Units per una causa i una gralla

L'esport, la cul­tura i la rei­vin­di­cació es van fusi­o­nar ahir al matí a Girona, com si vol­gues­sin sim­bo­lit­zar la uni­tat del país en la rei­vin­di­cació per la lli­ber­tat de Cata­lu­nya. A les onze del matí havia començat la peda­lada fami­liar a les ribes del Ter. I a la mateixa hora una gran este­lada humana havia començat a cami­nar davant la Casa de Cul­tura, dis­po­sada a recórrer els car­rers del cen­tre de la capi­tal giro­nina per cla­mar per la inde­pendència a través de càntics i de crits. La imatge dels colors ver­mell i groc de la senyera pas­se­jant per sobre dels caps del prop del miler de per­so­nes que sos­te­nien la ban­dera cata­lana sem­blava un riu de colors cami­nant enda­vant com també ho fa el procés català. Recor­dant aquell “riu que sem­pre avança” de la cançó Espe­rança de Txa­rango.

A l'entrada del recinte del Camp de Mart, que ha estat el cen­tre de les Jor­na­des Cata­lu­nya, Lli­ber­tat i Dig­ni­tat durant tres dies, es van tro­bar els dos grups. I els cen­te­nars de glo­bus que havien for­mat l'este­lada gegant es van bar­re­jar amb les bicis dels par­ti­ci­pants més espor­tis­tes de la jor­nada. L'objec­tiu? Aca­bar l'acte can­tant ple­gats un emo­tiu cant d'Els sega­dors, amb els punys enlaire, seguits dels crits de Visca Cata­lu­nya i Visca la Terra, i entrar junts al Camp de Mart, on s'havien de tro­bar també amb els amants de la sar­dana –hi ha un símbol més català que aquest?– per fer la mega­sar­dana rei­vin­di­ca­tiva.

A la tarda, també colles de gegan­ters i esbarts dan­sai­res van voler apor­tar a la festa un altre apunt de tra­dició cata­lana, ballant al ritme de les gra­lles. Un so que sem­blava voler unir encara més tots els par­ti­ci­pants a la festa, recor­dant que havia estat també aquest ins­tru­ment el que havia ani­mat els càntics de l'este­lada humana durant el matí. Una jor­nada, doncs, d'ambi­ent fami­liar, pacífic –no es van can­sar de cri­dar-ho a l'este­lada humana– i fes­tiu, que va ser la viva imatge del que alguns no volen veure: el clam d'un poble unit, per una causa, per un pro­jecte. I, ahir, també pel so d'una gra­lla.