L'Ebre, un riu per a una batalla

Un mateix turó
es con­que­ria i recon­que­ria qua­tre i cinc cops

La mati­nada del 16 de novem­bre del 1938, les tro­pes repu­bli­ca­nes es reti­ra­ven per la serra de la Fata­re­lla, després de 114 dies de com­bats en l'última gran bata­lla de la Guerra Civil, la de l'Ebre. Va ser la bata­lla més dura, sag­nant i deci­siva de tota la guerra, i ahir, setanta-cinc anys després, havia de tenir lloc un acte com­me­mo­ra­tiu al poble vell de Cor­bera d'Ebre, pre­si­dit per Artur Mas, que una gran nevada va impe­dir.

També feia fred el novem­bre del 1938 i, segons el relat de l'his­to­ri­a­dor Fran­cesc Xavier Hernàndez, va nevar. “A les 18 hores del dia 13 va començar la mani­o­bra de reti­rada, a les 7 hores del matí, tot just quan començava a nevar, el con­junt de les for­ces repu­bli­ca­nes s'havien reple­gat i les bri­ga­des de la 3a i la 35a divisió s'havien des­ple­gat al llarg de la línia defen­siva de la Fata­re­lla”, diu Hernàndez. No hi ha foto­gra­fies que cons­ta­ten aquesta nevada, però sí que set­ma­nes enrere havia plo­gut inten­sa­ment; tant, que el com­bat es va atu­rar. Sigui com sigui, a les 4.45 hores del 16 de novem­bre del 1938, el tinent coro­nel Manuel Tagüeña, una vegada tots els seus sol­dats s'havien reti­rat, va orde­nar volar el pont de ferro de Flix, punt clau d'abas­ti­ment per a l'exèrcit de l'Ebre. Era el final de la bata­lla de l'Ebre.

El com­bat havia començat el 25 de juliol. Aquell matí, diada de Sant Jaume, hi havia pro­grama de festa major a Cor­bera. Missa i con­curs de cavalls. Els veïns veuen movi­ment de sol­dats. No saben què passa, pot­ser és que Franco ha tra­ves­sat el riu en direcció a Bar­ce­lona..., i fins més tard no s'ado­nen que els naci­o­nals fugen cap a Gan­desa. A les tres de la tarda, arri­ben els repu­bli­cans. La gent està tan­cada a casa i els sol­dats els reco­ma­nen que mar­xin, que Franco no tri­garà a bom­bar­de­jar. Aque­lla mateixa tarda, cauen tres bom­bes sobre Cor­bera. I més l'endemà, i l'altre... Les res­tes del poble vell de Cor­bera con­ti­nuen ara com a tes­ti­moni d'aque­lla tragèdia, la pri­mera guerra en què la població civil es con­ver­teix en objec­tiu mili­tar. La de l'Ebre serà l'última gran bata­lla de la Guerra Civil, la més deci­siva i sag­nant de totes, en la qual llui­ta­ran sobre­tot joves cata­lans. Un dels epi­so­dis que mar­ca­ran la fi de la guerra i de la República.

Dos mesos abans de la bata­lla més llarga de la guerra, l'abril del 1938, la guerra havia arri­bat a Cata­lu­nya i la va dei­xar aïllada de la resta de la República. Les tro­pes de Franco van com­ple­tar el 20 d'abril, amb l'ocu­pació de Sant Car­les de la Ràpita, la con­questa de les ter­res cata­la­nes al sud de l'Ebre. Franco, mal­grat la insistència del seu estat major, renun­cia a con­ti­nuar l'ofen­siva con­tra Cata­lu­nya i la diri­geix con­tra València. Una decisió que per­met a les uni­tats repu­bli­ca­nes que havien que­dat al Prin­ci­pat dis­po­sar de temps per refer-se i reor­ga­nit­zar-se.

A les 00.15 hores del 25 de juliol del 1938, amb un dia de retard res­pecte al pla ini­cial, comença la gran ofen­siva repu­bli­cana amb el pas del riu Ebre per dife­rents punts entre Mequi­nensa i Amposta. El gene­ral Rojo pre­para l'atac noc­turn i, per sor­presa, enca­mi­nat a tren­car les línies fran­quis­tes. L'objec­tiu era arri­bar a Gan­desa, un encla­va­ment clau per al con­trol dels acces­sos a Sara­gossa i València. Però sobre­tot havia de ser­vir per gua­nyar temps i bus­car una solució a la Guerra Civil i demos­trar que la República era viva. A banda d'un intent per acon­se­guir la inter­na­ci­o­na­lit­zació del con­flicte, que es frus­trarà del tot amb el Pacte de Munic sig­nat al setem­bre entre la Gran Bre­ta­nya, França, Itàlia i Ale­ma­nya, un aval de la política expan­si­o­nista de Hit­ler.

L'ofen­siva, d'entrada, és un èxit, i van cal­dre més de cent dies de durs com­bats i milers de morts en un bàndol i en l'altre perquè les for­ces insur­gents coman­da­des pel gene­ral Franco acon­se­guis­sin recu­pe­rar el ter­reny que havien per­dut en un sol dia i for­ces­sin la reti­rada de l'exèrcit repu­blicà a l'altre cos­tat de l'Ebre.

En total, 114 dies de com­bats sag­nants en un esce­nari de 800 km² al marge dret de l'Ebre. Una guerra en què un mateix turó es con­que­ria i recon­que­ria qua­tre i cinc vega­des, en unes con­di­ci­ons extre­mes de gana i set en ple estiu. “Tiene cojo­nes morir por estos ris­cos!”, es va excla­mar qua­ranta anys després, el 1983, en una visita a la serra de Pàndols, el mateix Enri­que Líster, que va coman­dar el cinquè cos de l'exèrcit de la República. El nom­bre de morts, en què van par­ti­ci­par uns 300.000 sol­dats –sobre­tot joves cata­lans i bri­ga­dis­tes inter­na­ci­o­nals–, encara con­ti­nua sent una incògnita. Es cal­cula, però, que com a mínim els morts al front de l'Ebre van ser entre 30.000 i 40.000, molts dels quals encara des­a­pa­re­guts a l'esce­nari de la bata­lla.