POLÍTICA
CiU vota a favor que Bordils es declari antimonàrquic
L'equip de govern, en minoria, avala la moció de la CUP que critica el rol del rei Joan Carles I en el franquisme i demana l'abolició de la corona
Cinc dels vuit regidors presents donen suport al text
Amb poc més de 1.700 habitants, Bordils s'ha declarat municipi antimonàrquica. CiU, en el govern, i la CUP van avalar un text en què critiquen el paper del rei Joan Carles I durant el franquisme i demanen l'abolició de la corona. Amb l'absència de l'alcalde, Albert Serrats Llach, que està de baixa, van votar vuit regidors. Hi va haver cinc vots a favor de la moció, tres de CiU, incloent-hi el de l'alcaldessa accidental, Montse Pou, i dos de la CUP; i tres abstencions, la dels tres regidors d'Independents per Bordils (IpB).
Un dels dos regidors de la CUP, Jordi Gou –l'altre és Albert Serrats Sau–, defensa que el poble s'hagi adherit a la llista de municipis antimonàrquics [vegeu la peça] o bé que s'han declarat explícitament republicans, com ara Solsona. “Fins que no tinguem la nostra sobirania completa, no podem defensar la monarquia”, assenyala Gou.
L'hereu de Franco
En la part expositiva, la moció també censura que el rei Joan Carles I hagués succeït el dictador Francisco Franco com a cap de l'Estat, després d'haver jurat els principis del Movimiento i d'haver reconegut la legitimitat del dictador arran de l'aixecament militar del 1936. En els acords, la moció expressa la voluntat de viure “en uns Països Catalans plenament lliures i democràtics” i insta el Parlament a convocar un referèndum d'independència per “al territori on té competències i legitimació”.
La portaveu d'Independents per Bordils, l'exalcaldessa Manela Blázquez, ha justificat l'abstenció dient que no està en desacord amb la moció, però considera que hi ha coses més importants.
LA FRASE
Bordils, el sisè municipi català i el segon gironí
Bordils és el segon poble gironí que es declara antimonàrquic i el sisè del país. Abans, ho havien fet Arenys de Mar i Arenys de Munt, al Maresme; Molins de Rei (Baix Llobregat), i Sant Celoni (Vallès Oriental). El primer havia estat Viladamat (Baix Empordà), que al desembre va aprovar una moció en què qualificava el càrrec del rei Joan Carles de “democràticament il·legítim”. Tot el consistori (CUP i IpV-PM, vinculat al PSC) hi va donar suport.
