“Pérez coneixia els pagaments d'Innova o era un mal alcalde”

El balanç del primer any de govern és positiu. Estic satisfet de l'acord amb el PP, perquè era la manera de fer el canvi a la ciutat. Hem treballat molt intensament, tot i que amb sabor agredolç: ens hem trobat una situació difícil que, tot i que té solució, no és ràpida.
Hi ha un moviment contra les retallades i la corrupció, que està castigant el govern, quan no en som responsables. No
és fàcil canviar el model.

Ens vam trobar 10 milions en factures amagades. L'anterior govern, quan no li quadraven els pressupostos, les amagava i sortien al pressupost següent. El primer que vam fer va ser un crèdit ICO per pagar-ne una part, esglaiats per la situació, però no n'hi havia prou, perquè, a més de les amagades, hi havia les impagades. Ens faltaven 37,5 milions per pagar-les totes i ens vam acollir al pla d'ajustament de l'Estat. L'altre motiu és una excessiva despesa entre el 2008 i el 2010. Des de l'oposició, ja vam advertir que era desmesurada pel que es veia avenir.

El pressupost d'enguany ha passat de 396 milions a 320 milions. No hem hipotecat Reus, perquè podem continuar fent coses, però a 30 de juny, hem tancat amb 401 milions de deute. Són préstecs a curt, mitjà i llarg termini, que anirem pagant. La darrera legislatura es van fer inversions arriscades: bàsicament, l'hospital i la fira nova. Però també es van avançar diners per construir escoles a la Generalitat, que no ens corresponia. I ara, la Generalitat no ens pot pagar el que ens deu, 33 milions. Estem enganxats.

Perdre'n, no; és la immigració que marxa. Venien de pas. L'ARE era un plantejament erroni de muntar una ciutat soviètica, amb edificis d'onze plantes a la zona verda de Reus.

Serà amb altres magnituds. És una reserva de sòl i el pla urbanístic és a 50 anys. El nostre projecte és la ciutat compacta.

És una operació acordió, que arrenca quan El Corte Inglés acaba obrint-se a Tarragona. A corre-cuita, busquen algú que posi un centre comercial, però Reus ja en té un de gran, la pròpia ciutat. Aquí, mai han funcionat els centres comercials.

Feia 8 anys i ens hi havíem gastat milers d'euros. A més, el centre comercial podria haver anat a un altre lloc, als afores. La nova fira costa 48 milions i se'n queden a deure 37. Era el compte de la lletera: s'havia de pagar amb el cànon del centre comercial de Metrovacesa.

Encara estem parlant amb Metrovacesa. Ara, la constructora està en mans de sis bancs, rescatada de les seves cendres i es miren Reus de lluny... Abans de l'agost vull tenir una solució.

Parlem de diverses possibilitats. De moment, estem pagant el préstec que Metrovacesa no ha pagat, amb fons de reserva. Però el segon termini, que venç al desembre, no podem assumir-lo. Tinc clar que tot plegat ens costarà molts diners.

No ho sé. Si m'agradaria? No.
Ja no hi vaig votar a favor.

Jo, com a membre de l'oposició, era al consell d'administració d'Innova i no ens explicaven la veritat.

No, no ens explicaven la veritat. Un cas: ens presentaven uns pressupostos anuals que quadraven. Per què després no? Perquè amagaven factures. Tenien superàvit i ens deien que era fantàstic, el segon pressupost de Catalunya... També ho sóc jo si agafo factures, les poso en un calaix i en trec partides pressupostàries.
I cada any faig el mateix. Ca-sos com el de Carles Manté no passaven pels consells.

Dos dies abans ens passaven uns dossiers, però hi posaven el que volien. Una cosa era aprovar la construcció d'una escola i l'altra, quin sistema usaven després per pagar-la.

Si es feia, és perquè l'alcalde ho havia de saber. I, si no ho sabia, és que era un mal alcalde.

De seguida que ho vam conèixer, vam acordar que davant qualsevol presumpta irregularitat demanaríem un informe al secretari i l'interventor, que vetllen pel rigor legislatiu des de l'Ajuntament. Quan dictaminen que hi ha indicis, ho portem a la fiscalia i al Tribu-nal de Comptes. Si no ho féssim, seríem coresponsables d'encobriment d'un delicte.

Era l'alcalde i el president d'Innova i tenia l'obligació de conèixer els pagaments i autoritzar-los. A més, Carles Manté
és del PSC... I què hi feia com
a president de Shirota?

No, perquè el traspàs de poder va ser molt poc atent.

Hi haurà més notícies. S'obre un calaix i surt de tot... L'enginyeria financera porta que les connexions no estiguin ben fetes. No s'ha acabat.

Li parlo com a alcalde i no en vull opinar. Ho decidirem la setmana vinent.

Sempre. Actuaré en conseqüència. Saber la veritat sempre és bo, però quina és la millor manera ho veurem.

Perquè els informes al consell d'administració d'Innova n'assenyalaven la compatibilitat.

Ells ho decidiran. Sols puc dir que els informes que ens donava el govern deien que els càrrecs eren compatibles.

Li paguem el proporcional a mig any. Hauria estat un suïcidi governar sense tenir tota la informació. Amb un pressupost de 396 milions, després de 32 anys arriba un govern
i fem fora tothom... Ens cal
un procés de canvi.

Es veuen unes factures que no estan correctes i es retornen. És després quan ens assabentem, havent demanat un informe jurídic, que hi pot haver irregularitats. No estem al damunt de totes les factures.

No conec el senyor Manté. Me'l van presentar un dia en un restaurant, el vaig saludar i punt. En una roda de reconeixement, no sabria dir qui és. No ha vingut als darrers consells d'administració. I menys conec el senyor Batesteza. No obrim una investigació per a cada factura.

I tant! El PSC és el culpable en majúscules del que passa.

Perquè no és el model que volem. El sistema d'empresa pública pot gestionar bé la ciutat, però una cosa és l'Ajuntament i l'altra, les empreses. Per això, donem en concessió la funerària. I l'empresa Esport i Lleure està en procés d'eliminació. A finals d'any, volem tenir les tres quartes parts del canvi a Innova tancat. I alguns serveis, com Esports, tornaran a l'Ajuntament.

No, perquè ja ens funciona i és rendible. I Esports és una ruïna. Ara bé, si comença a anar malament el tema Metrovacesa i si el 2015, quan venç el primer pagament del nou hospital, no hem venut el vell... què farem? Tot té els seus moments. Tenim uns actius, les societats d'Innova.

No es poden queixar. Se'ls dóna tota, però hi ha preguntes que no les he respost perquè afecten persones i la llei no ens ho permet.

Tenim un gerent, en lloc
d'un director general, i una consellera delegada controlant-ho tot el dia. Ara, no hi ha cap operació que es mo-
gui que jo no conegui.