Política

Els alcaldes més veterans aspiraran a un desè mandat

Tant Pere Moradell (PSC) com Narcís Deusedas (CiU) es presentaran a les eleccions de l'any vinent i confien a ser alcaldes quaranta anys seguits

Vint-i-tres batlles gironins arribaran al 2015 amb 20 anys seguits al càrrec

Els alcaldes més veterans de la demarcació de Girona –Pere Moradell, de Torroella de Fluvià, i Narcís Deusedas, de Palau-savardera– enfoquen les eleccions municipals del maig de l'any vinent amb la voluntat de continuar en el càrrec, de manera que, si els electors els tornen a donar la confiança i arriben al final del nou mandat, l'any 2019 compliran els quaranta anys seguits com a alcaldes. Els dos polítics –un convergent i l'altre socialista– s'han trobat al llarg d'aquests nou mandats opositors de tot tipus, i en pràcticament totes les conteses electorals han hagut de passar per les urnes perquè els votants decidissin. Tots dos asseguren que la seva motivació per tornar a encapçalar una llista els arriba del fet de no haver acabat la feina.“Encara hi ha coses per fer”, assegura Moradell. Deusedas, per la seva banda, admet que el 2011 ja havia decidit de plegar, però que aquests últims quatre anys han renascut “possibilitats d'acabar assumptes vitals per al poble” i, per això, buscarà la continuïtat. “Hi havia quatre coses que havia de resoldre. Tres ja ho estan, i la quarta, veig possible reconduir-la”, afirma. Deusedas és alcalde des del 1979 de manera continuada –“només ho vaig haver de deixar tretze mesos per malaltia”– i únicament en la darrera convocatòria –el maig del 2011– no va tenir contrincant. L'alcaldia li va arribar via pacte amb l'extingida UCD.

A Moradell, en canvi, l'oposició no li ha donat treva des del 2003. El veterà i rocós socialista admet que el tracte amb l'oposició d'ERC ara fa dos mandats va estar a punt d'acabar-li les piles. “Eren uns mercenaris que només deien mentides. Vaig estar a punt d'atipar-me'n.” Entre els veterans discontinus hi destaquen Josep Llensa, de Santa Cristina, i Josep Vidal Miàs, de Juià, que ja governaven el 1979.

El 8 de maig del 1983, tres municipis altempordanesos –Mollet de Peralada, Bàscara i Pontós– van elegir Claudi Puig, Lluís Lloret i Narcís Algam com a alcaldes. Des de llavors, els han renovat la confiança fins a set cops més. Ara, dos d'ells, Puig i Algam, diran prou. “Faré setanta anys. Hi he estat més de mitja vida. Ho deixo per als més joves”, deia Algam. Puig, per la seva banda, està convençut que ja ha de plegar: “Ja és hora. Hi ha jovent que puja.” Més inconcret és Lluís Lloret, des del 1979 a l'Ajuntament i des del 1983 com a alcalde de Bàscara. No vol parlar-ne encara, tot i que sembla disposat a continuar.

Del 1987, hi ha quatre alcaldes que es mantenen: Soy (Bescanó), Sala (Forallac) i Homs (Navata) sembla que volen tornar-hi; Coromina (Castellfollit) afirma tenir ara “sensacions contradictòries”.

Dels que daten del 1991, només Jaume Frigolé, de Canet d'Adri, s'ha mostrat disposat a plegar. En el grup de batlles amb vint anys en el càrrec hi ha de tot: des dels que condicionen el seu futur al 9-N, com Barceló, de Vila-sacra, fins als que ja han decidit que no continuaran, com Joan Farreró, de Vilaür. D'altres, com Antoni Solà, de Santa Coloma de Farners, i Lluís Guinó, de Besalú, ja han expressat el desig de mantenir la contribució a la política local i tornar-se a presentar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.