Política

Som dos terços, de diputats i d'electors

Any 2010: dipu­tats ele­gits sota un pro­grama que reclami l'estat propi i el dret a deci­dir: 14. Any 2012, dipu­tats per l'estat propi: 87. Al car­rer, l'Onze pas­sat hi havia entre 600.000 i un milió i escaig de mani­fes­tants. Doncs, un cop fet el test amb alta par­ti­ci­pació, resulta que 2.180.317 elec­tors cata­lans ava­len la pan­carta de la mani­fes­tació, un 60%; un 22% hi estan en con­tra, 806.264, i un 14% de votants del PSC hi estan a cavall, i segur que, si hagues­sin de triar, s'escin­di­rien en dos. Lla­vors, on és l'excusa d'alguns per atu­rar el procés? 2/3 de dipu­tats i 2/3 d'elec­tors. A més, per ser la pri­mera vegada que CiU por­tava un pro­grama rup­tu­rista i que havia d'assu­mir un govern de reta­lla­des, ha tin­gut un èxit històric, en haver conduït el gruix del seu elec­to­rat en la direcció de l'estat propi. Per a ICV el trànsit del fede­ra­lisme cap a l'estat també ha tin­gut premi. I encara més per a ERC, amb un Jun­que­ras que ha repe­tit fins a la saci­e­tat dues coses: 1) lle­ials al poble de Cata­lu­nya i en el paper de cosi­dors d'amples majo­ries soci­als i/o polítiques per objec­tius con­crets, sigui el referèndum, sigui un pacte social per la tran­sició; 2) volun­tat d'esde­ve­nir la segona força per encapçalar la lle­ial opo­sició que acom­pa­nyi el govern en el camí cap a l'estat i en la seva inter­na­ci­o­na­lit­zació, i que asse­guri la inter­me­di­ació per a grans acords soci­als que els resul­tats ava­len, per fer front al drama dels empo­brits, dels pobres i dels mise­ra­bles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.