­pon­sa­bi­li­tats”, con­fes­sava un minis­tre. “I el pre­si­dent d'auto­no­mia, no?”, se li inter­ro­gava. “Home, no és com­pa­ra­ble. Un minis­tre té més feina, on vas a parar!” I ho afir­mava un que té gai­rebé totes les com­petències trans­fe­ri­des als ter­ri­to­ris.

Així que De Cos­pe­dal farà prou de tenir l'ull posat a Cas­te­lla-la Manxa des del des­patx de Madrid després que el cap de set­mana pas­sat acon­seguís que Rajoy li con­firmés el càrrec a Génova; la va con­ver­tir, a més, en la mes­tressa gai­rebé abso­luta del par­tit –amb el permís de Javier Are­nas, un altre a qui també sem­bla que li arren­quin un quei­xal sense anestèsia cada cop que es qüesti­ona el seu poder al PP–. En tot cas, i si les enques­tes no s'equi­vo­quen, Are­nas hau­ria de començar a pre­pa­rar la mudança cap a la Junta d'Anda­lu­sia. I això voldrà dir que des de Sevi­lla li resul­tarà més difícil con­tro­lar els movi­ments de la seva secre­ta­ria gene­ral.

Fa qua­tre anys, Espe­ranza Aguirre exhi­bia el seu títol de baro­nessa de Madrid per inten­tar fer el salt a la can­di­da­tura del PP a les gene­rals. Però el fet de no con­tro­lar tot el par­tit li va fer pren­dre la par­tida davant Rajoy. Les ambi­ci­ons suc­cessòries d'Alberto Ruiz Gallardón han topat també amb el mateix incon­ve­ni­ent: no con­tro­lar l'apa­rell. Això no li pas­sarà a De Cos­pe­dal en el supòsit que en un futur intentés embran­car-se en la mateixa aven­tura. Perquè del seu poder al par­tit i del que exer­ceix Soraya Sáenz de San­ta­maría al govern espa­nyol, més d'un diri­gent popu­lar ja n'ha vol­gut fer la seva par­ti­cu­lar lec­tura del congrés de Sevi­lla: que Rajoy és més pre­vi­sor del que sem­bla i ha deci­dit posar les dues diri­gents a com­pe­tir. I això voldrà dir que, pas­sat el temps, la que sobre­vis­qui tindrà alguna pos­si­bi­li­tat d'aspi­rar a ser la seva digna suc­ces­sora.