Silla ha fracassat?

La simple observació quotidiana de l'estat en què es troba Silla parla per si mateix, de la decadència del poble tant a nivell físic com cívic, d'un poble desgavellat al qual, entre els partits polítics i la societat civil, hem contribuït a portar-lo on es troba.

Silla avui és un poble sense una estratègia col·lectiva de futur, un poble on la cultura, la participació ciutadana i la política d'altura brillen per la seua absència, i on la incapacitat dels representants públics per donar resposta a les necessitats i aspiracions del poble són notòries.

Precisament els governs se senten còmodes davant de les ciutadanies endormiscades que no exigeixes res, sinó que donen l'esquena a ser part activa de la construcció del futur.

Ací hem deixat passar oportunitats que molt probablement no es tornaran a repetir: dos plans Zapatero que aportaren 9 milions d'euros al poble però que sols han deixat tres casals sense acabar als parcs del poble, una casa de cultura tancada i sense contingut, i un multifuncional que es podreix esperant el seu torn, mentre les falles i altres entitats cíviques del poble es veuen obligades a fer les seues activitats en un local que no compleix els mínims requisits per a fer actes de concurrència pública. El multifuncional no és altra cosa que la metàfora del que és Silla avui en dia, un fracàs col·lectiu, la representació material de la incapacitat dels seus ciutadans i dels seus polítics per arribar a consensos bàsics i necessaris.

Un altre fracàs o desastre per a Silla ha estat el “Plan Confianza” que havia de reportar-nos tres milions d'euros, però que no sabem quan s'executarà, per la fallida tècnica en què es troba la Generalitat. Pitjor és encara que la mateixa Generalitat ens dega milió i mig d'euros i que el govern popular de Silla siga incapaç d'exigir-los-els als seus companys de partit, o siga que no tenim el mateix tracte que la resta de pobles del País Valencià.

I si encara no n'hi han prou de fracassos, el govern popular central ens ha retallat les aportacions que ens corresponen, deixant-nos en un carreró sense eixida, sense que l'ajuntament reclame tampoc res. Com tampoc no reclama que s'acaben les obres de pluvials, a què s'havien compromès. Tot açò són fracassos.

Podríem fer un inventari de problemes sense resoldre: la inacabada plaça d'Espanya, els clots pels carrers, les faroles que no funcionen, els accessos al poble que donen una benvinguda lamentable al foraster; l'escassa activitat cívica i cultural... I com a fracàs de conseqüències incalculables hi ha el de l'atur, amb més del trenta per cent de la població sense treball.

Per tot açò, a Silla és fa més necessari que mai un espai de diàleg entre la política i el veïnat que dibuixe la Silla del futur, que imagine nous temps i tanque etapes que han paralitzat la capacitat d'entendre'ns, que facilite pactar els aspectes bàsics de la convivència i d'actuar amb trellat pel bé comú i l'interès general. Silla ha fracassat, però això no ens condemna a viure en el fracàs etern. En les mans de tots els actors que vivim i estimem el nostre poble queda el repte, perquè si no som capaços de revertir aquesta situació el futur no ens ho perdonarà.

Des de Compromís llancem el repte. Quan ja ha passat la meitat de la legislatura més trista i perduda de tota la democràcia, i a les envistes de les properes eleccions (20 mesos), en Compromís ens comprometem a treballar més encara que ho hem fet. El veïnat té les portes obertes per a participar-hi, per a presentar-nos propostes, queixes... Personalment em compromet a rebre visites els dijous a les vuit de la vesprada, o en qualsevol hora que acordem ([email protected]), així com ho faran membres de l'executiva local. I obrim les portes a la participació oberta del veïnat en les assemblees que convoquem.