Ni rei, ni comte, ni príncep

El rei Joan Carles I és també rei d'Aragó, comte de Barcelona i comte del Rosselló. I el príncep Felip és també príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer. La casa reial espanyola manté encara títols nobiliaris derivats de la unió de la corona catalanoaragonesa amb la de Castella el segle XV. Aquesta tardor, però, el Parlament podria votar si es retiren o no els honors catalans al rei i la seva família. La proposta sorgeix d'una reclamació feta als partits per una quinzena d'entitats de l'òrbita sobiranista com ara el CADCI, Catalunya Acció, la Comissió de la Dignitat o el Moviment de Cultura Popular El Sotrac, amb l'assessorament de l'heraldista Armand Fluvià.

ERC i SI van registrar al Parlament al juliol una proposta de resolució per reclamar la retirada dels títols catalans. ICV-EUiA s'hi podria afegir. El dubte serà, fins a l'últim moment, la posició de CiU i el PSC. El cert és que la votació, en cas de ser admesa per la Mesa del Parlament, seria merament simbòlica. La Generalitat no té competències per decidir sobre la noblesa catalana. La responsabilitat de “concedir honors i distincions” nobiliàries correspon, segons la Constitució, al rei. Això podria fer que, com en altres votacions, CiU no permetés l'admissió a tràmit de la proposta. “Si es bloquegés, seria un acte molt greu”, respon Josep Vall, un dels portaveus del projecte. “Si CiU, que ara diu que és sobiranista, o el PSC, que reivindica els seus orígens republicans, es neguen a debatre-ho, quedarien retratats”, conclou.

El que importa, pel grup d'entitats, és la campanya de denúncia contra la presència de la monarquia borbònica a Catalunya. S'inspiren en una decisió de les Corts Catalanes i la Generalitat del 1462, fa just 550 anys. El president català Manuel de Montsuar va declarar el rei Joan II d'Aragó fora de la llei i va procedir a destituir-lo.