‘Delenda est...'
Com deia fa pocs dies un grup d'articulistes catalans, ara el propòsit –el mot d'ordre espanyol– és “delenda est autonomia”. S'ha de destruir l'autonomia. Però de fet el propòsit va molt més enllà. El que cal destruir és Catalunya com a llengua i com a cultura, amb vitalitat, com a cos social potent i capaç de generar impuls propi, com a economia de primera fila. Com a nació i com a subjecte polític.
Un cop esguerrat el plantejament i l'impuls inicials del nou Estatut –per frivolitat de sectors espanyols importants i per mala voluntat d'altres, i també per una certa lleugeresa a Catalunya mateix– el procés estatutari va prendre una orientació molt negativa. Amb un objectiu espanyol clar d'aprofitar la situació que s'havia creat –i l'Estat espanyol té experiència i mitjans de tota mena per a fer-ho–, de fet, per a deixar en res l'autonomia. En tot cas la de Catalunya, que és l'única que per a Espanya és un problema.
En l'editorial del butlletí de 19 de maig de 2009, ja vàrem destacar un article que explica amb una claredat diàfana el que ha passat. Un article escrit per una persona molt bona coneixedora del tema i del propòsit estatal respecte a Catalunya. Amb un títol molt xocant: “Castración química para el Estatuto”. Un títol que mereix un comentari entre cruel i humorístic. O sarcàstic. Però que en tot cas descriu bé l'objectiu del Tribunal Constitucional i dels poders polítics que el maneguen. Que se'ls podria felicitar perquè realment han conduït l'Estatut i la Generalitat molt a prop de la residualitat (que com ja fa anys que anunciem és ara, respecte a Catalunya, l'objectiu espanyol). Però la felicitació forçosament s'ha d'acompanyar d'un comentari: amb aquesta manera de fer han fet mal a Catalunya, però també a tot l'Estat, on res no funciona. “Avanza inexorablemente el proceso de deterioro de las instituciones constitucionales. Ninguna de ellas, de los parlamentos a los partidos políticos, del Tribunal Constitucional al Consejo General del Poder Judicial, de la justicia ordinaria a los sindicatos, de la administración estatal a la municipal, funciona ordenadamente en España.” I hi podria haver afegit el sistema bancari i el mateix Banc d'Espanya. I diu que una de les coses que funcionen especialment malament és “el estado de las autonomías”. Fruit, diu, d'un “error originario”, al seu torn, conseqüència de la voluntat de diluir l'autonomisme català.
Això no ho diu un nacionalista català enfurismat. Ho diu un dels constitucionalistes més seriosos i prestigiosos i amb justícia més respectats d'Espanya, el professor Muñoz Machado. I no és l'únic. La manera de fer dominant a Espanya –també en el Tribunal Constitucional i en altes instàncies– és en bona part responsable que la il·lusió dels primers anys de la Transició i, més greu, el sentit de responsabilitat d'una part de la classe política hagin anat desapareixent. I que s'hagi arribat a la conclusió –per part de gent molt responsable i prestigiosa– que “hay que repensar el Estado o destruirlo”.
Per tant, a tota la gent sàvia que ha anat conduint el procés cap aquí, felicitats. Pot ser que desballesti Catalunya. Però per ara cal “repensar el Estado o destruirlo”.
Però si a Espanya s'arriba a repensar l'Estat hi ha un gran perill: que no es faci per fer-lo més racional, sinó per exacerbar-ne els defectes. De moment l'actual discussió dins el govern central i el PP i el PSOE, i a les autonomies, gira a l'entorn de temes que molt especialment afecten Catalunya: el finançament i la llengua (i l'ensenyament). És a dir, giren a l'entorn de l'ofec financer de la Generalitat i la llengua catalana (i també d'algunes competències relacionades amb l'ensenyament). O sia, competències d'un fort contingut identitari. Tot plegat, amb l'objectiu de fer de la Generalitat una closca d'avellana buida de fruit. Una façana buida de contingut. I culmina una llarga maniobra d'engany, contra la qual hi ha una previsible reacció catalana. Que lògicament haurà d'anar a més. Altrament, la castració s'anirà produint gradualment i sistemàticament. Sempre amb l'ajut de l'ofec financer, que dificulta la resistència de Catalunya. Però no són només aquestes les línies d'atac contra Catalunya. Hi ha més objectius. Un d'ells, contra l'estat del benestar. Orientat també a afeblir la cohesió, la identitat i la convivència.
En parlarem la setmana vinent.
