El síndic s'afegeix al rebuig al límit del 0,7% de dèficit

Que si l'Estat no fle­xi­bi­litza el límit de dèficit permès a les auto­no­mies, que aquest 2013 s'ha fixat en el 0,7% del PIB, les reta­lla­des de la Gene­ra­li­tat seran encara més sag­nants del que han estat fins ara és una advertència que no es can­sen de fer ni el govern en mino­ria d'Artur Mas ni ERC, el par­tit que li dóna suport, i amb el qual es pre­veu que pugui apro­var el pres­su­post. Però ahir aquesta mateixa queixa, o advertència, la va fer el síndic de greu­ges, Rafael Ribó, que va apro­fi­tar el lliu­ra­ment del seu informe anual a la pre­si­denta del Par­la­ment, Núria de Gis­pert, per aler­tar que si el govern de Mari­ano Rajoy no afluixa les bri­des a la Gene­ra­li­tat, “el cor del sis­tema de drets soci­als es veurà irre­me­ia­ble­ment afec­tat”.

Ribó va insis­tir que plou­ria sobre mullat, i va con­si­de­rar que les reta­lla­des apli­ca­des fins ara ja han tin­gut con­seqüències “difícil­ment rever­si­bles”, en àmbits com ara la inserció labo­ral dels dis­ca­pa­ci­tats, el sis­tema públic de salut i la “igual­tat d'opor­tu­ni­tats en l'edu­cació”. A tall d'exem­ple, Ribó va citar la sus­pensió tem­po­ral del paga­ment de la renda mínima d'inserció que el govern va apli­car l'agost del 2011, i que des d'ales­ho­res ha moti­vat 1.498 quei­xes al síndic: 600 aquell mateix 2011 i 898 l'any pas­sat. Segons Ribó, les con­seqüències d'aque­lla decisió “errònia” i “de mala admi­nis­tració” encara s'arros­se­guen, perquè “hi ha gent que encara no ha cobrat el que li per­tany des d'aquell moment”.

El síndic també va donar un cla­te­llot a la Gene­ra­li­tat i a l'Estat perquè entén que la falta de diàleg entre les dues admi­nis­tra­ci­ons ha gene­rat “afec­ta­ci­ons addi­ci­o­nals”. Una falta de coor­di­nació de la qual Ribó res­pon­sa­bi­litza prin­ci­pal­ment el govern espa­nyol, per la insistència a legis­lar a cop de decret llei, i que s'ha fet palesa en con­ti­nus con­flic­tes de com­petències, oberts a l'entorn d'assump­tes com ara el copa­ga­ment far­macèutic, els sous dels fun­ci­o­na­ris i la reforma edu­ca­tiva impul­sada pel minis­tre José Igna­cio Wert.

Pre­ci­sa­ment el dels ser­veis soci­als és l'àmbit sobre el qual el síndic va rebre més quei­xes el 2012: 1.656, un 6,61% del total. El nom­bre de quei­xes i actu­a­ci­ons d'ofici de l'ens s'ha incre­men­tat un 38% en tres anys, i el 2012 es va asso­lir el zenit: 8.231 de les pri­me­res, i 155 de les sego­nes, a les quals cal afe­gir les 16.667 con­sul­tes rebu­des, la majo­ria de les quals (4.451, un 17,8%) cen­tra­des en temes de con­sum, l'àmbit estel·lar arran de l'esclat de l'escàndol de les pre­fe­rents. En total, 38.468 actu­a­ci­ons. Una quan­ti­tat rècord.

A banda de les advertències sobre les con­seqüències de l'esca­nya­ment pres­su­pos­tari i les males rela­ci­ons entre la Gene­ra­li­tat i La Mon­cloa, el síndic reco­mana en el seu informe eli­mi­nar impos­tos sobre les trans­mis­si­ons d'habi­tat­ges en cas d'exe­cució hipo­tecària i bus­car altres mesu­res per evi­tar agreu­jar la situ­ació dels des­no­nats, i incre­men­tar les par­ti­des per beques men­ja­dor i altres ajuts en l'àmbit de l'ense­nya­ment. Retreu tant els aug­ments de les taxes de l'ense­nya­ment supe­rior i de les quo­tes de les esco­les bres­sol com els nom­bro­sos endar­re­ri­ments de què ha tin­gut notícia en
el cobra­ment de les beques uni­ver­sitàries.

Ribó també con­si­dera injus­ti­fi­ca­ble que encara no hi hagi una llei d'infor­mació pública, dèficit que situa Cata­lu­nya i l'Estat, va dir, com uns dels “vagons de cua” d'Europa en aquest ter­reny, al mateix nivell de San Marino, Liech­tens­tein i Xipre, va indi­car. El síndic ha pre­sen­tat un informe monogràfic pen­dent de dis­cussió par­la­mentària, en què demana que tota la infor­mació pública sigui acces­si­ble per a tot­hom, i que hi hagi un orga­nisme “radi­cal­ment inde­pen­dent” que vet­lli perquè aquest accés es faci efec­tiu.