Política

La llavor que va encetar-ho tot: les consultes independentistes

Arenys de Munt va fer, el setembre del 2009, la primera votació per consultar els veïns sobre la pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol, amb un 96,2% de vots favorables a la independència

La iniciativa ràpidament va tenir suports i més de 500 municipis catalans van imitar-ho en cinc onades, que va tancar Barcelona l'abril del 2011

El 13 de setembre del 2009 és una data que passarà a la història. Arenys de Munt, al Maresme, encetava un procés que a poc a poc s'aniria estenent per tot Catalunya i que, sense que ningú ho imaginés llavors, seria la llavor que derivaria en la petició del referèndum d'independència i l'efervescència sobiranista. A Arenys de Munt es feia la que ha estat la primera consulta d'àmbit municipal no vinculant sobre la independència. Una iniciativa que seria seguida arreu: més de 500 dels 947 municipis catalans celebrarien consultes independentistes en cinc onades que tancaria Barcelona el 10 d'abril del 2011.

La consulta d'Arenys va ser impulsada pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació, i una moció que la CUP va presentar al ple que defensava demanar als veïns el parer sobre la independència. Els participants havien de respondre amb un sí o un no a la pregunta Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea? i hi van poder participar també els immigrants i els majors de 16 anys. Hi va votar un 40,99% de la població i els resultats van ser claríssims: 2.569 vots a favor de la independència enfront de 69 contraris i 29 en blanc. Aquesta inèdita iniciativa va aixecar polseguera. ERC, la CUP i SI s'hi abocaven, el PP i C's hi eren contràries, i altres partits tenien una posició ambigua inicialment.

Però l'èxit es dispararia i en qüestió de poques setmanes i en una primera onada –el desembre del 2009– es feia la consulta en una vuitantena de poblacions, fins arribar als més de 500 un any i mig després. I com a Arenys de Munt, els resultats a les ciutats i els pobles s'anava repetint de forma gairebé mimètica, en què el 88,8% de la quarta onada va ser el percentatge més baix que hi va haver favorable a la independència. A la ciutat de Barcelona es va fer el 10 d'abril del 2011, i un 89,7% dels barcelonins es van declarar, també, partidaris de constituir un estat propi.

Lògicament aquestes iniciatives van topar amb el rebuig d'organitzacions prounionistes espanyoles i grups ultres van convocar amb poc èxit diverses concentracions. El govern de l'època, presidit per Rodríguez Zapatero, intentava minimitzar l'efecte de les consultes, però el procés va ser seguit amb atenció per la comunitat internacional. El desembre del 2009, trenta-quatre eurodiputats, juristes i altres personalitats van formar part de la delegació d'observadors internacionals que van desplaçar-se a Catalunya.

13.9.2009
Es va fer la primera
consulta sobiranista, que va tenir lloc a Arenys de Munt, i que va servir per encetar el camí.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El Suprem arxiva la causa per terrorisme contra Puigdemont i Wagensberg

barcelona
política

El Parlament demana un novè senador autonòmic pel creixement poblacional

barcelona
OTAN

Els aliats es reuneixen a Washington amb l’ajuda a Ucraïna a l’ordre del dia

Barcelona
política

Amnistia cita la infiltració policial entre els “atacs sistemàtics” a la protesta

barcelona
Estat francès

Investiguen el finançament de la campanya de Marine Le Pen el 2022

Barcelona
judicial

Òmnium ja albira el retorn d’Oleguer Serra arran de l’arxivament del cas Tsunami

barcelona
Estat espanyol

El jutge amenaça amb detenir Begoña Gómez si no compareix dilluns al jutjat

Barcelona
Guerra a Gaza

Israel ataca Deir al-Balah, a on va ordenar que anessin milers d’evacuats

Barcelona
judicial

Aguirre denega l’amnistia a Puigdemont i Mas pel cas de la trama russa del procés

barcelona