La crònica
Ni un esglaó
El 1990, quan Rajoy entrava a l'executiva del PP d'Aznar i Mas era regidor a Barcelona, l'antropòleg Edward Hall publicava el seu estudi sobre les distàncies personals: fins als 45 centímetres per barallar-se, parlar o tenir relacions íntimes; de 45 a 75 per parlar d'afers personals de confiança; d'1,20 a 2 metres per tractar temes laborals i, a partir de 4 metres, per a discursos i concerts. Com si volgués posar a prova la tesi de Hall, el xofer de Mas aparcava ahir lluny, a uns metres de l'escalinata de La Moncloa, on el president del govern espanyol esperava amb rictus rígid.
Rajoy, que en l'exercici del poder ha esculpit alguns aforismes sobre l'art de la quietud (“a vegades no moure's és bo, a vegades, no”), es va mantenir impassible, deixant que Mas creués en diagonal tota l'escalinata sense ell baixar ni un esglaó. Si bé ahir lluïen corbates gairebé idèntiques a les de la seva primera cita del 20 de setembre, l'atrezzo de La Moncloa era retocat per Rajoy: la senyera que rebia Mas fa dos anys era ahir una bandera més juntament amb l'europea, però amb l'espanyola al mig. Només quan Mas va arriba a l'altura de Rajoy, llavors aquest li va donar la mà. Una juguesca que enerva Gerardo Correas, de l'Escola Internacional de Protocol: “És molest, el protocol serveix per a la concòrdia, si es queda en la gestió de les vanitats...”. Acabada la reunió, Rajoy afermava el compromís amb les polítiques actives d'ocupació a Catalunya fent firmar a Alícia Sánchez-Camacho un contracte temporal d'obra com a portaveu del govern espanyol. I Sánchez-Camacho va explicar una cita que tenia lloc a més de quatre metres i en la qual ella ni hi era.
