La crisi (de fons) del nou PSC

Aquesta set­mana es deci­deix el futur del nou PSC de Pere Navarro. El par­tit que el 2010 gover­nava Gene­ra­li­tat, dipu­ta­ci­ons i Bar­ce­lona està a punt de la rup­tura per una votació sobre el dret a deci­dir. Seria un enfon­sa­ment de pro­por­ci­ons incal­cu­la­bles. ERC, ICV-EUiA i la CUP ja recu­llen les res­tes del nau­fragi. La soci­al­de­mocràcia de base cata­lana s'ha radi­ca­lit­zat: pel reclam d'una con­sulta o per l'aug­ment de la desi­gual­tat social durant la crisi. Però això no és res­pon­sa­bi­li­tat única de l'actual PSC. Amb l'excepció fran­cesa i la impre­vi­si­ble Itàlia, està pas­sant a tot Europa. L'SPD ale­many pacta amb Merkel. Els labo­ris­tes estan mar­gi­nats al Regne Unit. El Pasok s'ha enfon­sat a Grècia. Fins i tot la mítica soci­al­de­mocràcia sueca està a l'opo­sició.